Pello Irazu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins la fosa > fins a la fosa
He ampliat tota la informació que ja hi havia, sóc col·laboradora del programa que té la Viquipèdia amb la Fundació Miró i l'Espai 13. L'article publicat ha estat revisat per Jessica Jacques, coordinadora del programa, i enviat als responsables.
Línia 19:
| influenciatper = [[Jorge Oteiza]]
| influi =
| premis =
| premis = primer premi d'escultura, VI biennal d'arts plàstiques de [[Vitòria]] (1984) <br /> primer premi d'escultura del ''Bizkaiko Artea'' (1987) <br /> primer premi del concurs d'escultura del Museu Marugarne Hirai ([[Japó]]) (1994)<ref>{{ref-notícia|cognom=EFFE|títol=Preio japonés para Pello Irazu|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/1994/11/10/agenda/784422002_850215.html|consulta=25 febrer 2014|data=10 novembre 1994}}</ref>
| elegit =
| signatura =
Línia 26:
| peuobra =
}}
'''Pello Irazu''' ([[Andoain]], [[Gipuzkoa]], 26 d'octubre de [[1963]]) és un artista basc que realitza escultura, dibuixos i murals.
'''Pello Irazu''' ([[Andoain]], [[Gipuzkoa]], 26 d'octubre de [[1963]]) és un escultor basc, considerat una de les figures clau en la renovació de l'escultura basca des dels anys 80 del [[segle XX]].<ref name=yancey>{{ref-web|url=http://prod-images.exhibit-e.com/www_yanceyrichardson_com/3027f0c2.pdf|consulta=25 febrer 2014|títol=http://prod-images.exhibit-e.com/www_yanceyrichardson_com/3027f0c2.pdf|obra=Yancey Richardson Gallery}}</ref> Les seves primeres obres estaven influenciades per l'obra del també basc [[Jorge Oteiza]] i analitzaven l'ús de l'espai.<ref name=CAB>{{ref-web|url=http://www.cabdeburgos.com/es/exposiciones/?iddoc=325|consulta=25 febrer 2014|títol=Pello Irazu|obra=Centro de Arte Caja de Burgos}}</ref> Treballa sovint amb la galeria Soledad Lorenzo de [[Madrid]] i amb la John Weber Gallery de [[Nova York]]. És un dels artistes habituals de la fira [[ARCO]] i d'[[Art Basel]],<ref name="govern">Aquest article és una part del diccionari enciclopèdic ''Lur hiztegi entziklopedikotik edo Lur entziklopedia tematikotik'' en llicència CCBYSA 3.0 i traduÏt al català per Kippelboy</ref> i la seva obra forma part de les col·leccions del [[Museu de Belles Arts de Bilbao]],<ref>{{ref-notícia|cognom=Larrauri|nom=Eva|títol=El Bellas Artes de Bilbao compra obras de Miquel Barceló y de nueve artistas vascos|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/2002/05/03/paisvasco/1020454800_850215.html|consulta=25 febrer 2014|data=3 maig 2002}}</ref> el [[Museu Reina Sofia]], el [[MACBA]], l'[[ARTIUM]] de [[Vitòria]], el Museu d'Art Contemporani de [[San Diego]] o la Fundació [[Yves Klein]] d'[[Arizona]], entre altres.<ref name=yancey /><ref name=segade>{{ref-llibre|cognom=Segade|nom=Manuel|títol=Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró|lloc=Barcelona|editorial=[[Fundació Joan Miró]]|any=2014|isbn=978-84-941239-8-6|consulta=25 abril 2014|enllaçautor=Manuel Segade|llengua=català, castellà i anglès|edició=1a ed.|data=2014}} Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via [https://ticket.wikimedia.org/otrs/index.pl?Action=AgentTicketZoom&TicketNumber=2014040910012802 OTRS]</ref>
 
