Pedro Figari: diferència entre les revisions

Europa s'havia destacat per la tècnica, per pintar un moment històric o un personatge. Figari, en canvi, volia captar un espai de la vida quotidiana, [[gautxo|gautxa]], eminentment americana. Pensava que la civilització europea havia perdut aquell contacte amb l'harmonia i la vida simple, mentre que [[Amèrica]] representava l'oportunitat de tornar a aquells orígens.<ref> Szyszlo, Fernando de. “''Contemporary Latin American Painting. A Brief Survey''.” College Art Journal 19 (1959-1960): 134-135.</ref><ref> Haber, Alicia. “''Vernacular Culture in Uruguayan Art: An Analysis of the Documentary Function of the Works of: Pedro Figari, Carlos González and Luis Solari''.” Occasional Papers Series 2 (1982).</ref> Aquest sentit caracteritza tota la seva obra, ja que en comptes de pintar un moment adequat, Figari es preocupà pel sentiment que volia transmetre, sense caure en els detalls. Ell mateix va reconéixerreconèixer: {{cita|La meva pintura no és només una forma de pintar. Pel contrari, és una forma de veure, de pensar i de sentir. Em sorprèn que hi hagi pogut pintar sensacions i no coses, abans de tenir un domini complet de les tècniques pictòriques.<ref> Castillo, Jorge. “The Development of a Style.” XXIII Bienal Internacional de Sao Paulo. 8 Des. 1996 <http://www1.uol.com.br/bienal/23bienal/especial/iefi.htm#Nome>.</ref>}}