Potencial de Lennard-Jones: diferència entre les revisions

El potencial L-J és aproximat i la forma del terme de repulsió no té cap justificació teòrica (la força de repulsió depéndepèn de la distància [[funció exponencial|exponencialment]]). El potencial atractiu de llarg abast, no obstant, deriva d'interaccions de [[força de London|dispersió]]. El potencial L-J és una aproximació força bona i degut a la seva simplicitat s'empra sovint per descriure les propietats dels gasos, i per modelar interaccions de dispersió i solapament en models moleculars. És particularment acurada per a àtoms de [[gas noble]] i és una bona aproximació a distàncies llargues i curtes per a molècules i àtoms neutres. A la gràfica es mostra un potencial de Lennard-Jones per al [[dímer]] [[argó]]. S'hi poden veure petites desviacions del potencial empíric acurat degut a una incorrecció en la part de llarg abast del terme de repulsió.