Ha realitzat nombroses exposicions en solitari i col·lectives a Espanya i als Estats Units, així com
 
a Suïssa, Brussel·les, Hannover i Viena. Destaquen les seves nombroses mostres a la Galería
 
Soledad Lorenzo de [[Madrid]] i la John Weber Gallery de [[Nova York]]. És un dels artistes habituals de la fira [[ARCO]] i d'[[Art Basel]],<ref name="govern">Aquest article és una part del diccionari enciclopèdic ''Lur hiztegi entziklopedikotik edo Lur entziklopedia tematikotik'' en llicència CCBYSA 3.0 i traduÏt al català per Kippelboy</ref> i la seva obra forma part de les col·leccions del [[Museu de Belles Arts de Bilbao]],<ref>{{ref-notícia|cognom=Larrauri|nom=Eva|títol=El Bellas Artes de Bilbao compra obras de Miquel Barceló y de nueve artistas vascos|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/2002/05/03/paisvasco/1020454800_850215.html|consulta=25 febrer 2014|data=3 maig 2002}}</ref> el [[Museu Reina Sofia]], el [[MACBA]], l'[[ARTIUM]] de [[Vitòria]], el Museu d'Art Contemporani de [[San Diego]] o la Fundació [[Yves Klein]] d'[[Arizona]], entre altres.<ref name="yancey">{{ref-web|url=http://prod-images.exhibit-e.com/www_yanceyrichardson_com/3027f0c2.pdf|consulta=25 febrer 2014|títol=http://prod-images.exhibit-e.com/www_yanceyrichardson_com/3027f0c2.pdf|obra=Yancey Richardson Gallery}}</ref><ref name="segade">{{ref-llibre|cognom=Segade|nom=Manuel|títol=Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró|lloc=Barcelona|editorial=[[Fundació Joan Miró]]|any=2014|isbn=978-84-941239-8-6|consulta=25 abril 2014|enllaçautor=Manuel Segade|llengua=català, castellà i anglès|edició=1a ed.|data=2014}} Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via [https://ticket.wikimedia.org/otrs/index.pl?Action=AgentTicketZoom&TicketNumber=2014040910012802 OTRS]</ref> La seva obra es caracteritza per l'experimentació amb materials i per buscar, en paraules seves: “l'emoció en l'espectador, no
 
en la imatge”<ref>{{Ref-llibre|cognom = IRAZU|nom = PELLO|títol = Fragmentos y durmientes (catàleg de l'exposició)|url = |edició = |llengua = Castellà|data = 2003|editorial = ARTIUM Centro-Museo Vasco de Arte
Contemporáneo|lloc = Vitoria-Gasteiz|pàgines = |isbn = }}</ref> .
== Biografia ==
Nascut a Sant Sebastià el 1963, resideix a Andoain (Guipúscoa) fins al 1981. Aquest any, es trasllada a Bilbao per a estudiar a la Facultat de Belles Arts de Leioa, de la Universitat del País Basc. El 1986 obté la llicenciatura en l'especialitat d'escultura.
Irazu es va formar en [[Belles Arts]] a la Universitat del País Basc, on es llicencià l'any 1986 en l'especialitat d'[[escultura]].<ref name=crono>{{ref-web|url=http://www.guggenheim-bilbao.es/artistas/pello-irazu/bio/|consulta=25 febrer 2014|títol=Cronologia de Pello Irazu|obra=Guggenheim Bilbao}}</ref> Aquell mateix any ja va realitzar la seva primera exposició individual fora del [[País Basc]],<ref name=crono /> i la seva obra va ser inclosa a la mostra d'art jove del [[Círculo de Bellas Artes]] de [[Madrid]].<ref name=crono /> L'any següent va fer el salt a l'estranger, ja que una de les seves escultures va ser inclosa a una exposició col·lectiva al Musée d'Art Moderne de la Ville de [[París|Paris]].<ref name=crono />
 
Fins al 1989, resideix a Bilbao. En aquest període rep beques del Ministeri de Cultura, el Govern Basc, la Diputació de Guipúscoa i el C.A.V. Entre 1984 i 1988 rep els següents premis: Escultura a la Biennal de Vitòria (1984), Mostra d'Art Jove de Madrid (1986), 1er Premi d'Escultura de Biscaia (1987), IV Triennal Internacional de Dibuix de Nuremberg (1988), ICARO a l'artista jove més destacat pel Diario 16 (1988).
 
