Barzan: diferència entre les revisions

Apareix esmentada el [[1596]] com a possessió dels prínceps kurds de [[Bahdinan]]. Al segle XIX va esdevenir la capital d'un xeic i els seus pobladors foren coneguts com a tribu Barzani. Foren independents de l'administració otomana fins al [[1915]] quan els turcs van capturar al xeic Abd al-Salim II i el van penjar. Després de la guerra foren reconeguts com a emirat autònom pels britànics. El [[1930]] [[Shaykh Ahmad Barzani]], es va proclamar Déu i Profeta i recomanava menjar porc i destruir l'alcorà; això va causar la guerra (1931) amb la tribu [[Baradust]] del [[xeic]] Rashid de Lolan. Ahmad fou derrotat pels britànics el 1932-1933 i va haver de fugir a Turquia on fou arrestat. El seu germà Mulla [[Mustafa Barzani]] (1903-1979) fou exiliat a [[Sulaymaniyya]] ([[1935]]). El [[1943]] Mustafa es va escapar del seu retir a Sulaymaniyya i va anar a Barzan on va reunir als seus partidaris i va iniciar una revolta contra el govern d'Iraq; va obtenir alguns èxits (1943-1944) però finalment el [[1945]] es va haver de retirar cap a Iran on va assistir a la proclamació de la República Popular Kurda a [[Mahabad]] ([[15 de desembre]] de [[1945]]) i fou nomenat mariscal. Després de l'ensorrament de la república [[Mulla Mustafa]] va fugir a la [[Unió Soviètica]]. Shaykh Ahmad es va entregar a les autoritats iraquianes. Mustafa va retornar a Iraq el [[1958]] i va reprendre la revolta el [[1961]] amb suport iranià i americà, però el 1975 els iranians van retirar el suport i la revolta es va enfonsar; va morir en exili als Estats Units el [[1979]]. El seu fill [[Ahmad Barzani]] elli va succeir al front del [[Partit Democràtic del Kurdistan]] i el [[2005]] fou elegit president de la regió autònoma dels [[Kurdistan]].