'''Dionisi d'Alexandria''' fou [[patriarca d'Alexandria|bisbe d'Alexandria]] ([[247]] -[[265]]) i probablement nascut en aquesta ciutat, de pares pagans però persones influents. Va estudiar filosofia i finalment va abraçar el cristianisme. [[Orígenes]] fou un dels seus mestres. Fou [[prevere]] i el [[232]] va succeir a ''Heraclas'' al front de l'escola teològica d'Alexandria; ''Heraclas'' fou nomenat bisbe d'Alexandria i a la seva mort també elli va succeir en aquest càrrec ([[247]]). Durant l'anomenada persecució de [[Deci (emperador romà)|Deci]] fou detingut i portat a ''Taposiris'' (entre Alexandria i [[Canop]]) on probablement havia de ser executat, però es va poder escapar. El [[257]], a l'anomenada persecució de [[Valerià I]], va fer una confessió de fe davant el [[prefecte Emilià]] i fou enviat a l'exili al districte de Cefro (''Cephro'') a [[Líbia]] on va estar molt malalt. Al cap de tres anys un edicte de [[Gal·liè]] a favor dels cristians el va permetre retornar a Alexandria, on es va destacar en el combat contra les heretgies, especialment contra [[Sabel·li]] i els [[sabel·lians]], i es va sobrepassar en el seu zel. El [[265]] va ser convidat a participar en un [[sínode]] a [[Antioquia de l'Orontes]], però no hi va voler anar per la seva edat i per no enfrontar-se a [[Pau de Samosata]]. Va morir uns mesos després encara el [[265]]. Va escriure diverses obres (tractats i cartes) però només uns fragments s'han conservat. Els principals escrits són:
* Sobre les promeses dirigit contra [[Nepos]].
* Una obra dirigida al [[Papa Dionís I]], bisbe de Roma, en 4 llibres o cartes, en què parla contra els sabel·lians.