El 1989 es trasllada a Londres. Després de la seva estada a la ciutat anglesa, resideix a Nova
 
York entre 1990 i 1998, ja que és seleccionat per a participar en l'APERTO de la Biennal de Venècia i rep la Beca de Comitè Conjunt Hispano-Nordamericà per a desenvolupar la seva obra allà.<ref>{{Ref-llibre|cognom = IRAZU|nom = PELLO|títol = Pello Irazu (catàleg de l'exposició)|url = |edició = |llengua = |data = 1994|editorial = Palacete del Embarcadero|lloc = Puerto de Santander|pàgines = |isbn = }}</ref> Actualment, viu i treballa a Bilbao.
 
== Trajectòria artística ==
Iniciant la seva trajectòria des del grup d'escultors bascos de Bilbao de la primera meitat dels anys 80, comparteix amb ells molts plantejaments i reflexions sobre l'escultura, especialment la preocupació pels procediments formats. Rep una forta influència de Jorge Oteiza, tant pel que fa a l'estil com per la concepció d'una escultura crítica i compromesa.
 
Després d'una primera època on predomina la urgència del creixement espiritual a través de l'obra, Irazu s'obre al context internacional i inicia un diàleg amb l'exterior. Aquest període coincideix amb la seva activitat a Nova York (1990-1998).
 
Pello Irazu es planteja la seva obra com una revisió dels paràmetres i estàndards del constructivisme i el suprematisme, adaptant-los al present, mentre que la crítica el sol incloure en el post-minimalisme. Irazu se centra en els problemes del llenguatge i pretén intencionar la imatge perquè pugui tenir més comunicabilitat i establir un vincle entre l'obra i l'experiència real.
 
Com a escultor utilitza les estructures a nivell simbòlic i estructural, com a medi per a arribar a l'equilibri artístic. Les seves peces remeten a la referència històrica d'Stella: “Això és el que és i res més”<ref>QUERALT, Rosa, Transeúnte de fronteras, a AGUIRRE, Peio, Vivir sin destruir (catàleg de l'exposició), Koldo Mitxelena Kulturunea, Guipúscua, 2009.
</ref>. Igual que Shapiro, reivindica la potència de l'objecte petit, amb un costat misteriós, capaç de crear un espai autònom i individualitzar-se en ell. Les obres d'Irazu són croquis esquemàtics que tenen la intenció de crear una reflexió oberta i intensa sobre la realitat, contextos on crear històries. D'aquesta manera, entra en joc l'espectador i la seva imaginació que ha de construir a partir de l'objecte. Les escultures són peces dialògiques que interroguen a l'espectador i aquest vincle de diàleg entre l'espectador, l'obra i l'espai, i Irazu accentua aquest joc realitzant escultures de mida humana.<ref>POWER, Kevin, Boca abajo y del revés: Pello Irazu, a AGUIRRE, Peio, Vivir sin destruir (catàleg de l'exposició), Koldo Mitxelena Kulturunea, Guipúscua, 2009.</ref>
 
