Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 4 anys
m
'Succeir' és un verb intransitiu
A final del segle X els Banu Numayr de Waththab ibn Sabik al-Numayri van formar un principat al [[Diyar Mudar]] en torn a la ciutat de [[Harran]]. Haurien dominat Harran, Sarudj, [[al-Ruha]] ([[Edessa]]), [[Rakka]] i Rafika. Igual que els Banu Kilab a Alep, els Banu Marwan (Marwànides) al Diyar Bakr, i els Banu Uqayl al [[Diyar Rabia]], volien administrar pel seu propi compte els territoris i les ciutats (que abans es limitaven a saquejar). El 1005 milers de cavallers numàyrides i kilabites dirigits pel senyor de [[Sarudj]], Wahthab ibn Djafar, que podria ser la mateix persona que [[Waththab ibn Sabik]], el primer emir dels numairites, van donar suport al ''ghazi'' Asfar Taghlib contra els bizantins, però després Waththab va buscar l'aliança amb els bizantins per atacar el Diyar Bakr, i amb el seu ajut va penetrar al territori [[Dinastia marwànida (Diyarbakir)|marwànida]] i va sotmetre a [[Nasr al-Dawla Ahmad]] ibn Marwan, saquejant diversos llocs. Ibn Marwan va buscar el suport de [[Mutamid al-Dawla Kirwash ibn al-Mukallad|Karwash ibn Mukallad]], emir [[ukàylida]] de Mossul, mercès al qual el va poder rebutjar; els bizantins es van excusar amb els marwànides.
 
Wathathab va morir el 1019 i elli va succeir el seu fill Shabib ibn Waththab, en una nissaga coneguda com els waththàbite o Banu Waththab. Entre 1026 i 1031 van disputar amb els marwànides la ciutat d'[[al-Ruha]] o [[Edessa]].
 
Diversos xeics numairites es van formar principats a l'entorn de la ciutat principal de la seva àrea d'influència; aquestos xeics però vivien a les tendes i feien administrar la ciutat per un delegat. Fou freqüent veure lluites entre faccions de la tribu. L'emir d'al-Ruha, Utayr al-Numayri, que havia confiat el govern de la ciutat a un agent, el va fer assassinar, i en els actes de revenja Utayr fou assassinat al seu torn. Es va recórrer a l'arbitratge del kilabites d'[[Alep]], el [[mirdàsida]] [[Salih ibn Mirdas]], que va repartir al-Ruha entre dos xeics numairites, Ibn Utayr i Ibn Shibl; aquesta divisió va permetre que finalment els bizantins poguessin ocupar la ciutat; sembla que l'emperador [[Romà III]] va comprar la seva meitat a Ibn Utayr per 20.000 dinars i alguns pobles; els homes d'Ibn Shibl van haver de fugir i els habitants musulmans foren massacrats mentre les mesquites eren arrasades. El 1030 la facció Katan dels Numayr, va derrotar als bizantins de manera decisiva a Azaz fent un important botí de monedes d'or; els bizantins van respondre amb un exèrcit manat per l'eunuc Nicetes, el 1032; els numairites de Shabib ibn Waththab van fer costat als bizantins; finalment es va fer un tractat que fixava la frontera deixant al-Ruha als bizantins mentre els territoris del [[Diyar Mudar]] al sud de la ciutat quedaven pels numairites. Aquestos van participar junt amb tots els prínceps de la regió a les converses generals de pau iniciades a [[Constantinoble]] que havien de definir la frontera a Síria i la [[Djazira]]; la negociació estava encara en marxa quan va morir Romà III (1034) i el resultat final no és ben conegut ja que la font principal es va perdre. Els dos caps numairites, Shabib i Ibn Utayr, van atacar als bizantins a al-Ruha el 1036 i van repetir els atacs fins vers 1039 quan tot i haver pogut dominar la ciutat, van decidir deixar-la en mans dels bizantins, probablement a causa de l'afebliment del principat [[mirdàsida]] (kilabita) d'[[Alep]] que ja no podia donar suport als Numayr.
223.351

modificacions