Gnuní: diferència entre les revisions

El primer nakharar esmentat<ref>{{Ref-llibre |cognom=Eghiayean |nom=Biwzand |títol=Heroes of Hayastan: a dramatic novel history of Armenia |url=http://books.google.es/books?id=dn8tAQAAIAAJ&q=atat+first+Nakharar&dq=atat+first+Nakharar&hl=ca&sa=X&ei=Xzh0T9qNHemj0QWw-MUX&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Armenian National Fund |data=1993 |pàgines=p.311 |isbn= }}</ref> és Atat, que va seguir al rei a la [[Persarmènia]] vers el [[387]]/[[390]]. Atom apareix vers el [[445]] i Vahan Gnuni cap al [[451]] al temps de la rebel·lio nacional-religiosa. Un altre Vahan fou fidel a Vahan Mamikonian durant la rebel·lió del [[481]]-[[482]] i se'l esmenta junt amb Aratom, probablement el seu germà.

 

Un altre [[Mejej II Gnuni|Mejej Gnuni]] fou nomenat per l'emperador [[Heracli]] ''[[magister militum]]'' (la dignitat de grans cançoners hereditaris a Armènia l'havien perdut a l'Imperi). El [[630]] Mejej va dirigir la reocupació dels territoris retornats pels perses. Els bizantins esperaven restablir a aquestes terres l'ortodòxia grega, i Mejej va invitar al patriarca Ezr a anar a [[Teodosiòpolis d'Armènia]] a sotmetre's a les doctrines de Calcedònia, i si no ho feia es nomenaria per l'Armènia bizantina un anti-patriarca. Ezr va acceptar va anar a Teodosiòpolis on es va reunir un sínode ([[631]]). Finalment, després de mesos de discussió, la qüestió de Calcedònia es va ometre per motius de conveniència i el sínode es va limitar a una condemna del nestorianisme, i així Ezr va poder adherir a les fórmules que se li presentaven i els grecs el van poder considerar admès a l'ortodòxia ([[632]]). El marzban d'Armènia [[Varastirots Bagratuni]] es comportava com a sobirà autònom aprofitant les lluites civils a Pèrsia i Mejej Gnuni, per velles rivalitats familiars, el va calumniar davant el rei persa Rostam II, i en va demanar la destitució amenaçant en cas contrari amb la guerra. Mejej va enviar al seu germa Garikhpet Gnuni a Dwin per detenir i emportar-se a Varastirots però la guarnició persa, que li era lleial, ho va impedir. Varastirots davant el perill va fugir a Taron. Allí va demanar justícia a l'emperador Heracli, del que va obtenir un salconduit, i es van entrevistar a l'Osroene. Heracli va reconèixer la injustícia que es feia amb Varastirots i el va fer patrici i el va omplir d'honors i regals ([[634]]). Però mentre estava a la cort imperial va entrar en un complot contra l'emperador organitzat pels propis fills d'aquest. El complot va fracassar i els conspiradors foren castigats: a un fill i un nebot de Varastirots, que estaven més compromesos, se'ls va tallar el nas; Varastirots fou deportat a una illa probablement de la costa d'Àfrica. El nakharar David Saharuni, part també de la conspiració a Armènia, fou detingut per Mejej Gnuni però es va poder escapar, va convèncer a les tropes (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mejej i es va proclamar ''magister militium''.