Pel que fa als seus dibuixos, representen esquemàtiques escenes quotidianes de rostres i objectes difícilment reconeixibles, on s'hi sobreposen taques de colors intensos i cinta adhesiva per crear una textura sensible. L'ús del fons blanc en contrast amb els negres i els colors primaris utilitzats, així com el traç geomètric, ressalten el contrast de les obres.<ref>IRAZU, Pello, Fragmentos y durmientes (catàleg de l'exposició), ARTIUM Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitora-Gasteiz, 2004.</ref>
Es podria dir que el treball d'Irazu fa eclosió a les darreries dels anys 80 del [[segle XX]], ja que l'any 1988 va exposar a l'[[Espai 13]] de la [[Fundació Joan Miró]], i també a la IV triennal de la Kunsthalle de [[Nuremberg]].<ref name=crono /> Dos anys després fou seleccionat per a participar en l{{'}}''Aperto'' de la XLIV [[Biennal de Venècia]], i gràcies a una beca es va traslladar a [[Nova York]], on va residir-hi durant vuit anys. Un cop finalitzada aquesta etapa, l'artista es va instal·lar a [[Bilbao]].<ref name=crono />
== Participació a l'Espai 13 ==
L'Espai 13, l'àmbit de la Fundació Joan Miró de Barcelona destinat a la investigació i experimentació artística, va néixer gràcies a la voluntat de Joan Miró, qui volia que la Fundació fos un espai obert per a les noves iniciatives artístiques. L'Espai 13 (1988-) sorgeix després de la clausura de l'Espai 10 (1978-1987) i es caracteritza per permetre als artistes la llibertat de plantejament artístic i la independència creativa.
 
Després d'haver participat a l'exposició ''Espagne 87. Dynamiques et interrogations'', comissariada per Suzanne Pagé al Musée d'Art Moderne de la Ville de París, Pello Irazu va realitzar una exposició individual a l'Espai 13. L'exposició, titulada ''Escultures i dibuixos'' va tenir lloc entre el 9 de juny i el 28 d'agost de 1988, a càrrec de la comissària de l'Espai 13 Margit Rowell.
L'any 1992 va participar a l'exposició ''Pasajes'', instal·lada al pavelló espanyol de l'[[Exposició Universal de Sevilla de 1992|Exposició Universal de Sevilla]], i sis anys més tard fou l'encarregat d'elaborar l'escultura que es concedeix com a premi de l'acadèmia de les ciències i les arts de televisió.<ref name=crono />
 
Sent la primera exposició d'Irazu a la Fundació, va coincidir temporalment amb l'exposició de Jorge Oteiza a la Fundació Caixa de Pensions i l'exposició al Cendre d'Art Santa Mònica dels premis Gure Artea, fet que mostra la rellevància de l'escultura basca a Catalunya en el moment.
== Obra ==
El treball escultòric d'Irazu naix de la revisió dels postulats del [[Constructivisme (art)|constructivisme]], el [[minimalisme]] i el [[pop-art]],<ref name=artium>{{ref-notícia|cognom=Crespo|nom=Txema G.|títol=El visitante como escultura|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/2003/11/13/paisvasco/1068756014_850215.html|consulta=25 febrer 2014|data=13 novembre 2003}}</ref> i aprofundeix —amb un lirisme i sensualitat més que notables— en la relació de l'ésser humà i l'espai que ocupa, que habita.<ref name=CAB /> L'artista basc elabora les seves escultures servint-se d'un gran ventall de materials, que van des de la [[fusta]], la [[Resina sintètica|resina]] o l'[[Escaiola (construcció)|escaiola]] fins a la fosa en [[alumini]], i cal destacar que no es dedica exclusivament a aquesta disciplina, sinó que també ha treballat el [[dibuix]] i la [[fotografia]].<ref name=CAB />
 
