Dost Muhàmmad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 25:
El [[1846]] es va aliar amb el sikhs. Va aconseguir [[Peshawar]] el 1848 quan li fou cedida a canvi del suport als sikhs en la guerra contra els britànics, però la va perdre després de la victòria britànica de Gujrat el [[21 de febrer]] de [[1849]] quan va retornar amb les seves forces a l'[[Afganistan]]. El [[1850]] va dominar [[Balkh]] i ''Khulm'';<ref name="WDL">{{cite web |url = http://www.wdl.org/en/item/11748/ |title = Persia, Arabia, etc. |website = [[World Digital Library]] |date = 1852 |accessdate = 2013-07-27 }}</ref> el [[khanat de Xibarghan]] el [[1854]], els khanats de [[Maymana]] i [[Andkhuy]], i [[Kandahar]] el [[1855]]. Va organitzar un exèrcit regular que li va permetre sostreure's de la dependència dels caps tribals. Els ghalzay foren eliminats i també nombrosos caps tribals foren executats o empresonats. En política exterior va capgirar la seva aliança i el [[30 de març]] de [[1855]] va signar una aliança amb la Gran Bretanya. El [[1857]] va declarar la guerra a [[Pèrsia]] d'acord amb els britànics i el juliol de 1857 es va signar un acord que deixava la província d'Herat sota un príncep Barakzai. Durant la [[rebel·lió dels Sipais]] no va ajudar als rebels. El [[1859]] va ocupar el [[Kunduz]].
 
El [[1862]] l'exèrcit persa amb el pretendent [[Ahmad-Khan Bahadur]], va avançar contra Kandahar. Dost Muhammad va demanar ajut als britànics, es va posar al capdavant de l'exèrcit i va expulsar als invasors. El maig de [[1863]] va conquerir Herat. Va morir sobtadament el [[9 de juny]] d'aquell any i elli va succeir el seu fill [[Xir Ali]].
 
== Vegeu també ==