Nikolai Tíkhonov: diferència entre les revisions

Quan [[Aleksei Kosiguin]] dimití el 1980, Tíkhonov, amb 75 anys, va ser elegit com a nou [[President del Consell de Ministres de l'URSS]].<ref>{{ref-llibre | autor = Ploss, Sidney | títol = The roots of perestroika: the Soviet breakdown in historical context | lloc = | editorial = [[McFarland & Company]] | any = 2010 | url = http://books.google.cat/books?id=6BzucnMoWfQC&dq | isbn = 078644486X | pàgina = 132 }}</ref> Durant els 5 anys com a Premier, Tíkhonov refrenà les reformes de l'[[economia soviètica]], malgrat a que totes les estadístiques mostraven que l'economia [[estancament brejnevià|estava estancada]].<ref name="reallyshortbio"/> Tíkhonov presentà l'[[Onzè Pla Quinquennal]] (1981-85) durant el [[XXVI Congrés del PCUS|XXVI Congrés]], dient als delegats que l'Estat lliuraria 9 milions de [[ruble soviètic|rubles]] per a les mares que fossin abandonades.<ref>{{ref-llibre | autor = Lahusen, Thomas; Solomon, Peter H. | títol = What is Soviet now?: identities, legacies, memories | lloc = | editorial = LIT Verlag Münster | any = 2008 | url = http://books.google.cat/books?id=3GonhERyzwEC&dq | isbn = 3825806405 | pàgina = 206 }}</ref> En la seva presentació al Congrés, Tíkhonov va admetre que l'[[agricultura soviètica]] no estava produint prou [[cereal|gra]].<ref name="eagle"/> Tíkhonov suggerí una millora en les [[relacions sovietico-estatunidenques]], però negà qualsevol especulació sobre que l'economia soviètica estigués en crisi.<ref name="eagle">{{cite ref-web | author autor= | title títol= Tikhonov Bids for U.S. Trade | location lloc= | work obra= [[Reading Eagle]] | url = http://news.google.com/newspapers?id=090hAAAAIBAJ&sjid=66AFAAAAIBAJ&pg=2515,4061259&dq=nikolai-tikhonov&hl=en | date data= 27 Februaryfebrer 1981 }}</ref> Malgrat això, Tíkhonov va admetre mancances econòmiques i reconegué el "problema del menjar"; altres tòpics per a la discussió van ser la necessitat d'estalviar recursos energètics, millorar la productivitat i millorat la qualitat dels productes soviètics.<ref>{{cite ref-web | author autor= | title títol= Soviets put squeeze on U.S. for summit | location lloc= | work obra= [[Tri-City Herald]] | url = http://news.google.com/newspapers?id=sm4hAAAAIBAJ&sjid=yocFAAAAIBAJ&pg=3468,8470106&dq=nikolai-tikhonov&hl=en | date data= 27 Februaryfebrer 1981 }}</ref> A inicis del seu mandat, al gener de 1981, Tíkhonov admeté que la [[Demografia de la Unió Soviètica|política demogràfica]] era una de les àrees més febles del seu govern. En realitat,<ref name="service"/> igual que d'altres, estava preocupat perquè no naixien prou nens. L'[[estancament brejnevià|era de l'estancament]] reduí la [[taxa de natalitat]] i incrementà la de [[taxa de mortalitat|mortalitat]] de la població russa.<ref name="service">{{ref-llibre | autor = [[Robert Service (historian)|Service, Robert]] | títol = History of Modern Russia: From Tsarism to the Twenty-first Century | lloc = | editorial = [[Penguin Books Ltd]] | any = 2009 | url = http://books.google.cat/books?id=o8Z1QAAACAAJ&dq | isbn = 0141037970 | pàgina = 422 }}</ref>