Pello Irazu tornà a exposar a la Fundació vint-i-sis anys després, quan va participar en l'exposició retrospectiva col·lectiva Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró, del 14 de març al 25 de maig de 2014.<ref>SEGADE, M. (Ed.), Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se (catàleg de l'exposició), Fundació Joan Miró, Barcelona, 2014.</ref>
Pel que fa al seu treball fotogràfic, normalment captura instants del seu entorn més immediat, sobretot al seu estudi, jugant amb la llum, el color i l'espai. A més, un cop la fotografia ha estat impresa, l'artista normalment hi realitza intervencions amb [[pintura]], remarcant o matisant diversos aspectes de la imatge.<ref name=CAB /> D'altra banda, pel que fa als seus dibuixos, alguns presenten una gran subtilitat, nascuda de la superposició de diverses capes de paper molt fi sense ser, però, un [[collage]];<ref name=dibuix>{{ref-notícia|cognom=Larrauri|nom=Eva|títol=Pello Irazu enfrenta sus esculturas con la ligereza del dibujo|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/2009/11/20/paisvasco/1258749617_850215.html|consulta=25 febrer 2014|data=20 novembre 2009}}</ref> mentre que d'altres són elaborats amb certa voluntat escultòrica en tant que s'hi afegeixen elements que els confereixen una tercera dimensió, com la cinta adhesiva.<ref name=artium />
 
==Exposicions ==
Des del 1980 ha participat en diverses exposicions tant col·lectives com individuals. La seva primera exposició destacada fou el 1983 al [[Museu de Belles Arts de Bilbao]]. A Catalunya les seves obres es van poder veure per primera vegada a l'[[Espai 13]] de la [[Fundació Joan Miró]].<ref name="govern"/>
 
=== Exposicions individuals<ref>IRAZU, Pello, Fragmentos y durmientes (catàleg de l'exposició), ARTIUM Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitora-Gasteiz, 2004 i IRAZU, Pello, Pello Irazu (catàleg de l'exposició), Espacio Caja de Burgos, Burgos, 1997.</ref> ===
=== Exposicions destacades ===
* 2003 ''Fragmentos y durmientes'', ARTIUM, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitoria-Gasteiz.
Selecció d'exposicions:<ref name=expos>{{ref-web|url=http://www.soledadlorenzo.com/artistas_entrada/irazu/cv.html|consulta=25 febrer 2014|títol=CV expositiu de Pello Irazu|obra=Galería Soledad Lorenzo}}</ref><ref name=crono />
* 2002'' Mimendi – 308'', Galería Soledad Lorenzo, Madrid.
* 2001'' Life forms – 1me9d''. Galería Moisés Pérez de Albéniz, Pamplona.
* 2000'' Daylight.'' Galería Soledad Lorenzo, Madrid.
* 2000 ''Paul Kjaerholm/ Pello Irazu.'' Sala Imatra, Bilbao.
* 1999 Sala de Arte del Colegio de Arquitectos, Màlaga.
* 1998'' X-51. The wound''. John Weber Gallery, New York.
* 1998 ''330''. Galería DV, San Sebastià.
* 1997 Galería Soledad Lorenzo, Madrid.
* 1997 ''Habitat.'' Galería Lekune, Pamplona.
* 1997 ''Pello Irazu.'' Espacio Caja de Burgos, Burgos.
* 1995 John Weber Gallery, New York
* 1995 Galería Fernando Latorre, Saragossa.
* 1995 Galería Manuel Ojeda, Las Palmas.
* 1994 Galería Soledad Lorenzo, Madrid.
* 1994 ''Pello Irazu'', Palacete del Embarcadero, Puerto de Santander, Santander.
* 1994 Gal·leria Joan Prats, Barcelona.
* 1994 Costas Grimaldis Gallery, Baltimore.
* 1994 ''Real world.'' Galería Soledad Lorenzo, Madrid.
* 1993 John Weber Gallery, New York.
* 1993 Galería Charpa, València.
* 1992 Galería Soledad Lorenzo, Madrid.
* 1992 Museo de Artes Visuales Alejandro Otero, Caracas.
* 1991 John Weber Gallery, New York.
* 1989 Galería Joan Prats, Barcelona.
* 1989 Riverside Studios, Londres. (Juntament amb Txomin Badiola).
* 1988 ESPAI 13, Fundació Joan Miró, Barcelona.
* 1988 Galería Soledad Lorenzo, Madrid.
* 1986 Galería Fúcares, Almagro.
* 1985 Galería Windsor Kulturgintza, Bilbao.
* 1983 Arteder 83, Bilbao.
* 1983 Aula de cultura C.A.M., Bilbao.
 
