Nikolai Tíkhonov: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 47:
== Premier (1980-85) ==
=== Nomenament i el XXVI Congrés ===
Quan [[Aleksei Kosiguin]] dimití el 1980, Tíkhonov, amb 75 anys, va ser elegit com a nou [[President del Consell de Ministres de l'URSS]].<ref>{{ref-llibre | autor = Ploss, Sidney | títol = The roots of perestroika: the Soviet breakdown in historical context | lloc = | editorial = [[McFarland & Company]] | any = 2010 | url = http://books.google.cat/books?id=6BzucnMoWfQC&dq | isbn = 078644486X | pàgina = 132 }}</ref> Durant els 5 anys com a Premier, Tíkhonov refrenà les reformes de l'[[economia soviètica]], malgrat a que totes les estadístiques mostraven que l'economia [[estancament brejnevià|estava estancada]].<ref name="reallyshortbio"/> Tíkhonov presentà l'[[Onzè Pla Quinquennal]] (1981-85) durant el [[XXVI Congrés del PCUS|XXVI Congrés]], dient als delegats que l'Estat lliuraria 9 milions de [[ruble soviètic|rubles]] per a les mares que fossin abandonades.<ref>{{ref-llibre | autor = Lahusen, Thomas; Solomon, Peter H. | títol = What is Soviet now?: identities, legacies, memories | lloc = | editorial = LIT Verlag Münster | any = 2008 | url = http://books.google.cat/books?id=3GonhERyzwEC&dq | isbn = 3825806405 | pàgina = 206 }}</ref> En la seva presentació al Congrés, Tíkhonov va admetre que l'[[agricultura soviètica]] no estava produint prou [[cereal|gra]].<ref name="eagle"/> Tíkhonov suggerí una millora en les [[relacions sovietico-estatunidenques]], però negà qualsevol especulació sobre que l'economia soviètica estigués en crisi.<ref name="eagle">{{
=== Andropov i Txernenko ===
Bréjnev concedí de nou a Tíkhonov el títol d'[[Heroi del Treball Socialista]], després que [[Konstantín Txernenko|Txernenko]] l'aconsellés de fer-ho. Després de la mort de Bréjnev el 1982, Tíkhonov donà el seu suport a la candidatura de Txernenko per a la [[Secretaria General del Partit Comunista de la Unió Soviètica|Secretaria General]]; però Txernenko perdé la votació davant de [[Iuri Andrópov]]. S'ha suggerit que Andrópov pensava a substituir a Tíkhonov per [[Heidar Aliiev]]. L'historiador William A. Clark nota com Aliiev, antic cap del [[KGB]] a l'[[RSS de l'Azerbaidjan|Azerbaidjan]], va ser nomenat per al càrrec de Primer Adjunt del Consell de Ministres sense l'aprovació de Tíkhonov; però la mort d'Andrópov el 1984 va fer que Tíkhonov pogués continuar al seu càrrec.<ref>{{ref-llibre | autor = Clark, William A. | títol = Crime and punishment in Soviet officialdom: combating corruption in the political elite, 1965-1990 | lloc = | editorial = [[M. E. Sharpe]] | any = 1993 | url = http://books.google.cat/books?id=0VinP2hZRUEC&dq | isbn = 1563240556 | pàgina = 157 }}</ref> Alguns analistes occidentals han especulat que el nomenament d'[[Andrei Gromiko]] per al càrrec de Primer Adjunt, de nou sense el consentiment de Tíkhonov, va ser un senyal que la seva posició a la jerarquia soviètica s'estava afeblint. Tíkhonov estava realitzant una visita d'estat a [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], quan Gromiko va rebre el nomenament.<ref>{{
Amb la seva salut fallant, Andrópov usà el temps en escriure discursos per al [[Comitè Central del PCUS|Comitè Central]]. En un d'aquests discursos Andrópov digué al Comitè Central que [[Mikhaïl Gorbatxov]] i no [[Konstantín Txernenko]] seria el seu successor quan ell morís. El seu discurs no va ser llegit al plenari del Comitè Central a causa d'una ''[[troika]]'' anti-Gorbatxov formada per Txernenko, [[Dmitri Ustínov]] i Tíkhonov. Durant els darrers dies d'Andrópov, Tíkhonov presidí les sessions del [[Politburó del Comitè Central del PCUS|Politburó]], encapçalant la delegació soviètica a la conferència del [[COMECON]] celebrada a [[Berlín Oriental]] el 1984, dirigí trobades