Revisió del 17:24, 13 oct 2014 modifica Victor M. Vicente Selvas (discussió \| contribucions) Autopatrullats 42.850 edits amplio i trec la menció d'esborrany ← Edició anterior		Revisió del 17:25, 13 oct 2014 modifica desfés Victor M. Vicente Selvas (discussió \| contribucions) Autopatrullats 42.850 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 3: Una planta calcífuga no tolera l'[[alcalinitat]] dels [[sòl]]s.<ref>{{cite book\|title=Shorter Oxford English dictionary, 6th ed.\|year=2007\|publisher=Oxford University Press\|location=United Kingdom\|isbn=0199206872\|pages=3804}}</ref> Calcífug deriva del [[llatí]] 'fugir del calcari'. Un prototipus de plantes calcífugues és el gènere ''[[Erica]]'' (els brucs) tot i que, per excepció, el xipell ([[Erica multiflora]]) és extrictament calcícola No és ~~lapresència~~la presència dels [[ions]] [[carbonat]] o [[hidròxid]] ''per se'' el que les plantes silicícoles no toleren sinó que és el fet que en condicions alcalines el [[ferro]] està menys disponible per ser menys soluble. Per això les calcífugues que creixen en sòls alcalins desenvolupen la [[clorosi fèrrica]] en els brots nous. Per cultivar plantes calcífugues sobre un substrat aques ha de ser àcid com per exemple el fet de la [[torba]] d' ''[[Sphagnum]]''.

Silicícola: diferència entre les revisions