=== Exposicions col·lectives ===
* 1983: ''Arteder 83'', [[Bilbao]]
* 2004 ''Encuentros entre dos colecciones'', Caixaforum, Barcelona.
* 1988: [[Espai 13]], [[Fundació Joan Miró]]
* 2004 ''Dispersions'', Bass Museum of Art, Miami Beach, Florida.
* 1988: ''IV Internationale Triennale der Zeichnung'', Kunsthalle de [[Nuremberg]] (col·lectiva)
* 2003 ''+ 25 Años de arte en España'', Atarazanas, València.
* 1989: Galeria Joan Prats, [[Barcelona]]
* 2003 Col·lecció d'art contemporani de la fundació “La Caixa”, Caixaforum, Barcelona.
* 1991: John Weber Gallery, [[Nova York]] (primera exposició individual a Nova York)
* 2003 ''Punto de encuentro'', La colección C.A.B., Burgos.
* 1992: Museo de Artes Visuales Alejandro Otero, [[Caracas]]
* 2002 ''Conceptes de l'espai'', Fundació Joan Miró, Barcelona.
* 1994: Costas Grimaldis Gallery, [[Baltimore]]
* 2002 ''Iconos en el passatge'', Fundació La Caixa, Lleida.
* 1996: ''Abstract-Real'', MUMOK, [[Viena]] (col·lectiva)
* 2002 Galerie Blancpain Stepczynsky, Ginebra, Suïssa.
* 1998: ''El punto ciego. Spanische Kunst der 90er'', Kunstraum d'[[Innsbruck]] (col·lectiva)
* 2002 Colección AENA, Sala Kubo, Sant Sebastià.
* 1998: ''Dibujos geminales'', [[Museu Reina Sofia]], [[Madrid]] (col·lectiva)
* 2002 ''Cosmosis'', Sala Imatra, Bilbao.
* 1999: Col·legi d'arquitectes de [[Màlaga]]
* 2001: ''Gaur, hemen, orain'', [[MuseuMuseo de BellesBellas Arts deArtes, Bilbao]].
* 2001 ''Dentro y fuera'', Intervenciones en el Casco Antiguo de Cáceres.
* 2003: ''Fragmentos y durmientes'',ref name=artium /> [[ARTIUM]], [[Vitòria]]
* 2001 ''Dos milenios en la historia de España: año 1000 – año 2000'', Musees Royaux D'Art et D'Historie, Brusel·les.
* 2003: ''Dispersions'', Bass Museum of Art, [[Miami]] (col·lectiva)
* 2001 ''Contemporary art from Spain'', European Central Bank, Frankfurt.
* 2006: ''Enlaces+Dos'', Museo Patio Herreriano, [[Valladolid]] (col·lectiva)
* 2001 ''Pintura, escultura, video'', Galería Moisés Pérez de Albeniz, Pamplona.
* 2007: ''Cartografías del arte contemporáneo en Euskadi'', [[Museu Guggenheim (Bilbao)|Museu Guggenheim]], [[Bilbao]] (col·lectiva)
* 2001 ''Visiones del paisaje'', Polvorín de la Ciudadela, Pamplona.
* 2008: ''Universo de suturas'', Galería Soledad Lorenzo, [[Madrid]]
* 2000 ''Remirada. Los 80 en la colección del museo del BBAA de Álava'', Sala Amárica, Vitòria.
* 2009: ''Vivir sin destruir'', Koldo Mitxelena Kulturunea, [[Sant Sebastià]]
* 2000 ''Dibujos germinales'', Splenger Kunstmuseum, Hannover.
* 2010: ''Pello Irazu'', Galería Carreras-Múgica, [[Bilbao]]
* 2000 ''Escenarios domésticos'', Koldo Mitxelena, San Sebastià.
* 2011: ''Pello Irazu. Isolation Room'', Gallery Kit, [[Saint Louis (Missouri)]]
* 2000 ''Dos milenios en la historia de España: año 1000 – año 2000. ''Centro Cultural de la Villa, Madrid.
* 2000 ''Indomésticos'', Sala Imatra, Bilbao.
* 2000 ''Ideas sobre el concepto. Aproximación a la escultura española actual.'' Sala de Armas, Ciudadela, Pamplona.
* 2000 ''Confines, miradas, discursos, figuras en los extremos del s.XX'', Sala de exposiciones de la Comunidad de Madrid, Madrid.
* 1999 ''Imágenes de la abstracción.'' Sala de las Alhajas y antiguo MEAC, Madrid.
* 1999 ''Hacia un nuevo clasicismo.'' Círculo de Bellas Artes, Madrid.
* 1999 ''1989''. Galería Lekune, Pamplona.
* 1999 ''Europe on a shoestring''. John Weber Gallery, New York.
* 1998 ''Dibujos germinales''. MNCARS, Madrid.
* 1998 ''El punto ciego.'' Kunstraum, Innsbruck.
