Algèria francesa: diferència entre les revisions

L''''Algèria francesa''' és el nom que rep el període històric durant el qual [[Algèria]] va estar sota domini colonial francès, entre [[1830]] i [[1962]], essenti convé destacar que és la [[Colònia (divisió administrativa)|colònia]] que més temps va romandre en mans franceses. Algèria estava assimilada a tres [[Departaments de França|departaments francesos]] i formava part íntegra de la [[metròpoli]]. Com a tal va ser la destinació de centenars de milers d'immigrants francesos, espanyols, italians, alemanys i anglesos, els quals primer van ser coneguts com a colons i posteriorment com a ''[[pieds-noirs]]'', durant la dècada de 1950. Amb tot, els algerians nadius sempre van representar la immensa majoria de la població del territori al llarg de tota la seua història. Gradualment la insatisfacció entre els musulmans amb motiu de la seua opressió política i econòmica va provocar nombroses reclamacions de major autonomia política, que desembocaren en una reclamació d'independència. Les tensions entre la població d'origen i els colons van trobar el seu punt culminant el 1954, any en què va començar la [[Guerra d'Independència d'Algèria]]. La guerra va acabar el 1962, quan Algèria va obtenir la independència gràcies als [[Acords d'Evian]].

[[Napoleó III]] concedí la nacionalitat francesa als indígenes el [[14 de juliol]] de [[1865]], cosa que provocà l'empipament dels colons francesos. El [[24 d'octubre]] de [[1870]] un decret dóna la ciutadania francesa als prop de 37.000 [[jueus]] que vivien a Algèria i els retira l'estatut civil particular del quequal disposaven per la seua religió. El decret els obligava a complir amb el servei militar com a qualsevol altre francès, però establia un període de servei militar més llarg per als indígenes, i amb una retribució menor. L'autor de l'anomenat Decret Crémieux fou [[Isaac Adolphe Crémieux]], ministre de Justícia, que va ser maçó i primer president de l'[[Aliança Israelita Universal]].

França porta nombrosos colons per a explotar els recursos de la seua colònia, amb la finalitat de llançar la màquina econòmica de l'del[[Segon Imperi Francès|Imperi Francès]] i d'enviar lluny de la metròpoli els elements socials potencialment perillosos per a l'ordre social. A més, com a conseqüència de la [[Guerra Franco-prussiana|derrota davant Prússia]] es produeix l'arribada massiva d'alsacians i lorenesos que perden les seues terres integrades en el territori prussiano-alemany. Els indígenes de cultura musulmana, o procedents d'ella, vivien sota el règim de l'indigenat encara que podien, en teoria, accedir a la ciutadania francesa renunciant a les seues tradicions. Però no obstant això, el procés jurídic que havien de seguir per a accedir a aquesta ciutadania era més complicat que per a un estranger.

Sovint repartits per les zones més pobres, són nombrosos aquells que es converteixen en treballadors de grans explotacions agrícoles creades pels colons en les zones guanyades a les maresmes en la regió de [[Bône]], [[Alger]] o en [[Orà]]. Al marge de la societat, tenien rares vegades tenien accés a l'educació. La seua cultura i la seua llengua estantestaven prohibides, eni el [[1929]] tan sols el 6 % dels xiquets indígenes anaven a escola primària.