Bréjnev concedí de nou a Tíkhonov el títol d'[[Heroi del Treball Socialista]], després que [[Konstantín Txernenko|Txernenko]] l'aconsellés de fer-ho. Després de la mort de Bréjnev el 1982, Tíkhonov donà el seu suport a la candidatura de Txernenko per a la [[Secretaria General del Partit Comunista de la Unió Soviètica|Secretaria General]]; però Txernenko perdé la votació davant de [[Iuri Andrópov]]. S'ha suggerit que Andrópov pensava a substituir a Tíkhonov per [[Heidar Aliiev]]. L'historiador William A. Clark nota com Aliiev, antic cap del [[KGB]] a l'[[RSS de l'Azerbaidjan|Azerbaidjan]], va ser nomenat per al càrrec de Primer Adjunt del Consell de Ministres sense l'aprovació de Tíkhonov; però la mort d'Andrópov el 1984 va fer que Tíkhonov pogués continuar al seu càrrec.<ref>{{ref-llibre | autor = Clark, William A. | títol = Crime and punishment in Soviet officialdom: combating corruption in the political elite, 1965-1990 | lloc = | editorial = [[M. E. Sharpe]] | any = 1993 | url = http://books.google.cat/books?id=0VinP2hZRUEC&dq | isbn = 1563240556 | pàgina = 157 }}</ref> Alguns analistes occidentals han especulat que el nomenament d'[[Andrei Gromiko]] per al càrrec de Primer Adjunt, de nou sense el consentiment de Tíkhonov, va ser un senyal que la seva posició a la jerarquia soviètica s'estava afeblint. Tíkhonov estava realitzant una visita d'estat a [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], quan Gromiko va rebre el nomenament.<ref>{{cite ref-web | author autor= | title títol= Gromyko's promotion may be premier's loss | location lloc= | work obra= [[Deseret News]] | url = http://news.google.com/newspapers?id=Nd4qAAAAIBAJ&sjid=GYMDAAAAIBAJ&pg=5478,3796597&dq=nikolai-tikhonov&hl=en | date data= 25 Marchmarç 1983 }}</ref>

Quan Gorbatxov ascendí al poder, Tíkhonov va ser elegit President de la nova Comissió de Millores del Sistema de Direcció; encara que el títol era principalment honorífic i el seu cap ''[[de facto]]'' era el seu vicepresident, [[Nikolai Rijkov]].<ref>{{ref-llibre | autor = [[Yegor Gaidar|Gaidar, Yegor]] | títol = Days of defeat and victory | lloc = | editorial = [[University of Washington Press]] | any = 1999 | url = http://books.google.cat/books?id=AsODNXgkkCQC&dq | isbn = 0295978236 | pàgina = 26 }}</ref> El 23 de maig de 1985, Tíkhonov presentà el seu pla de desenvolupament per 1985-1990, amb extensió fins al 2000, sent criticat pels que també hi havia treballat; i Gorbatxov afirmà als seus col·legues que Tíkhonov està ''mal preparat per a la Presidència''. La previsió de Tíkhonov era que el creixement estimat soviètic fos d'entre el 20 i el 22%, que el creixement industrial seria d'entre el 21 i el 34% i que es doblaria la producció [[agricultura soviètica|agrícola]] el 2000.<ref name="shortbio"/> Com a part del pla de Gorbatxov en retirar i substituir la majoria dels membres [[Ideologia estatal de la Unió Soviètica|conservadors]]<ref>{{ref-llibre | autor = [[Archie Brown|Brown, Archie]] | títol = The Rise & Fall of Communism | lloc = | editorial = [[Bodley Head]] | any = 2009 | url = http://books.google.cat/books?id=yWQpAQAAIAAJ&q | isbn = 978-1-845-95076-5 | pàgina = 488 }}</ref> del Politburó, Tíkhonov va veure's obligat a retirar-se.<ref name="ryzhkov"/> Rijkov succeí a Tíkhonov el 27 de setembre de 1985,<ref name="ryzhkov">{{ref-llibre | autor = [[Robert Service (historian)|Service, Robert]] | títol = History of Modern Russia: From Tsarism to the Twenty-first Century | lloc = | editorial = [[Penguin Books Ltd]] | any = 2009 | url = http://books.google.cat/books?id=o8Z1QAAACAAJ&dq | isbn = 0141037970 | pàgina = 439 }}</ref> i la seva dimissió va fer-se oficial al plenari del Comitè Central al setembre de 1985.<ref>{{ref-llibre | autor = Haghayeghi ,Mehrdad | títol = Islam and Politics in Central Asia | lloc = | editorial = [[Palgrave Macmillan]] | any = 1996 | url = http://books.google.cat/books?id=NmP04VU0N2cC&dq | isbn = 0312164882 | pàgina = 46 }}</ref> Cal notar que, en el moment de la seva dimissió, Tíkhonov era el membre més antic dels líders soviètics.<ref>{{ref-llibre | autor = Zwass, Adam | títol = The Council for Mutual Economic Assistance: the thorny path from political to economic integration | lloc = | editorial = [[M. E. Sharpe]] | any = 1989 | url = http://books.google.cat/books?id=2db3MMq1W70C&dq | isbn = 087332496X | pàgina = 152 }}</ref> Tíkhonov va seguir actiu a la política soviètica fins al 1989, quan perdé el seu escó al Comitè Central, encara que molt menys actiu.<ref name="reallyshortbio">{{cite ref-web | author autor= Симоновым, A.A. | title títol= Тихонов, Николай Александрович | language llengua= Russian | publisher editor= warheroes.ru | url = http://www.warheroes.ru/hero/hero.asp?Hero_id=1228 | accessdate consulta= 5 Novembernovembre 2010 | date data= }}</ref>