* 1998 ''Territorio plural.'' Colección Testimoni, Barcelona.
* 1997 Fundación La Caixa, Madrid.
* 1997 ''Claridad y penumbra''. Museo de Arte Contemporáneo de Ibiza.
* 1997 ''Double pairs''. John Weber Gallery, New York.
* 1997 ''La casa, su idea en ejemplos de la escultura reciente.'' Sala Plaza de España de La Comunidad de Madrid, Madrid.
* 1997 ''Arte contemporáneo español''. Colección MNCARS. Palacio de Bellas Artes, México D.F.C.
* 1996 ''Abstract/ real.'' Museu Moderner Kunst Stiftung Ludwig, Viena.
* 1996 ''Arte español para el fin de siglo.'' Tecla Sala, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona.
* 1996 ''Ecos de la materia''. M.E.I.A.C., Badajoz.
* 1996 ''25.'' John Weber Gallery, New York.
* 1996 ''Historias luminosas''. Arsenal, Bilbao.
* 1995 L.A. International. Christopher Grimes Gallery, Santa Mònica.
* 1995 ''11 Pintores/ 10 escultores''. Sala Rekalde, Bilbao.
* 1995 ''Small plastik triennale''. Stuttgart.
* 1994 ''Entre la presencia y la representación.'' CAAM, Las Palmas.
* 1994 ''Obras de los 80 y los 90 en las colecciones del museo''. Museo Nacional de Arte Reina Sofía, Madrid.
* 1994 ''Paper work''. John Weber Gallery, New York.
* 1993'' Future perfect.'' Heiligenkreuzehof, Viena.
* 1993 ''Sobre papel.'' Galería Soledad Lorenzo, Madrid.
* 1993 ''Dibuix.'' Galería Joan Prats, Barcelona.
* 1992 ''Los 80 en la colección Fundación La Caixa.'' Estación de Córdoba, Sevilla.
* 1992 ''Pasajes''. Pabellón de España EXPO'92, Sevilla.
* 1992 ''Tropismes''. Tecla Sala, Hospitalet, Barcelona.
* 1992 ''America discovers Spain''. Spanish Institute, New York.
* 1991 ''Kunst Europa''. NGBK, Berlín.
* 1990 ''Aperto''. Bienale de Venezia, Venècia.
* 1990 ''Sculpture contemporaine spagnole''. Centre d'Art Passages, Troyes.
* 1990 ''Spanische Eisenskulptur''. Museo de Manheim; Museo de Bochum; Haus am Waldsee,Berlín.
* 1989'' À ras du sol, le dos au mur.'' Brusel·les.
* 1989 ''Die spanische Kunst in der Sammlung de Fundació Caixa de Pensions.'' Stadistche Kunsthalle, Manheim. Kunstmuseum, Duseldorf.
* 1989 ''Trienal de dibujo Joan Miró.'' Fundació Miró, Barcelona.
* 1989'' IX Salón de los 16.'' Sala de la Fundación Caixa de pensiones, Barcelona.
* 1989 Colección amigos del Centro de Arte Reina Sofía. Museo Nacional de Arte Reina Sofía, Madrid.
* 1988 ''V Trienal internacional de dibujo''. Kunsthalle de Nuremberg.
* 1988 ''Deu''. Galería Joan Prats, Barcelona.
* 1988 ''Three Spanish sculptors''. Donald Young Gallery, Chicago.
* 1988 ''Spagna Oggi: Artisti Spagnoli Contemporanei.'' Rotonda de la Besana, Milà.
* 1987 ''Dinamiques et interrogations''. ARC, Musée d'Art Moderne, París.
* 1987 ''Una obra para un espacio''. Canal de Isabel II, Madrid.
* 1987'' Esculturas: M. Luisa Fernández, P. Irazu, J.L. Moraza'', Sala Amadis, Madrid.
* 1987 ''Jeunes sculpteurs espagnols: Colomer, Irazu, Martínez. ''AREA Centre D'Art Contemporain, Castres.
* 1986 ''Muestra de arte joven,'' Círculo de Bellas Artes, Madrid.
* 1986 ''Temps d'escultura: P. Irazu, S. Flores, E. Martínez,'' Sala Moncada, Fundación La Caixa, Barcelona.
* 1986 ''Nervión. ''Aula de Cultura C.A.M., Bilbao.
* 1985 ''Salón de Artistas Vascos.'' Círculo de Bellas Artes, Madrid.
* 1984 ''Bilbao.'' Aula de Cultura C.A.M., Bilbao.
* 1984 ''20 Artistas Vascos''. Círculo de Bellas Artes, Madrid.
* 1983 ''Autorretratos''. Galería Windsor Kulturgintza, Bilbao.
* 1982 ''La caja en el Arte''. Galería Windsor Kulturgintza, Bilbao.
* 1982 ''Geométricos Vascos''. Museo San Telmo, San Sebastià.
 
