Vergonha: diferència entre les revisions

Per tal d'esborrar tot rastre d'identitats diferents de la francesa, la llengua occitana no només es desencoratjava, sinó que se suprimia activament, començant per l'escola i passant per tot el que podia tocar l'administració.<ref>[http://ujan.free.fr/englOc2.htm]</ref> Jules Ferry va implementar a la dècada de [[1880]] una sèrie d'estrictes mesures per afeblir encara més les llengües diferents del francès a França<ref>[http://www.chez.com/buan1/poignant.htm Reportatge] de Bernard Poignat a [[Lionel Jospin]], [[1998]] {{fr}}</ref> que incloïen càstigs als nens si parlaven occità a les escoles de Tolosa o bretó a les de Bretanya; com recorda, per exemple, en [[Per-Jakez Hélias]] ([[1914]]-[[1995]]), autor del ''Cavall de l'orgull'' ([[1975]], ''The Horse of Pride''):<ref>[http://217.147.194.129/cata.php?catalogueID=6250 Entrevista a Pêr-Jakez Helias]</ref>

<blockquote>

 

Una humiliació ben coneguda consistia a fer que els nens que parlessin "la llengua del poble" s'havien de penjar els esclops al coll.<ref>[http://www.autonome-solidarite.fr/?fas-usu=tribune&type=politique&id=1497 Web de la Autonomes de Solidarité Laïques]</ref> Noteu que la paraula ''esclop'' en francès es diu ''sabot'', d'on ha aparegut ''sabotage'' (en català, ''sabotatge''). D'altres càstigs típics per dir un mot no francès eren els colps amb un regle de fusta als dits.<ref>[http://members.tripod.com/~SuuHialat/hialat3c.html Testimoni]</ref> Són cèlebres els cartells que abundaven a les escoles i que deien: "És prohibit d'escopir i de parlar ''patois''".<ref>[http://parlange.free.fr/pages/bas_poitevin.html]</ref> El mot emprat no era "occità", ni "bretó", ni el de cap altra llengua, simplement ''patois'', primer a les escoles i després a les famílies a través de l'educació que es donava a les dones.<ref>[http://www.yeni.org/default.php?s=members&p=members/membersitem.php&id=204&m=&l=english Conselh de Representacion Generala de la Joventut d'Òc, CRGJOC]</ref> L'administració central francesa va aconseguir que els occitans creguessin que la seva llengua era veritablement ''patois'', una forma corrupta de francès mal parlat pels ignorants a tota França. Aquest procés d'[[alienació]] és el que es coneix en occità com ''la vergonha'' (en català, la vergonya) i que en l'actualitat encara existeix, provocant que, sobretot entre la gent major, molts occitans pensin que la seva llengua nadiua no és més que un dialecte o subllengua vergonyosa, que fa palès el seu origen indigne i que cal amagar, o almenys reservar als cercles més íntims.