Diferència entre revisions de la pàgina «Josep Antoni Coderch i de Sentmenat»

cap resum d'edició
m (Robot inserta {{Autoritat}})
Arquitectes i crítics de renom en el camp de l'arquitectura com [[Ricard Bofill]] i [[Vittorio Gregotti]] el consideren, per sobre de tots, l'autèntic protagonista del renaixement de l'arquitectura espanyola de la postguerra. Algunes de les seves obres són la casa Ugalde de [[Caldetes]],<ref>Enric González, [http://www.elpais.com/articulo/opinion/casa/hermosa/mundo/elpepusocdgm/20090628elpdmgpan_7/Tes «La casa más hermosa del mundo»], ''[[El País]],'' 28 de juny de 2009</ref> la del pintor [[Antoni Tàpies]] a Barcelona, els edificis Trade també a Barcelona o l'ampliació de l'Escola d'Arquitectura de la Ciutat Comtal. Va ser guardonat amb nombrosos premis al llarg de la seva carrera professional i el 1977 se li atorga la medalla del FAD.<ref>[http://dhub-bcn.cat/coleccions/disseny_industrial_v2/pagina.htm «Coderch i de Sentmenat, Josep Antoni»], Fitxa biogràfica al web del [[Museu de les Arts Decoratives]]</ref> Va dissenyar algunes peces per als interiors dels seus edificis, entre les quals destaquen un llum de suspensió (1957) o les llars de foc Polo (1954-55) i Capilla (1952), realitzada juntament amb els arquitectes Correa, Milà i Valls.<ref>[http://dhub-bcn.cat/coleccions/disseny_industrial_v2/pagina.htm Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona, amb fotos]</ref>
 
Fou membre numerari de la [[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]] des 1971. És enterrat al cementiri d'Espolla.
 
== Obres representatives ==
Usuari anònim