bilaterals amb els estats del [[Bloc Oriental]], i exercí d'amfitrió del [[Llista dels Primers ministres de Finlàndia|Primer Ministre de Finlàndia]] en la seva visita a la Unió Soviètica. Així doncs, entre la mort d'Andrópov i l'ascens de Txernenko, Tíkhonov va ser la figura dirigent dominant a la Unió Soviètica; però malgrat això, Tíkhonov es va apartar i donà el seu suport a la candidatura de Txernenko per la Secretaria General. Quan Txernenko va morir el 1985, Tíkhonov intentà, però fracassà en trobar un competidor a la candidatura de Gorbatxov per a la Secretaria General.<ref>{{ref-llibre | autor = [[Archie Brown|Brown, Archie]] | títol = The Rise & Fall of Communism | lloc = | editorial = [[Bodley Head]] | any = 2009 | url = http://books.google.cat/books?id=yWQpAQAAIAAJ&q | isbn = 978-1-845-95076-5 | pàgines = 482–83 }}</ref>
=== Gorbatxov i la dimissió ===
Quan Gorbatxov ascendí al poder, Tíkhonov va ser elegit President de la nova Comissió de Millores del Sistema de Direcció; encara que el títol era principalment honorífic i el seu cap ''[[de facto]]'' era el seu vicepresident, [[Nikolai Rijkov]].<ref>{{ref-llibre | autor = [[Yegor Gaidar|Gaidar, Yegor]] | títol = Days of defeat and victory | lloc = | editorial = [[University of Washington Press]] | any = 1999 | url = http://books.google.cat/books?id=AsODNXgkkCQC&dq | isbn = 0295978236 | pàgina = 26 }}</ref> El 23 de maig de 1985, Tíkhonov presentà el seu pla de desenvolupament per 1985-1990, amb extensió fins al 2000, sent criticat pels que també hi havia treballat; i Gorbatxov afirmà als seus col·legues que Tíkhonov està ''mal preparat per a la Presidència''. La previsió de Tíkhonov era que el creixement estimat soviètic fos d'entre el 20 i el 22%, que el creixement industrial seria d'entre el 21 i el 34% i que es doblaria la producció [[agricultura soviètica|agrícola]] el 2000.<ref name="shortbio"/> Com a part del pla de Gorbatxov en retirar i substituir la majoria dels membres [[Ideologia estatal de la Unió Soviètica|conservadors]]<ref>{{ref-llibre | autor = [[Archie Brown|Brown, Archie]] | títol = The Rise & Fall of Communism | lloc = | editorial = [[Bodley Head]] | any = 2009 | url = http://books.google.cat/books?id=yWQpAQAAIAAJ&q | isbn = 978-1-845-95076-5 | pàgina = 488 }}</ref> del Politburó, Tíkhonov va veure's obligat a retirar-se.<ref name="ryzhkov"/> Rijkov succeí a Tíkhonov el 27 de setembre de 1985,<ref name="ryzhkov">{{ref-llibre | autor = [[Robert Service (historian)|Service, Robert]] | títol = History of Modern Russia: From Tsarism to the Twenty-first Century | lloc = | editorial = [[Penguin Books Ltd]] | any = 2009 | url = http://books.google.cat/books?id=o8Z1QAAACAAJ&dq | isbn = 0141037970 | pàgina = 439 }}</ref> i la seva dimissió va fer-se oficial al plenari del Comitè Central al setembre de 1985.<ref>{{ref-llibre | autor = Haghayeghi
== Darrers anys i mort ==
Després de la seva retirada forçosa de la política activa el 1989, Tíkhonov va escriure una carta a [[Mikhaïl Gorbatxov]] on afirmava que lamentava el suport a la seva elecció a la Secretaria General.<ref name="shortbio"/> Aquesta opinió va enfortir-se quan el [[PCUS|Partit Comunista]] va ser prohibit a la [[Unió Soviètica]].
Després del seu retir, Tíkhonov va passar la resta de la seva vida en reclusió a la seva ''[[datxa]]''. Com afirmà un dels seus amics, vivia com un ermità i no se'l tornà a veure en públic,<ref name="shortbio"/> i els seus darrers anys van ser molt difícils perquè no tenia fills i la seva esposa ja havia mort.<ref name="shortbio">{{
D'acord a la [[Time (revista)|revista ''Time'']], Tíkhonov va ser un ''provat home de sí'', que tenia molt poca experiència en política exterior i de defensa quan succeí a [[Aleksei Kosiguin]] com a Premier soviètic.<ref>{{
== Condecoracions ==
|