Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions

Al voltant d'aquest temps Maximilià va passar a residir a [[Viena]], on es va dedicar principalment al govern dels dominis austríacs i a la defensa contra els turcs. Els punts de vista religiosos del "[[regne de Bohèmia|rei de Bohèmia]]", com Maximilià havia estat nomenat des del seu reconeixement com el futur governant d'aquest país el 1549, sempre havia estat una mica incert, i ell havia après probablement alguna cosa del luteranisme en la seva joventut, però les seves relacions amistoses diversos prínceps protestants, que van començar en l'època de la discussió sobre la successió, probablement es van deure més a la política que a consideracions religioses. No obstant això, a Viena es va fer íntim de [[Sebastià Pfauser]], un predicador de la cort amb tendències fortes cap al luteranisme, i la seva actitud religiosa va causar certa inquietud al seu pare. Es va expressar el temor que ell, lliurement, pogués sortir de l'Església Catòlica, i quan Ferran es va convertir en emperador el 1558, estava disposat a assegurar el papa [[Pau IV]], que al seu fill no el succeiria si donava aquest pas. Finalment, Maximilià es va mantenir nominalment com adherent de la fe antiga, encara que els seus punts de vista van estar tenyits amb el luteranisme fins al final de la seva vida. Després de diverses negatives consentir el 1560, el desterrament de Pfauser, va començar de nou a assistir a les misses de l'Església Catòlica.

 

 

El nou emperador ja havia mostrat que ell creia en la necessitat d'una reforma profunda de l'Església. No va poder, però, per obtenir el consentiment del papa [[Pius IV]] per al matrimoni dels clergues, i el 1568 la concessió de la comunió sota les dues espècies als laics va ser retirada. Per la seva banda Maximilià va concedir llibertat religiosa als nobles luterans i cavallers a Àustria, i es va negar a permetre la publicació dels decrets del [[Concili de Trento]]. Enmig de les expectatives generals per part dels protestants va celebrar la seva primera Dieta d'Augsburg el març 1566. Es va negar a accedir a les demandes dels prínceps luterans, d'altra banda, encara que l'augment del sectarisme es va discutir, no es van prendre mesures decisives per suprimir-la, i l'únic resultat de la reunió va ser la concessió d'un ajut per a la guerra turca, que s'acaba de renovar. Amb un gran exèrcit, Maximilià va marxar a defensar els seus territoris, però no es va lliurar cap combat decisiu, i la treva es va fer el 1568; l'emperador va seguir pagant tribut al sultà com a preu de la pau a les zones de l'oest i nord del regne hongarès encara sota el control dels Habsburg.