Semiarrianisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 9:
Els semiarrians foren coneguts com a macedonians després que el patriarca [[Macedoni I]] de Constantinoble ([[Macedoni de Tràcia]]) fou deposat el [[360]] i va agafar la direcció del grup. Foren perseguits i es van acostar al credo de Nicea i el 367 molts dels seus bisbes van transmetre al papa [[Liberi I]] una confessió en què admetien que el Fill era {{polytonic|ὁμοιούσιος}}, "homoiousios"), o de la mateixa substància però negaven la divinitat de l'Esperit Sant, i per això els grecs els van anomenar {{polytonic|Πνευματόμαχοι}}, "Pneumatomachi" és a dir impugnadors de l'Esperit. Els Macedonians consideraven a l'Esperit Sant com inferior al Pare i al Fill, considerant-loo un simple serf o ministre d'aquests, amb una naturaleza similar a la dels angels.
 
Els macedonians foren també anomenats [[maratonians]] {{polytonic|Μαραθωνιανοί}} per un dels seus líders anomenat [[Marató (bisbe)|Marató]] (''Marathonius''), bisbe de [[Nicomèdia]] (i antic diaca del Patriarca), qui, al morir Macedoni I, elli va succeir al capdavant de la tendència, però el nom no va prevaler.
 
La paraula més culta per designar-los deriva del grec, car [[pneumatòmacs]] vol dir "impugnadors de l'Esperit Sant", mentre ''pneumatomoquios'' deriva de ''egoun Pneumatomachon '' és a dir "que lluiten contra l'Esperit Sant".