== Museus i col·leccions ==
* ARTIUM, Centro-Museo de Arte Contemporáneo, Vitoria-Gasteiz.
* Museo de Bellas Artes de Asturias, Oviedo.
* Museo de Bellas Artes de Bilbao, Bilbao.
* Museu d'Arte Contemporani de Barcelona, MACBA.
* Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, MNCARS, Madrid.
* Museo Iberoamericano de Arte Contemporáneo, MEIAC, Badajoz.
* Museu Marugame Hirai d'Arte Espanyol Contemporani, Marugame, Japó.
* Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig, Viena.
* CAAM, Centro Atlántico de Arte Moderno, Las Palmas de Gran Canaria.
* Ives Klein Foundation, Arizona.
* Museum of Contemporary Art, San Diego, Califòrnia.
* Col·lecció AENA.
* Col·lecció d'Arte Contemporani Fundació La Caixa, Barcelona.
* Col·lecció TESTIMONI, La Caixa, Barcelona.
* Colección Amigos del Arte Contemporáneo, Madrid.
* Colección de la Diputación de Bizkaia.
* Colección de la Diputación de Gipuzkoa.
* Colección del Ayuntamiento de Vitoria.
* Colección de Arte Contemporáneo, Ayuntamiento de Pamplona.
* Colección del Instituto de la Juventud.
* Colección Banco de España.
* Colección Banco Central Europeo.
* Colección Comunidad de Madrid.
* Col·lecció Cajamadrid.
* Colección Centro de Arte Caja de Burgos.
* Museo Guggenheim, Bilbao.
== Referències ==
{{Referències|2}}