Messerschmitt Bf 109: diferència entre les revisions

Com que la majoria dels pilots de caça de la Luftwaffe estaven habituats als [[biplà|biplans]] amb cabines obertes, una baixa càrrega de vent, unes [[força-g|forces-g]] lleugeres i eren senzills de pilotar, es mostraren molt crítics vers al Bf 109 en un inic. Però ben aviat passà al capdavant de la competició, mentre que el Arado i el Focke-Wulf, que estaven com a reserves en cas que els favorits fallessin, es demostraren com a desfasats. El Arado Ar 80, amb la seva ala de gavina (substituïda per una ala recta i afilada al V3), i amb un tren d'aterratge [[carenat (aviació)|carenat]] tenia un sobrepéssobrepès i poca potència, i el disseny va ser abandonat després que es construïssin 3 prototips. El [[Focke-Wulf Fw 159|Fw 159]], amb les [[ala de parasol|ales de parasol]] sempre va ser considerat pel personal de ''Erprobungsstelle (E-Stelle)'' a Travemünde com un model de compromís entre un biplà i un monoplà d'ala baixa amb una aerodinàmica més eficient. Tot i que tenia algunes característiques avançades, va fer servir un xassís nou que demostrà ser poc fiable.<ref>Green 1980, pp. 18–21.</ref>