Abu-Múslim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 10:
Nasr va reunir un exèrcit de 30.000 homes però fou derrotat pel general d'Abu Muslim, [[Qàhtaba ibn Xabib]]; el fill de Nasr, Tamim, va morir a la lluita i els omeies van tenir moltes baixes. [[Kahtaba]] va entrar a [[Nishapur]] i Nasr va fugir a [[Kumis]]. Dos mesos després Kahtaba era a [[Gurgan]] i s'enfrontava als reforços enviats pel governador d'Iraq; l'exèrcit omeia, tot i ser superior, fou derrotat i Kahtaba va entrar al Gurgan; a la ciutat de [[Gurgan]] es va fer una massacre al sospitar-se que es volia revoltar. Nasr, fugitiu, va morir a [[Sava]] el [[748]] i els [[àrabs]] i altres suports de la dinastia es van retirar cap a [[Hamadan]]. El fill de Kahtaba, Hasan va ocupar [[Rayy]] i [[Hamadan]] i va assetjar [[Nihawand]]. Kahtaba va derrotar a una nova força important dels omeies a Isfahan on va fer molt de botí (març del 749). Nihawand es va rendir al cap de tres mesos.
 
Abu Muslim va ordenar a Kahtaba enviar una força sota [[Abu Awn]] Abd al-Malik ibn Yazid al-Khurasani al nord d'Iraq on va derrotar a [[Abd Allah ibn Marwan]] (juliol/agost del 749). [[Marwan II]] va reunir les forces de [[Síria]], [[Mossul]] i [[Djazira]] i va avançar lentament i quatre mesos després es va trobar amb els rebels al [[Gran Zab]]. Mentre Kahtaba va entrar a Iraq per [[Kirmanshah]] i [[Hulwand]] i li va sortir a l'encontre Ibn Hubayra, governador d'Iraq en direcció a Djalula. L'exèrcit rebel va avançar per l'Eufrates i es va traslladar a Kufa, amb Kahtaba a la riba occidental i Ibn Hubayra a l'oriental; a la batalla Kahtaba va triomfar però va perdre la vida ([[27 d'agost]] del [[749]]) i elli va succeir el seu fill Hasan ibn Kahtaba. A Kufa es va revoltar el cap iemenita, [[Khalid ibn Abd Allah al-Kasri]], i es va apoderar del palau de govern, derrotant a la guarnició omeia, i prengué el control de la ciutat a la que va cridar a Hasan. Abu Salama Kallal, cap abbàssida local, va sortir del seu amagatall i va assolir el govern de la ciutat.
 
Poc abans [[Marwan II]] va ordenar matar a l'imam Ibrahim; els seus germans, [[Abu l-Abbas]] Abd Allah i [[Abu Djafar Mansur]], van fugir a Kufa on foren acollits durant 40 dies per [[Abu Salama]]. Aquest havia planejat amb Ibrahim proclamar califa a un descendent d'[[Alí ibn Abi Tàlib]], però això es va frustrar quan [[Abu-l-Abbas]] fou proclamat califa amb el nom d'[[as-Saffah]] ([[28 de novembre]] de 749) i [[Abu Salama]] li va jurar lleialtat i fou nomenat [[visir]]. Marwan perseguit fins a Egipte fou finalment mort el [[6 d'agost]] del [[750]].
Línia 22:
El [[753]]/[[754]] va demanar permís al califa per fer el pelegrinatge a [[la Meca]]. El califa li va donar permís però li va recomanar entrar a Iraq amb només 50 homes; Abu Muslim va entrar amb 1000 homes i 8000 els va fer passar davant; Abu Muslim s'amoïnava per la seva seguretat mentre el califa s'amoïnava per la força d'Abu Muslim. Tot i així el governador va rebre tota mena d'honors i va rebre el permís per continuar el pelegrinatge. El califa no va escoltar al seu germà Mansur que li recomanava matar a Abu Muslim llavors mateix, però va nomenar a Mansur com ''[[Amir al-Hadjdj]]'' (dirigent de la peregrinació). La popularitat i generositat de Abu Muslim fou un gran contrast amb l'avarícia i la manca de suport de Mansur.
 
Al-Saffah va morir a [[al-Anbar]] el [[754]] i Mansur elli va succeir. Llavors estaven de retorn de la peregrinació i Abu Muslim va jurar lleialtat a Mansur al que va acompanyar a Kufa. L'oncle del nou califa, [[Abd Allah ben Ali]], es va revoltar, i Abu Muslim fou enviat a reprimir la revolta quan les tropes rebels estaven a la vora del triomf, però Abu Muslim els va derrotar i sotmetre ([[754]]/[[755]]). Mansur va concedir al seu oncle rebel la vida però després el va fer matar. Això va molestar a Abu Muslim; després el califa va enviar a un agent per inventariar el botí fet per Abu Muslim a la victòria; després el va nomenar governador d'[[Egipte]] i [[Síria]] i Abu Muslim va desobeir i se'n va anar cap al [[Khurasan]]. Va seguir una correspondència en la que Mansur va amenaçar a Abu Muslim amb la mort. Després d'aquesta amenaça Abu Muslim va dubtar. El seu lloctinent havia alçat la veu (per instigació del mateix califa) i Abu Muslim li va ordenar obeir. Va enviar a un home de confiança, [[Abu Ishak]], a parlar amb el califa, però el enviat fou [[suborn]]at amb la promesa del govern de Khurasan i en tornar va aconsellar a Abu Muslim d'anar a la cort i demanar perdó que li seria concedit doncs era molt apreciat.
 
Finalment Abu Muslim es va decidir a marxar a [[Kufa]]. Va sortir de [[Rayy]] en direcció a [[Iraq]] i a l'entrada a la ciutat fou saludat per enviats del califa. Quan Abu Muslim es va acostar al palau cinc [[sicari]]s que ja estaven preparats el van agafar i li van privar de la seva arma. El califa va sortir i li va començar a llegir un memorial de greuges i quan Abu Muslim va recordar els seus esforços per posar al tron a la dinastia el califa va ordenar la seva mort als sicaris el [[13 de febrer]] del [[755]]) als 37 anys. El seu cos mutilat fou llançat al [[Tigris]].