Ibrahim ibn al-Walid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Umayyad caliphs
m 'Succeir' és un verb intransitiu
Línia 3:
Era fill del califa [[al-Walid II]] i d'una dona esclava de nom incert.<ref>Yakubi dona Suar, i Masudi, Dayra</ref> Quan [[Yazid III]] va pujar al tron ([[6 d'abril]] del [[744]]) fou designat immeditament comn a ''wali al-ahd'' o príncep hereu ([[9 d'abril]] del [[744]]). Assegurat el control d'[[al-Urdunn]], fou nomenat governador de la província. D'altra banda el governador d'[[Armènia]] i [[Azerbaidjan]], [[Marwan II|Marwan ibn Muhammad]], havia reunit les seves forces i s'havia presentat a la [[Djazira]] (estiu) obtenint secretament el jurament de fidelitat dels notables. En principi al·legava la venjança per la mort d'al-Walid, però aviat va signar un acord amb Yazid III per el qual va obtenir el govern de la Djazira sense perdre els d'Armènia i Azerbaidjan, i es va disposar a retornar cap a Armènia.
 
A la mort de Yazid III el [[20 de setembre]] o [[2 d'octubre]]<ref>al-yakubi és l'únic que diu que fou enverinat per Ibrahim</ref> Ibrahim elli va succeir però només fou reconegut al sud de Síria i l'emir-governador que va enviar al nord, el seu cosí [[Abd al-Aziz ben al-Hadjdjadj ben Abd al-Malik]] fou rebutjat a [[Homs]]. Aquesta ciutat fou assetjada. Marwan ibn Muhammad, que estava a punt de retornar a Armènia es va aturar i llavors va avançar en direcció contraria cap a [[Síria]] amb el suport dels [[djund]]s d'Armènia i Djazira. A [[Alep]] o a [[Kinnasrin]]<ref>Kinnasrin és assenyalada com lloc de la batalla només per [[Ibn al-Athir]]</ref> va derrotar a un exèrcit del califa, manat pels seus germans [[Bishr ibn al-Walid]] i Masrur ibn al-Walid, que van caure presoners; va rebutjar a Abd al-Aziz ibn al-Hadjdjadj que estava assetjant Homs<ref>algunes fonts diuen que aquest ja havia conquerit la ciutat i en fou expulsat per Marwan</ref> i que es va retirar cap a [[Damasc]], entrant a Homs on va rebre el jurament de fidelitat dels habitants.
 
L'exèrcit de Marwan tenia ara uns vuitanta mil homes. Ibrahim va enviar per fer-li front un exèrcit dirigit pel seu cosí Sulayman ibn Hisham ibn Abd al-Malik i es va lliurar la batalla d'[[Ayn al-Djarr]], prop de Damasc, en la que Marwan va obtenir la victòria ([[18 de novembre]] del [[744]]). Sulayman es va tancar a Damasc i Marwan s'hi va acostar; era creença general que Marwan actuava com a venjador d'al-Walid i defensava els drets dels altres fills d'aquest. Els notables de la ciutat van ordenar matar a dos prínceps omeies presoners, al-Hakam i Uthman, fills d'al-Walid. Amb la mort d'aquestos prínceps Marwan podia proclamar la seva pròpia candidatura i va obtenir un suport general.