Joan Coromines i Vigneaux: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 30:
Va néixer el [[21 de març]] del [[1905]] a la ciutat de [[Barcelona]], fill del polític [[Pere Coromines i Montanya]] i de la pedagoga [[Celestina Vigneaux i Cibils]]. Era germà del matemàtic [[Ernest Corominas]] i de la psicòloga [[Júlia Coromines i Vigneaux]]. De molt jove ja va mostrar interès en la [[lingüística]]. Estudià a la Facultat de Filosofia i Lletres de la [[Universitat de Barcelona]], i va completar estudis en diverses ciutats europees. El [[1930]] començà a treballar a l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i el [[1931]] publicà la [[doctorat|tesi doctoral]] ''Vocabulario aranés''. El mateix any comença a preparar l'''Onomasticon Cataloniae''.
L'esclat de la Guerra Civil (1936) el va trobar a Madrid fent oposicions a una càtedra de filologia provençal. L'11 de novembre del 1936 es casà amb Bárbara de Haro.<ref>[http://www.fundaciocoromines.cat/joan-coromines/biografia/ Fundació Pere Corminas]</ref> Després de la [[Guerra Civil Espanyola]] s'exilià en diversos països, fins que aconseguí una càtedra a la [[Universitat de Chicago]] el [[1948]]
Des de llavors, va tornant a Barcelona en diverses ocasions, i en 1963 hi passa uns mesos, que aprofita per adquirir un terreny al carrer de Cristòfor Colom, núm. 30, [[Pineda de Mar]] i començar en 1964 a edificar-hi una casa. El juliol de 1967 es jubila a Chicago i torna a Barcelona, on s'instal·la, però ja començant a fer llargues estades a Pineda, on troba més tranquil·litat per a treballar-hi i on viurà permanentnment els últims vint anys de vida.
Coromines va mantenir posicions profundament [[catalanisme|catalanistes]], va rebutjar una càtedra a [[Madrid]] i diversos premis del govern espanyol a causa del tractament que rebia la [[llengua catalana]] a [[Espanya]].▼
Del 1980 al [[1991]] va preparar el ''[[Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana]]''. El [[1994]] va acabar l{{'}}''[[Onomasticon Cataloniae]]''. Va passar els últims anys de la seva vida a [[Pineda de Mar]], treballant intensament, i hi morí el [[2 de gener]] del [[1997]].
Se n'instal·là la capella ardent al Saló de Sant Jordi del [[Palau de la Generalitat]] i fou enterrat al [[Cementiri de Montjuïc]] (Barcelona).
▲Coromines va mantenir posicions profundament [[catalanisme|catalanistes]], va rebutjar una càtedra a [[Madrid]], el nomenament per a ésser membre de la [[Real Academia]] de la Lengua i diversos premis del govern espanyol (com la Gran Creu d'Alfons X) a causa del tractament que rebia la [[llengua catalana]] a [[Espanya]].
== El cedulari general de Coromines ==
| |||