Diferència entre revisions de la pàgina «Oman»

Sense canvi de mida ,  fa 5 anys
m
Corregit: prosperar empés pels > prosperar empès pels
m (Corregit: a mitjan el segle > a mitjan segle)
m (Corregit: prosperar empés pels > prosperar empès pels)
Els cismes dins de la dinastia governant van començar ja a la mort d'Ahmad ibn Said el 1783 i posteriorment es van manifestar en la divisió de la família en dos llinatges. El llinatge del Sultà ibn Ahmad Al Said (1792-1806) que controlava la costa i tenia un control nominal sobre la resta del país; i el llinatge Qais, amb autoritat sobre les regions d'Al Batinah i Ar Rustaq. Durant el govern del Sultà Said ibn Sultan Al Said (1806-1856), Oman va desenvolupar les seves colònies a Àfrica Oriental, es va beneficiar del tràfic d'esclaus i es va convertir en un gran poder a la zona durant el segle XIX gràcies al control de l'illa de [[Zanzíbar]] davant la costa africana i l'important port de [[Mombasa]], així com [[Gwadar]] a l'actual Pakistan, la qual cosa els va permetre controlar importants rutes comercials. Tanmateix, quan els [[Regne Unit|britànics]] van declarar l'esclavitud il·legal a mitjan segle XIX, la prosperitat del soldanat d'Oman es va reduir. L'economia del país, basada en el tràfic d'esclaus, es va col·lapsar, i moltes famílies omanites van emigrar a Zanzíbar. La població de Masqat es va reduir de 55.000 habitants a 8.000 entre la dècades de 1850 i 1870.
 
Quan el sultà [[Saïd ibn Sultan]] va morir el 1856, el van succeir el seu fill [[Thuwayni ibn Said]] a Mascat i l'altre fill [[Madjid ibn Said]] a [[Zanzíbar]]. A la seva mort el 1866 va pujar al tron [[Salim ibn Thuwayni|Salim (II) ibn Thuwayni]]. El poder va caure en mans del imam Azzan ibn Kays de Suhar del 1868 al 1871; mort Azzam, va pujar al poder [[Turki ibn Said]] (1871-1888). El seu fill [[Faysal ibn Turki]] va ser el següent (1888-1913). El [[1891]] esdevingué un protectorat [[Regne Unit|britànic]]. [[Taimur ibn Faysal]] (1913-1932) i [[Said ibn Taimur]] (1932-1970) foren els següents. El soldà Said ibn Taimur, molt conservador i tradicional, que va viure quasi sempre a [[Salala]], va ser enderrocat pel seu fill [[Qabus ibn Said]], partidari d'una major modernització sota el qual el país va esdevenir independent (1971) i va prosperar empésempès pels beneficis del petroli, tot i que resta una monarquia absoluta.
 
== Política ==
1.123.354

modificacions