Any: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina la paraula 'Plantilla' de les plantilles
m Corregit: i pregaries, així > i pregàries, així
Línia 92:
 
Una de les solucions més antigues donades a l'obtenció d'un any civil sembla que és la del calendari caldeu, a [[Babilònia]], primerament lunar i després lunisolar, de 360 dies repartits en 12 mesos, als quals s'afegia un altre mes de 30 dies cada sis anys i, posteriorment, un altre mes a intervals més grans; els mesos foren dividits en setmanes de 7 dies, seguint les fases de la Lluna. L'origen d'aquest any fou primer l'equinocci de tardor i després el de primavera. Cadascun dels dies de la setmana rebé el nom del Sol, de la Lluna, i dels cinc planetes coneguts en aquella època, noms que evolucionats, han subsistit gairebé en totes les llengües.
[[Fitxer:JudischerKalender-1831 ubt.jpeg|thumb|left|150px|El "Calendari de la Comunitat jueva alemanya" per l'any 5591 (1831), que incloia "totes les festivitats, dejunis i pregariespregàries, així com les festes dels estats de [[Brandeburg]] i [[Silèsia prussiana|Silèsia]]" - Berlín, 1831]]
El [[calendari hebreu]] també és basat en les llunacions, en aquest l'any és lunar de 354 dies. La diferència amb l'any tròpic fou solucionada, en part, per l'addició d'un mes suplementari; a partir del [[segle III]] i basats en el cicle de Metó: de cada 19 anys se'n consideren dotze de senzills i set d'embolísmics (de tretze mesos).<ref>{{GEC|0165806|calendari hebreu}}</ref>