Després del seu retir, Tíkhonov va passar la resta de la seva vida en reclusió a la seva ''[[datxa]]''. Com afirmà un dels seus amics, vivia com un ermità i no se'l tornà a veure en públic,<ref name="shortbio"/> i els seus darrers anys van ser molt difícils perquè no tenia fills i la seva esposa ja havia mort.<ref name="shortbio">{{cite ref-web | author autor= | title títol= Тихонов, Николай Александрович | language llengua= Russian | publisher editor= proekt-wms.narod.ru | url = http://proekt-wms.narod.ru/states/tihonov-na.htm | accessdate consulta= 5 Novembernovembre 2010 | date data= }}</ref> Abans de la [[dissolució de la Unió Soviètica]], Tíkhonov treballà com a [[Conseller Estatal del Soviet Suprem]].<ref>{{cite ref-web | author autor= | title títol= Биографии | language llengua= Russian | publisher editor= [[Forbes|Forbes.ru]]| url = http://www.forbes.ru/article/11904-biografii | accessdate consulta= 21 Novembernovembre 2010 | date data= 24 Septembersetembre 2009 }}</ref> Tíkhonov va morir l'1 de juny de 1997, sent enterrat al [[cementiri de Novodévitxi]] de [[Moscou]].<ref>{{cite ref-web | author autor= | title títol= Тихонов, Николай Александрович | language llengua= Russian | publisher editor= warheroes.ru | url = http://www.warheroes.ru/hero/hero.asp?id=3244 | accessdate consulta= 5 Novembernovembre 2010 | date data= }}</ref>

D'acord a la [[Time (revista)|revista ''Time'']], Tíkhonov va ser un ''provat home de sí'', que tenia molt poca experiència en política exterior i de defensa quan succeí a [[Aleksei Kosiguin]] com a Premier soviètic.<ref>{{cite ref-web | author autor= | title títol= Soviet Union: And Then There Was One | work obra= [[Time (magazine)|Time]] | url = http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,924497,00.html | accessdate consulta= 21 Januarygener 2011 | date data= 3 Novembernovembre 1980 }}</ref> A la ciutat de [[Khàrkiv]] hi ha un bust dedicat a Tíkhonov.<ref>{{cite ref-web | author autor= | title títol= Тихонов, Николай Александрович | language llengua= Russian | publisher editor= warheroes.ru | url = http://www.warheroes.ru/hero/hero.asp?id=83 | accessdate consulta= 5 Novembernovembre 2010 | date data= }}</ref> Quan se'l compara a d'altres premiers soviètics, va causar molt poc impacte en la cultura post-soviètica i el seu llegat pràcticament ha quedat pràcticament oblidat.<ref name="Kommersant">{{cite ref-web | author autor= | title títol= Охранники скидывались на фрукты бывшему премьеру | language llengua= Russian | work obra= [[Kommersant]] | url = http://www.kommersant.ru/doc.aspx?DocsID=17565&print=true | accessdate consulta= 5 Novembernovembre 2010 | date data= 9 Maymaig 2000 }}</ref>