Víktor Kortxnoi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Alexandre Alekhine +Aleksandr Alekhin, -Alekhine +Alekhin)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Botvinnik +Botvínnik)
Línia 47:
El 1950, Kortxnoi acabà segon al campionat de Leningrad<ref name="Wade188"/> (+8 −3 =2)<ref group="N">La notació <nowiki>(+x -y =z)</nowiki> vol dir que el primer jugador va guanyar '''x''' partides, en va perdre '''y''', i va fer [[Taules (escacs)|taules]] en '''z'''.</ref> i hi va vèncer el campió [[Mark Taimànov]]. Quan el Gran Mestre [[Aleksandr Tóluix]] li proposà d'entrenar-lo i de fer-ne un mestre en dos anys, Kortxnoi li va respondre: «hi arribaré sense tu», cosa que va aconseguir, tot i que es va penedir més tard de la seva decisió, en veure que [[Borís Spasski]], el jove [[Prodigi dels escacs|prodigi]] de Leningrad, feia progressos més ràpids amb Tóluix.<ref group="N">El 1952, Tóluix havia oferit els seus serveis a Borís Spasski, qui va guanyar el torneig de Bucarest de 1953 — a setze anys, esdevenint així [[Mestre Internacional]] el 1954, es classificà pel [[torneig de Candidats]] de 1956 i acabà 1r-3r en el campionat de l'URSS de 1956. Spasski, amb un altre entrenador, va esdevenir [[Campionat del món d'escacs|campió del món]] el 1969.</ref> El 1950, Kortxnoi va disputar la seva primera semifinal<ref group="N">El 1949, havia acabat 8è-10è als quarts de final de [[Lvov]] amb 7,5/15, [http://al20102007.narod.ru/ch_urs/1949/qf_lvo49.html Quarts de final, 1949]. Fou repescat per les semifinals gràcies al seu segon lloc al campionat de Leningrad.</ref> del [[Campionat d'escacs de la Unió Soviètica|campionat de l'URSS]],<ref group="N">Semifinal del campionat de l'URSS de 1950, guanyada per [[Iuri Averbakh]].</ref> a [[Tula (Rússia)|Tula]]. Va començar el torneig amb un punt sobre nou (+0, −7, =2), però va aconseguir remuntar fins a situar-se als llocs 11è-13è amb (+4 −7 =4). El [[1951]], fou 5è-7è de la final del Memorial [[Mikhaïl Txigorin|Txigorin]]<ref group="N">La final del Memorial Txigorin la va guanyar [[Vassili Smislov]]; milers de jugadors prengueren part a les fases preliminars.</ref> i va aconseguir la seva primera [[Norma (escacs)|norma]] de ''mestre soviètic''.<ref name="Wade188"/> Poc després, el maig-juny de 1951, a Leningrad, acabà 5è-8è de la semifinal<ref group="N">La semifinal la guanyà [[Vassili Smislov|Smislov]]; el novembre-desembre de 1950, Kortxnoi havia acabat 4t als quarts de final a Leningrad amb 8,5/14.</ref> del XIXè campionat de l'URSS (+6 −4 =8). Gràcies a aquest resultat, succeï [[Tigran Petrosian]] com al més jove mestre soviètic (a 20 anys)<ref name="soltis">Andrew Soltis: ''Soviet Chess''. {{en}}</ref> tot i que no assolí la classificació<ref name="Wade188"/> per la final del campionat de l'URSS, que era a més a més un [[torneig zonal]].
