Revisió del 22:00, 11 oct 2014 modifica CarlesMillan (discussió \| contribucions) 478 edits m Canviat "freqüentment" per "sovint", que és el mot genuí (i en declivi) Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 23:00, 12 oct 2014 modifica desfés ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Floppy disk drive 5 25.jpg\|thumb\|300px\|Disquetera amb un disquet de 5,25" semiintroduït.]] '''Sistema operatiu de disc''' ('''Disk Operating System''', específicament, i '''disk operating system''', genèricament, més sovint abreviat com '''DOS''' en [[anglès]]<ref>{{~~citar~~ ref-web\|url=http://www.ub.edu/criteris-cub/abreviacio.php?id=1712\|títol=DOS\|consulta=13-11-2008}}</ref>) es refereix al [[Programa informàtic\|programa]] de [[sistema operatiu]] que s'usava en la majoria dels [[ordinador personal\|ordinadors personals]] i que subministrava l'[[Abstracció (informàtica)\|abstracció]] i administració dels dispositius d'[[Memòria d'ordinador\|emmagatzematge secundari]] i les informacions que contenien (per exemple, [[Sistema de fitxers\|sistemes]] per a organització dels [[Fitxer informàtic\|fitxers]] de tots els tipus). Tal programa és referit com un ''sistema operatiu de disc'' quan el dispositiu d'emmagatzematge que ell administra posseeix discs rotatius (tals com [[disc dur\|discs durs]] o [[disquet]]s). En els primordis de la [[informàtica\|microinformàtica]], l'espai de [[memòria RAM]] era bastant limitat, de manera que el sistema operatiu de disc era una extensió del sistema operatiu. Aquest component era carregat solament quan necessari. Altrament, l'accés al disc quedaria limitat a operacions de baix nivell, tals com llegir i escriure sectors de disc. Línia 8: == Història == [[Fitxer:Bwdos.png\|thumb\|300px\|Pantalla inicial del ''BW-DOS'', un sistema operatiu de disc per a [[Família Atari de 8 bits\|micros Atari de 8 bits]].]] En els primordis dels [[ordinador]]s, no existien unitats de disc ([[Unitat de disc\|disqueteres]]); en lloc d'elles, eren usades memòries de [[Memòria de línia de retard\|línia de retard]], [[targeta perforada\|targetes perforades]], [[Cinta perforada\|cinta de paper]], [[cinta magnètica]] i [[Memòria de tambor\|memòries de tambor]].<ref name="Història">{{~~citar~~ ref-web\|url=http://cicle.esmusics.net/taller/bloghistoriadelsordinadors.pdf\|títol=Funcionament de l'ordinador\|consulta=15-11-2008}}{{PDF}}</ref> I en els primordis dels [[microordinador]]s, cinta de paper i [[casset\|cinta de casset]] (''Kansas City Standard'') eren sovint usats per emmagatzemar dades i programes. En els casos en els quals no hi havia un sistema d'emmagatzematge, l'entrada de programes i dades era feta per interruptors en un plafó frontal, directament en la memòria, o, a través d'un [[teclat d'ordinador\|teclat]]/terminal, algunes vegades controlat per un intèrpret [[BASIC]] resident en [[memòria ROM\|ROM]]. Quan l'energia era desconnectada o després del programa ser executat, la informació així entrada desapareixia. Tant [[disc dur\|discs durs]] com disqueteres exigeixen un [[programari]] capaç d'administrar l'accés ràpid als blocs d'arxivament de dades. Un temps en què microordinadors rarament tenien unitats de disc de qualsevol tipus (per compte del seu preu elevat), la necessitat d'haver-hi tal programari (el «sistema operatiu de disc») representava un senyal de gran prestigi. La mesura en què els preus tant del maquinari dels disqueteres com dels sistemes operatius van començar a baixar, van sorgir molts sistemes d'aquest tipus per a microordinadors.

Disk Operating System: diferència entre les revisions