Comores: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 73:
A Anjoan la situació política estava marcada per la rivalitat entre les dues principals ciutats, [[Domoni]], la capital dels shirazis (que inicialment la tenien a Sima) i [[Mutsamudu]] que al final del segle XVIII havia esdevingut el principal centre comercial i polític quan el poder va passar del clan (kabila) dels Al Madwa al clan dels Al Masila, els dos originaris d'[[Hadramaut]]. Els conflictes interns foren constants fins al regnat de Sultan Salim ibn Alawi (1842-1855) i el seu fill Abd Allah III (1855-1891) mort el [[2 de febrer]] de [[1891]], que igualment el 1886, una mica abans que Gran Comora, el [[21 d'abril]] de [[1886]], signava un tractat de protectorat. El sultanat va subsistir fins al [[25 de juliol]] de 1912 quan fou abolit i l'illa declarada colònia.
 
L'illa de Moheli fou sempre dependència d'Anjoan fins que vers el 1830 se'n va apoderar el [[malgaix]] hova Ramanetaka que més tard es va fer musulmà i va agafar el nom d'Abderremane. El 1835 o 1836 el sultà d'Anjoan va enviar al [[sakalava]] Dia-Ntsoli o Andriantsoly (conegut a Europa com Adrià Tsouli) que va recuperar Mayotte (on el conqueridor no va tardar a declarar-se sultà) i Abderrahmane va conservar el poder a Moheli fins a la seva mort el 1842 i elli va succeir la seva filla Raketaka Jombe Sudy (nascuda vers 1836 - morta el 1878) que el 1851 va agafar el nom de Jumbe Fàtima bint Abderremane. Un descendent va signar el tractat de protectorat amb França el [[26 d'abril]] de [[1886]], cinc dies després d'Anjoan. Moheli va tenir un resident fins al 1889 quan la residència fou eliminada i va passar a dependre del resident a Anjoan. El sultanat que ja estava suspès fou abolit formalment el 1909 però l'illa va restar formalment un protectorat fins al 25 de juliol de 1912.
El 5 de setembre de 1887 les illes van agafar el nom de Protectorat de les Comores i el [[9 d'abril]] de [[1908]] fou posat sota dependència de Madgascar a la que ja havia estat agregada abans la colònia de Mayotte. El 1911 Gran Comora fou declarada colònia i el 25 de juliol de 1912 van seguir Anjoan i Moheli, i unides a Gran Comore i Mayotte van passar a ser una colònia subordinada a Madagascar, anomenada colònia de Mayotte i dependències, ratificada la situació el [[23 de febrer]] de [[1914]]. Fins al [[1946]] les quatre illes depengueren de [[Madagascar]]. Del [[16 de juny]] de [[1940]] a 1942 l'administració colonial fou lleial a [[Vichy]] com Madagascar. El [[25 de setembre]] de [[1942]] Madagascar i les illes Comores foren ocupades per forces britàniques en cooperació amb la [[França Lliure]].
Línia 96:
A principis de [[1993]] fou anomenat primer ministre Ibrahim Halidi, que el maig fou substituït per Sahid Alí Muhamed. No obstant això, el juny, el president Djohar dissolgué l'Assemblea i designà com a nou primer ministre en [[Ahmed Ben Cheick]]. Després de les eleccions de desembre de 1993 accedí al càrrec de primer ministre [[Mohamed Abdou Madi]]. El mercenari francès Bob Denard, que havia estat jutjat a [[París]] el febrer de 1993 pels tribunals francesos acusat de donar mort a l'expresident Abdallah i aparentment vivia retirat en les [[Landes]], protagonitzà el setembre de [[1995]] el seu quart cop d'Estat: un grapat d'homes ocupà la capital i feu presoner al president Djohar, però dies després una força d'intervenció francesa avortà l'intent.
 
Els francesos van enviar a Djohar a la [[Reunion]], i el protegit de París [[Mohamed Taki Abdulkarim]] va ser elegit president. Va dirigir el país des del 1996 amb diverses crisis de govern i sindicals, supressió del govern i conflictes secessionistes fins a la seva mort el novembre de 1998. ElLi va succeir l'interí Tadjidine Ben Said Massounde. El 1997 les illes de [[Anjoan]] i [[Moheli]] van declarar separadament la independència en un intent de restaurar la sobirania francesa, però França va rebutjar la seva petició i es van produir sagnants enfrontaments entre les forces federals i les tropes rebels. L'abril de 1999 el coronel [[Azali Assoumani]], cap de l'estat major de l'exèrcit, agafava el poder en un sagnant cop d'estat, i deposava al president interí Massounde, al·legant la debilitat del govern enfront la crisi nacional. Aquest fou el 18è cop d'estat de Comores des de la independència el 1975. Azali, no va aconseguir consolidar el seu poder i restablir el control sobre les illes secessionistes que foren criticades per la comunitat internacional. La Unió Africana sota els auspicis del president Thabo Mbeki de Sud-àfrica va imposar sancions a Anjouan per ajudar a iniciar negociacions de reconciliació. El nom oficial del país fou canviat a Unió de les Comoros i un nou sistema d'autonomia política per cada ille, fou establert, a més d'un govern federal.
 
Azali va dimitir el 2002 per participar en les eleccions a la presidència, eleccions que va guanyar. Sota pressió internacional pel seu origen militar i colpista i per haver exercit el poder per la força i no sempre de manera democràtica, Azali va portar al país als canvis constitucionals exigits que van suposar noves eleccions. A l'inici de 2005 una llei va definir les competències de cada govern per ser implementades en els anys següents. Les eleccions del 2006 foren guanyades per [[Ahmed Abdallah Mohamed Sambi]], un clergue musulmà sunnita anomenat l'aiatol·là per haver estudiat islam a l'[[Iran]]. Azali va respectar els resultats i va permetre el primer canvi pacífic de president de la història de les illes.