Teatre barroc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
El '''teatre barroc''' sorgeix de la fusió de les tres pràctiques escèniques que es donen al [[Teatre del Renaixement|Renaixement]]: el [[teatre cortesà]], el [[teatre populista|populista]] i l'[[teatre erudit|erudit]]. Aquesta fusió adoptarà en aquest període dues expressions diferents: la [[teatre religiós|religiosa]] i la [[teatre profà|profana]].<ref name="mae">{{citar ref |títol =Teatre barroc |editor =[[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] |obra =Web del museu |data =2012 |url =http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=itemlist&task=category&id=10%3Ateatre-barroc&Itemid=2&lang=ca |consulta = 25 d'octubre 2012 }}</ref>
El [[Barroc]], com a etapa històrica, s'inicia al [[segle XVII]] i s'allarga fins ben entrat el [[segle XVIII]]. Durant aquest període, l'[[estat espanyol]] està governat per una [[monarquia absoluta]], la
==
[[Fitxer:Restoration Theatre Drolls Characters 1662.jpg|thumb|Personatges de diferents obres teatrals, en un cartell de 1662 a Anglaterra]]
===Teatre profà===
{{AP|Teatre barroc profà}}
La figura més representativa del teatre barroc en llengua catalana és [[Francesc Fontanella]], que vol incorporar a la seva obra els corrents dramàtics europeus que coneix gràcies als seus viatges per França i Alemanya. Un altre tipus de teatre, que apareix durant la [[Guerra dels Segadors]], és la propaganda bèl·lica. El 1630 apareix la primera comèdia burlesca del territori peninsular, escrita en català per [[anònim|autors desconeguts]].<ref name="mae"/>
===Teatre religiós===
Les principals manifestacions de [[teatre religiós]] de l'època consisteixen en representacions sense ànim de lucre, lligades a les ocasions festives i on s’utilitza majoritàriament la llengua catalana. Els impulsors de la [[Contrareforma]], vinculats a la monarquia absoluta dels [[Àustries]], intenten impedir aquestes manifestacions amb la voluntat de fer desaparèixer qualsevol mostra de teatre en català. A [[Catalunya]], però, es continuen representant passions, un fet excepcional dins el teatre europeu. Al llarg del segle XVII les representacions religioses tendeixen a adoptar l’estructura típica de les peces barroques, però les passions, fortament arrelades a la tradició, es resisteixen a aquests canvis.▼
Les comèdies de sants són un altre exemple de teatre religiós. En aquest subgènere destaca la figura de [[Francesc Vicent Garcia]], el rector de [[Vallfogona de Riucorb]], autor fonamental del barroc català. L’any 1617 estrena a l’església parroquial de la seva localitat La comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara, que inclou un dels primers i més àgils entremesos d’enamorats que es conserven en llengua catalana. Coneixedor de la poesia i el teatre barroc, el [[rector de Vallfogona]] escriu la peça ajustant-se al model de la comedia nueva. Aquesta és considerada la primera comèdia barroca en català, tot i que el seu tema és la dramatització de la vida d'una santa.<ref name="maeb">{{citar ref |títol =Teatre religiós barroc |editor =[[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] |obra =Web del museu |data =2012 |url =http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=6:teatre-religi%C3%B3s&Itemid=2&lang=ca |consulta = 25 d'octubre 2012 }}</ref>▼
== El català al teatre barroc ==
La marginació de l'ús del [[català]] en l'àmbit públic deixa espai perquè arribin amb assiduïtat a [[Catalunya]] companyies ambulants castellanes i italianes, sobretot les de [[commedia dell'arte]]. Aquestes produeixen espectacles comercials de repertori variat, dirigits a un públic ampli, amb temàtica profana i escrits per autors professionals.<ref name="mae"/>
==
En aquesta època el terme ''[[comedia]]'' designa qualsevol peça teatral, al marge del seu argument. Les característiques de l'anomenada ''comedia nueva'', segons ''El arte nuevo de hacer comedias'' de [[Lope de Vega]], són que es divideixen sempre en tres actes: plantejament, nus i desenllaç; barregen elements tràgics i còmics; trenca amb la unitat de temps i espai de les normes clàssiques; la mètrica pot variar per adaptar-se als diferents temes i gèneres o bé per marcar un canvi d’escena o d’acte; alguns temes usuals són l’[[amor]], la [[gelosia]] i l’[[honor]]; i els personatges segueixen [[arquetip]]s com la dama, l’agressor o el graciós.<ref name="mae"/>
▲Les principals manifestacions de teatre religiós de l'època consisteixen en representacions sense ànim de lucre, lligades a les ocasions festives i on s’utilitza majoritàriament la llengua catalana. Els impulsors de la [[Contrareforma]], vinculats a la monarquia absoluta dels [[Àustries]], intenten impedir aquestes manifestacions amb la voluntat de fer desaparèixer qualsevol mostra de teatre en català. A [[Catalunya]], però, es continuen representant passions, un fet excepcional dins el teatre europeu. Al llarg del segle XVII les representacions religioses tendeixen a adoptar l’estructura típica de les peces barroques, però les passions, fortament arrelades a la tradició, es resisteixen a aquests canvis.
▲Les comèdies de sants són un altre exemple de teatre religiós. En aquest subgènere destaca la figura de [[Francesc Vicent Garcia]], el rector de [[Vallfogona de Riucorb]], autor fonamental del barroc català. L’any 1617 estrena a l’església parroquial de la seva localitat La comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara, que inclou un dels primers i més àgils entremesos d’enamorats que es conserven en llengua catalana. Coneixedor de la poesia i el teatre barroc, el [[rector de Vallfogona]] escriu la peça ajustant-se al model de la comedia nueva. Aquesta és considerada la primera comèdia barroca en català, tot i que el seu tema és la dramatització de la vida d'una santa.<ref name="maeb">{{citar ref |títol =Teatre religiós barroc |editor =[[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] |obra =Web del museu |data =2012 |url =http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=6:teatre-religi%C3%B3s&Itemid=2&lang=ca |consulta = 25 d'octubre 2012 }}</ref>
== Referències ==
| |||