Xirvanxah: diferència entre les revisions

Sota el califa [[Uthman ibn Affan|Uthman]] el ''Xirvanxah'', el ''layzanxah'' i altres prínceps del Caucas, així com el governador persa de [[Derbent]], es van sotmetre a [[Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí]] i al seu germà [[Salman ibn Rabia al-Bahili]] (642). [[Yazid ibn Usayd al-Sulami]], governador de la Pèrsia nord-occidental per compte del califa, va prendre possessió dels pous de nafta i de les salines (''mallaha'') de la regió. En aquell temps la capital era [[Shabaran]], al nord dels contraforts orientals de la cadena del Caucas, orientada cap a la part oriental del país.

 

 

Al segle XI la dinasta va esdevenir completament persianitzada. Els noms dels sobirans passen a ser perses i els enllaços amb les famílies locals devien estar a l'orde del dia, especialment amb els prínceps locals de Shabaran, l'antiga capital, que eren de l'alta noblesa persa. La dinastia va reclamar aleshores un fictici origen en [[Bahram V|Bahram Gur]] el rei sassànida (420-438) o de Khusraw Anushirwan ([[Cosroes I]] el Just, 531-579). La força dels kesrànides estava, com altres dinasties, en els seus esclaus turcs militars professionals o [[ghulam|ghulams]], ja que patien els atacs de pobles muntanyesos com els [[alans]] i els [[georgians]]. Davant dels atacs [[oghuz]], Kubad ibn Yazid (1043-1049) va edificar una muralla de pedra amb portes de ferro a la seva capital [[Şamaxı]] ([[1045]]) i va fortificar altres viles. Fariburz ibn Sallar (1063-1094) va pagar un rescat per impedir als turcmans de [[Karatigin]] de saquejar les regions de [[Maskat]] (el nom deriva de l'antic poble dels [[massagetes]]) i [[Bakú]] i finalment el 1067 es va sotmetre al sultà seljúcida [[Alp Arslan]] i va acordar que li pagaria un tribu anual de 70.000 dinars (després reduït a 40.000); a les monedes encunyades a Xirvan després d'aquesta any es proclama la sobirania del sultà seljúcida (les primeres que es coneixen són amb el nom de [[Malik Xah I]], que va començar a regnar el 1072) i del califa [[abbàssida]]. La dinastia va poder sobreviure; encara que sota el sultà [[Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah]] (1118-1131) el país fou ocupat pels seljúcides quan el xirvanxah, que era probablement Manushihr II ibn Faridun (Manushihr ibn Kasran segons l'historiador Münedjim Bashi),<ref>Per les monedes se sap que utilitzava a més del títol de xirvanxah el de ''Khakan-i Kabir'' (Gran khakan), i el seu poeta panegirista va adoptar el nom de Khakani</ref>

A partir del segle XII la genealogia dels Xirvanxahs és un xic confosa. El nom de kasrànides o kesrànides es generalitza. Des de 1194 el xirvanxah ja no va reconèixer al sultà [[seljúcida]] com es veu a les monedes, però continuava proclamant la sobirania nominal del califa abbàssida. Però en realitat en aquest temps els Xirvanxahs van caure sota influència de [[Geòrgia]]. [[Giorgi III de Geòrgia]] (1156-1184), parent del xirvanxah, fou el seu aliat i el seu protector, especialment sobre Akhistan I (Akhsatan I) ibn Manushihr III al que va ajudar de manera decisiva en la victòria sobre una flota russa prop de [[Bakú]], i la reconquesta de [[Derbent]]; però més tard els georgians van incorporar els territoris de [[Shaki (Azerbaidjan) |Shakki]], [[Kabala]] i [[Mukan]] que pertanyien a Shirvan. A la primera meitat del segle XIII es produeix una situació confosa: Ibn al Athir esmenta a un sobirà de nom Rashid (el 1122); [[al-Nasawi]] esmenta a un altre de nom Faridun ibn Fariburz (1225) i al fill d'aquest Djalal al-Din Sultan Xah; però cap dels tres apareix a les monedes i en canvi si ho fa Fariburz ibn Faridun ibn Manushihr, i després Farrukhzad I ibn Manuixihr III i Kershasp o Garshasp I ibn Farrukhzad. En aquest temps va aparèixer a Shirvan el [[khwarizmxah]] [[Ala al-Din Muhammad]] que va exigir al xirvanxah un tribut de 100.000 dinars.<ref> que segons al-Nasawi és el que el xirvanxah pagava a Malik Xah I</ref> El xirvanxah va al·legar que no podia pagar i que una part del país estava en mans dels georgians i finalment el pagament es va reduir a la meitat i al no poder pagar encara fou rebaixat a 30.000. Ala al-Din va expulsar del districte de Gushtaspi (a la desembocadura del Kura i de l'Aras) als funcionaris del ''xirvanxah'' i va annexionar el territori a canvi de 200.000 dinars i la cessió al príncep Djalal al-Din Sultan Xah del Mukan que el seu pare Faridun ibn Fariburz havia cedit als georgians com a dot en el matrimoni del príncep amb una princesa georgiana filla de la reina [[Rusudan de Geòrgia]] (1223-1247).

 

 

==Llista de sobirans kasrànides o kesrànides a Xirvan==