República Popular d'Albània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: del comité central > del comitè central |
m Corregit: del comité central > del comitè central |
||
Línia 64:
Els polítics comunistes albanesos eren principalment [[tosk]], però el règim no fou acceptat pels gegh del Nord, que vivien sota la institució del ''fys'' (comunitat pastoral i agrària), i rebels a tot poder central. Així, en el I Congrés del PPS celebrat el novembre del [[1948]], hi havia 29.137 afiliats (el 2,4 % de la població albanesa), i fou reforçat amb la creació d'organitzacions de masses com la ''Bashkime i Rinise se Punës se Shqiperisë'' (Unió de Joves Treballadors Albanesos), el sindicat ''Keshilli Quëendror i Bashkimeve Profesionale te Shqiperisë'' (Consell Central d'Unions Professionals d'Albània) i la ''Bashkime i Grave Shqiperisë'' (Unió de Dones Albaneses). El 1957, endemés, apareixeria el ''Komiteti Kombetar i Veterahave te Luftes Antifashiste Nacional Çlirimtare te Popullit Shqiptar'' (Comité Nacional de Veterans de la Guerra d'Allibeament Nacional Antifeixista del Poble Albanès).
[[Koçi Xoxe]], ministre d'interior del 1946 al 1948, defensarà la coordinació completa de les economies albanesa i iugoslava, i va elaborar un Pla Quinquenal d'explotació agrícola i minaire, feta a [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]] a canvi de béns manufacturats. Però l'expulsió iugoslava de la [[Kominform]] el 1948 va permetre Hoxha abraçar el marxisme més ortodox i eliminar els titistes. Xoxe fou executat l’11 de juny del [[1949]] després d'un judici a porta tancada, i foren empresonats [[Pandi Kristo]], [[Vasco Koleci]], [[Nuri Huta]] i [[Vango Mitrogjorgji]]. [[Seyfulla Maleshova]], expulsat del partit per titoista el 1948, i el 1952 fou denunciat per desviació dretana, i potser executat. Del 24 de maig al 6 de juny del 1950 foren jutjats en un procés popular per alta traïció els paracaigudistes [[Edem Çako]] (1908-1950), Llukman Lutfiu i Kasem Zhupa, i després executats. Dels 31 membres del Comité Central del PPS nomenats en el període 1943-1948, només 9 restaven als seus càrrecs a la mort de Stalin el 1956. Encara el 25 de novembre del 1956 foren executats com a titistes Liri Gega, membre del
El 1951 Djemal Shami, pistoler de l'ambaixador albanès a París, va intentar assassinar Sadik Premtaj, ex membre del PKS. I el 24 de juliol del 1953 fou destituït Omer Nishani com a persident albanès i es va produir una remodelació: Enver Hoxha ocupà els càrrecs de primer ministre, la cartera d'afers exteriors i el cap del Consell d'Estat, [[Haxhi Lleshi]] esdevé president d'Albània i cap del Presidium, i Mehmet Shehu, ministre d'interior i de defensa.
| |||