Cavaller arquetípic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Anomenem '''cavaller arquetípic''' aquell que trobem en la [[literatura cavalleresca]] escrita en llengua vulgar. Aquest cavaller respón a uns ideals que no tenen perquè encaixar amb la realitat de l’època. Són el cas de Artús, Lancelot o Tristany <ref>Cerdà, Jordi: ''Qüestions preliminars''. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya</ref>.
Aquest cavaller és un cavaller idealitzat del qual la realitat va beure per tal d’inspirar-se i per donar una raó d’existir a la figura del cavaller real que trobem en l’Edat Mitjana, concretament a partir dels segles XI-XII. La literatura cavalleresca i, per tant, el cavaller arquetípic, confereixen un codi deontològic i un origen quasi mític al cavaller de carn i óssos. Tal com ens explica Jean Flori en el seu llibre "
Cal remarcar que el concepte de cavaller i de [[cavalleria]], que no és sempre de fàcil definició, apareix al mateix temps que les literatures romàniques. El cavaller s’expressava en llengua vulgar i els escriptors, en la majoria de casos membres actius de la cort o antics cavallers, també escrivien les seves obres en aquesta llengua. Era una literatura feta per cavallers i dirigida als cavallers <ref>Flori, Jean (2001): ''Caballeros y caballería en la Edad Media''. Barcelona, Paidós</ref>.
Línia 15:
Però tal com ens adverteix Maurice Keen en el libre “La
Així és com el cavaller de ficció arriba a influenciar directament la realitat. Al segle XV ens trobem amb veritables imitacions de les escenes narrades en les novel·les però això no pot fer que ens convertim en Don Quixot i confonguéssim ficció i realitat.
| |||