Cavaller arquetípic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
Anomenem '''cavaller arquetípic''' aquell que trobem en la [[literatura cavalleresca]] escrita en llengua vulgar. Aquest cavaller respón a uns ideals que no tenen perquè encaixar amb la realitat de l’època. Són el cas de Artús, Lancelot o Tristany <ref>Cerdà, Jordi: ''Qüestions preliminars''. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya</ref>.
 
Aquest cavaller és un cavaller idealitzat del qual la realitat va beure per tal d’inspirar-se i per donar una raó d’existir a la figura del cavaller real que trobem en l’Edat Mitjana, concretament a partir dels segles XI-XII. La literatura cavalleresca i, per tant, el cavaller arquetípic, confereixen un codi deontològic i un origen quasi mític al cavaller de carn i óssos. Tal com ens explica Jean Flori en el seu llibre "CavallersCaballeros iy cavalleríacaballería en l’Edatla MitjanaEdad Media", el cavaller arquetípic de la literatura és un model a seguir que ajuda a crear la ideologia cavalleresca <ref>Flori, Jean (2001): ''Caballeros y caballería en la Edad Media''. Barcelona, Paidós</ref> .
 
Cal remarcar que el concepte de cavaller i de [[cavalleria]], que no és sempre de fàcil definició, apareix al mateix temps que les literatures romàniques. El cavaller s’expressava en llengua vulgar i els escriptors, en la majoria de casos membres actius de la cort o antics cavallers, també escrivien les seves obres en aquesta llengua. Era una literatura feta per cavallers i dirigida als cavallers <ref>Flori, Jean (2001): ''Caballeros y caballería en la Edad Media''. Barcelona, Paidós</ref>.
Línia 15:
 
 
Però tal com ens adverteix Maurice Keen en el libre “La cavalleria”caballería”, no ens podem basar en el model literari de cavaller per buscar la definició històrica. Keen insisteix en què, fora de la literatura, la cavalleria era una disfressa <ref>Keen, Maurice (1986): ''La caballería''. Barcelona, Ariel</ref>.
 
Així és com el cavaller de ficció arriba a influenciar directament la realitat. Al segle XV ens trobem amb veritables imitacions de les escenes narrades en les novel·les però això no pot fer que ens convertim en Don Quixot i confonguéssim ficció i realitat.