Algèria francesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Algeria Francesa}}
He corregit algunes faltes d'ortografia i gramàtica
Línia 1:
{{ortografia|data=agost de 2014}}
[[Fitxer:Dépatements of Algeria.svg|thumb|Mapa dels departaments algerians de la [[Quarta República Francesa]].]]
L''''Algèria francesa''' és el nom que rep el període històric durant el qual [[Algèria]] va estar sota domini colonial francès, entre [[1830]] i [[1962]], essenti convé destacar que és la [[Colònia (divisió administrativa)|colònia]] que més temps va romandre en mans franceses. Algèria estava assimilada a tres [[Departaments de França|departaments francesos]] i formava part íntegra de la [[metròpoli]]. Com a tal va ser la destinació de centenars de milers d'immigrants francesos, espanyols, italians, alemanys i anglesos, els quals primer van ser coneguts com a colons i posteriorment com a ''[[pieds-noirs]]'', durant la dècada de 1950. Amb tot, els algerians nadius sempre van representar la immensa majoria de la població del territori al llarg de tota la seua història. Gradualment la insatisfacció entre els musulmans amb motiu de la seua opressió política i econòmica va provocar nombroses reclamacions de major autonomia política, que desembocaren en una reclamació d'independència. Les tensions entre la població d'origen i els colons van trobar el seu punt culminant el 1954, any en què va començar la [[Guerra d'Independència d'Algèria]]. La guerra va acabar el 1962, quan Algèria va obtenir la independència gràcies als [[Acords d'Evian]].
 
== Conquesta francesa ==
[[Fitxer:Algérie fr.jpg|thumb|esquerra|Mapa de l'Algèria francesa el 1877.]]
[[Fitxer:Algiers CNE-v1-p58-J.jpg|thumb|300px|Vista del port d'[[Alger]] (1921).]]
[[Napoleó III]] concedí la nacionalitat francesa als indígenes el [[14 de juliol]] de [[1865]], cosa que provocà l'empipament dels colons francesos. El [[24 d'octubre]] de [[1870]] un decret dóna la ciutadania francesa als prop de 37.000 [[jueus]] que vivien a Algèria i els retira l'estatut civil particular del quequal disposaven per la seua religió. El decret els obligava a complir amb el servei militar com a qualsevol altre francès, però establia un període de servei militar més llarg per als indígenes, i amb una retribució menor. L'autor de l'anomenat Decret Crémieux fou [[Isaac Adolphe Crémieux]], ministre de Justícia, que va ser maçó i primer president de l'[[Aliança Israelita Universal]].
 
Els grups de pressió colonialistes no van cessar de demanar l'abrogació del Decret Crémieux, fins que [[Philippe Pétain|Pétain]] promulgà la llei sobre l'estatut dels jueus el 1940, que els retirava el dret a la nacionalitat francesa. Els colons es declaraven "indignats" de la "desigualtat creada entre jueus i àrabs". Però el Decret Crémieux serà invocat després de la [[Primera Guerra Mundial]] pels patriotes algerians, com l'emir [[Khaled El-Hassani Ben El-Hachemi]] (nét de l'emir [[Abd El-Kader]]), [[Messali Hadj]], [[Ferhat Abbas]] i [[Ben Badis]], per a reclamar la igualtat política.
Línia 12:
La discriminació culmina amb la publicació, el [[28 de juny]] de [[1881]], del ''Codi de l'Indígena'', que distingia els "[[ciutadania|ciutadans]]" [[francesos]] (amb orígens europeus) dels "subjectes" francesos (els [[indígena|indígenes]]). Aquests últims estaven privats de la majoria dels seus drets polítics.
 
França porta nombrosos colons per a explotar els recursos de la seua colònia, amb la finalitat de llançar la màquina econòmica de l'del[[Segon Imperi Francès|Imperi Francès]] i d'enviar lluny de la metròpoli els elements socials potencialment perillosos per a l'ordre social. A més, com a conseqüència de la [[Guerra Franco-prussiana|derrota davant Prússia]] es produeix l'arribada massiva d'alsacians i lorenesos que perden les seues terres integrades en el territori prussiano-alemany. Els indígenes de cultura musulmana, o procedents d'ella, vivien sota el règim de l'indigenat encara que podien, en teoria, accedir a la ciutadania francesa renunciant a les seues tradicions. Però no obstant això, el procés jurídic que havien de seguir per a accedir a aquesta ciutadania era més complicat que per a un estranger.
 
Sovint repartits per les zones més pobres, són nombrosos aquells que es converteixen en treballadors de grans explotacions agrícoles creades pels colons en les zones guanyades a les maresmes en la regió de [[Bône]], [[Alger]] o en [[Orà]]. Al marge de la societat, tenien rares vegades tenien accés a l'educació. La seua cultura i la seua llengua estantestaven prohibides, eni el [[1929]] tan sols el 6 % dels xiquets indígenes anaven a escola primària.
 
Els colons van poder dominar així la societat algeriana i imposar el [[francès]], que es va convertir en la llengua exclusiva de l'administració, l'educació i els cartells. Segons el geògraf [[Yves Lacoste]],{{CN|data=juliol de 2014}} « a Algèria es van oblidar curosament no solament els principis de laïcitat de la Tercera República, sinó sobretot les lleis sobre educació primària obligatòria que, en el propi interès de la colonització, haurien estat més útils per a intentar d'afrancesar la població « indígena ». L'aplicació d'aquestes lleis va xocar no solament amb la negativa dels musulmans, sinó amb la dels ''"[[pieds-noirs]]".'' Els ciutadans francesos establits a Algèria van insistir fins a la [[Guerra d'Independència d'Algèria|Guerra d'Independència]] en la seua oposició a l'establiment d'escoles per a àrabs. La finalitat de tal obstrucció, i que la premsa proclamava sense rubor, era que els musulmans no aprengueren francès perquè no foren capaços de llegir llibres que els donaren idees "subversives", i que no foren capaços d'optar a llocs que els francesos es reservaven per a si mateixos.