|
La tradició fa a Tebes fundada per Cadmos fill d'[[Agenor (fill de Posidó)|Agenor]], rei de [[Fenícia]]), cap d'una colònia fenícia, que va fundar la ciutat amb el nom de Cadmea (habitants Cadmeis o Cadmeions), nom que més tard es va restringir a la ciutadella. La plana del sud de Beòcia es va conèixer com la Terra Cadmea. L'odissea esmenta a Amfíon i Zetos, el primer com a fundador de les muralles. Cinc espartans, guerrers que van sobreviure a una guerra contra un drac, foren els ancestres de les famílies nobles (''Sparti''). Historiadors moderns consideren als tebans d'origen pelàsgic i no fenici, i alguns pensen que fou en realitat una colònia de Creta i que els fenicis únicament van introduir l'alfabet.
La tradició diu que Cadmos va tenir un fill, Polidor, i quatre filles (Ino, Semele, Autonoe, i Agave). La primera fou muller d'Athames i mare de Melircetes; la segona fou amant de Zeus i mare del deu Dionís; Autonoe fou mare d'Acteó; i Agave mare de Penteó. Fou Penteó qui va succeir al seu avi, ja vell, com a rei de Tebes, però el seu regne fou efímer i Polidor va accedir al tron. ElLi va succeir el seu fill Labdacos que al morir va deixar un fill infant de nom Laios i el tron fou usurpat per Licos, germà de Nicteu. A la mort de Nicteu, Licos i la seva muller Dirce van perseguir a la seva neboda [[Antíope]], els fills de la qual, el bessons Amfíon i Zetos, es van revenjar i van assolir el tron de Cadmea, que van fortificar i van unir la ciutat baixa amb la ciutadella per formar la ciutat de Tebes. Els va succeir com a rei el ja esmentat Laios pare d'Èdip. [[Èdip]] va sortir de Tebes després que va descobrir que havia matat al seu pare Laios i s'havia casat amb la seva pròpia mare Jocasta. Els seus dos fills Eteocles i Polinices es van disputar el tron i durant la guerra civil [[Argos (Argòlida)|Argos]] va assetjar Tebes dues vegades (aquests fets son objecte dels poemes la Tebaida i els Epígons, que són considerats només inferiors a la [[Ilíada]] i l'[[Odissea]]. Polinices fou derrotat i va fugir a Argos i va obtenir l'ajut del rei d'aquesta ciutat Adrastos per ocupar el poder. Polinices, Adrastos i cinc herois més (Amfiraos, Capaneos, Hippomedó, Partenopeos i Tideos, si bé una llista escrita per Asquilos i omet el d'Adrastos i col·loca al seu lloc al rei rival tebà Eteocles. Aquest set caps van formar una aliança coneguda com "els Set contra Tebes" i van atacar Tebes, cadascun per una de les set portes de la ciutat. Eteocles i Polinices es van enfrontar a una de les portes, [[Amfídicos]] va vèncer a [[Partenopeos]] i els argives foren derrotats i els seus caps van morir menys Adrastos, que es va escapar a cavall. Catorze anys després els fills dels set caps van organitzar una altra expedició contra Tebes per revenjar als pares (Guerra dels Epígons); l'expedició fou altra vegada dirigida per Adratos i la formaren: el seu fill Agesilau, Tersandre (fill de Polinices), Alcmeó i son germà Amfiloc (fills d'Amfiraos), Diomedes (fill de Tideos), Stenelos (fill de Capaneos) i Promac (fill de Partenopeos). Aquesta vegada els epígons van guanyar a una batalla al riu Glisas i es van presentar a les muralles de Tebes. Els Tebans, aconsellats per Teiresies, es van retirar a territori il·liri dirigits per Laodames, fill d'Adrastos. Els epígons van col·locar al tron a Tersandre, fill de Polinices; la primera expedició dels Set hauria passat 20 anys abans de l'expedició a [[Troia]] i 30 anys abans de la conquesta d'aquesta ciutat. Evidentment la veritat d'aquesta tradició és més que dubtosa.
Una altra tradició diu que Hèrcules va néixer a la ciutat i va lluitar allí contra la ciutat d'Orcomen, el rei de la qual, Erginos, havia imposat tribut a Tebes del que Hèrcules els va deslliurar i va reduir el poder d'Orcomen.
|
