Melcior Ferrer i Bruguera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 12:
| ocupació =jurista i polític
}}
'''Melcior Ferrer i de Bruguera''' ([[Barcelona]], [[1822]] - [[5 de maig]] de [[1890]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1890/02/22/pagina-2/34649488/pdf.html?search=gregorio%20moran Necrològica] a [[La Vanguardia]]</ref> fou un jurista i polític català
Llicenciat en dret i jurista reconegut, des del 1873 fou escollit quatre cops degà del [[Col·legi d'Advocats de Barcelona]] i el 1874 fou president de l'[[Ateneu Barcelonès]]. Alhora era vocal del ''Circulo Hispano Ultramarino'' i membre de la ''[[Liga del Orden Social]]'', presidida per [[Manuel Duran i Bas]] i que preconitzava la restauració en el
Membre del [[Partit Liberal Conservador]] i home de confiança de [[Cánovas del Castillo]], va restaurar la hisenda provincial i restablí el cos dels [[Mossos d'Esquadra]] amb la finalitat de lluitar contra antics combatents [[carlisme|carlins]] que es dedicaven al [[bandolerisme]]. Finançà la importació de [[vinya|ceps]] americans per tal de combatre la [[fil·loxera]], una nova Casa de la Maternitat i un nou Pla de Carreteres.<ref>[http://www.diba.es/web/ladiputacio/organs/historiapresidents#ferrer Biografia] al web de la Diputació</ref>
Va ser president de la [[Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País]] el 1888-1889.<ref name="presidents">[http://www.sebap.com/download/comis/1/61/551086216/103962/cms/presidents.pdf/ Llista històrica de presidents.Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País]</ref> Després de deixar la política continuà la seva activitat com a jurista presidint el [[Primer Congrés de Jurisconsults Catalans]] de [[1881]] i l'[[Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya]] el 1883-1886. El 1885 fou proposat a [[Senat d'Espanya|senador]], però no fou acceptat.<ref>[http://www.senado.es/historia/senadores/index.html Fitxa del Senat]</ref> El 1889 fou ennoblit com a [[marquès de Cornellà]]. Defensà la unificació del [[dret civil]] espanyol, encara que mantenint algunes de les peculiaritats del [[dret català]].<ref>{{GEC|0026753}}</ref>
El seu fill, [[Ramon Ferrer i Estruch]] (1868-1931), va comptar amb una important col·lecció d'art que, a la seva mort, va ser parcialment cedida al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]].<ref>Junta de Museus. [http://ddd.uab.cat/pub/butmusartbcn/butmusartbcn_a1935m8v5n51.pdf Butlleti dels Museus d'art de Barcelona], pàg. 243</ref>
| |||