 
De 1952 a 1959, Kortxnoi participà a vuit semifinals del [[Campionat d'escacs de la Unió Soviètica|campionat de l'URSS]], i cada cop va reeixir a classificar-se per la final<ref group="N">El 1957 i el 1959, Kortxnoi va guanyar la seva semifinal amb 1,5 punts d'avantatge sobre el segon. Fou 2n-4t a la seva semifinal el 1952, 3r-4t el 1953, 3r-5è el 1954, 4t-5è el en 1955, 3r-4t el 1956, i 2n-3r el 1958.</ref> però els seus resultats a la final foren irregulars, alternant èxits i desastres. El 1952, a [[Minsk]], Kortxnoi disputà la seva tercera semifinal;<ref group="N">La semifinal la va guanyar [[Isaac Lipnitski]], 2n-4t del campionat de l'URSS de 1950; el novembre de 1951, Kortxnoi havia acabat 4t-6è als quarts de final a Leningrad, amb 9 punts sobre 15.</ref> acabà 2n-4t (per davant de [[Iuri Averbakh|Averbakh]], [[Salo Flohr|Flohr]] i [[Ratmir Kholmov|Kholmov]]). Després, el novembre-desembre, durant la seva primera final del campionat de l'URSS, a [[Moscou]], quedà per davant de [[Paul Keres|Keres]], [[Vassili Smislov|Smislov]] (a qui va batre) i [[David Bronstein|Bronstein]] a la classificació, i fou sisè amb una puntuació d'11 punts sobre 19 (+8 −5 =6). El campionat el va guanyar aquell any [[Mikhaïl BotvinnikBotvínnik|BotvinnikBotvínnik]] davant Taimànov i [[Efim Geller|Geller]].<ref name="Wade188"/>
Aquesta sèrie d'èxits va atraure l'atenció de la direcció del comitè d'esports de l'URSS, que va enrolar Kortxnoi dins l'equip d'atletes de l'estat. Va percebre a partir de de 1954<ref>''Chess is my life'', {{p.|29}}. {{en}}</ref>
un salari depenent dels seus resultats que li va permetre de dedicar-se als escacs a temps complet. El febrer de 1954, Kortxnoi va acabar 2n-3r ''ex æquo'' amb Taimànov, al XXIè campionat de l'URSS a [[Kiev]]<ref name="Averbakh" group="N">A la darrera ronda, s'enfrontà al líder Iuri Averbakh (qui acabà imbatut amb una puntuació de 14/19) i va aconseguir un [[final d'escacs|final]] guanyador, tot i que la partida acabà en [[taules (escacs)|taules]].</ref>
Línia 111:
 
[[Fitxer:Boris Spasski 1980.jpg|thumb|esquerra|El 1978, Kortxnoi va batre Spassky a la final de candidats.]]
La federació soviètica va instaurar un [[boicot]] contra Kortxnoi. Els organitzadors de torneigs foren posats davant un dilema: o la presència de jugadors soviètics, o la de Kortxnoi. Les pressions s'incrementaren durant les seves temptatives de disputar el títol mundial a [[Anatoli Kàrpov]], de [[1977]] a [[1981]]. Durant els [[anys 1970]], més escaquistes forts abandonaren l'[[URSS]],<ref>[[Andrew Soltis]], ''Soviet Chess''. Capítol 15: ''Target: Kortchnoi''. {{en}}</ref> però Kortxnoi fou el de més prestigi, cosa que ni la federació soviètica d'escacs, ni el [[Kremlin]]<ref group="N">Sembla que les maniobres de desestabilització i el boicot del qual Kortxnoi fou víctima, partien de les més altes instàncies del país. (''Soviet Chess'' {{p.|347}}).</ref> li perdonaren mai. Es va publicar una carta de condemna, signada per gairebé tots els Grans Mestres soviètics: només [[Mikhaïl BotvinnikBotvínnik]],<ref group="N">Segons Kaspàrov ({{en}} ''[[My great Predecessors]]'', tom II) els crèdits per l'escola de Botvínnik foren retallats els anys següents i la seva escola va haver de tancar.</ref> [[David Bronstein]] (el seu fidel amic), [[Boris Spassky]] (que havia anat a viure a [[França]]) i [[Borís Gulko]] (futur campió de l'URSS el desembre de 1977 i dissident) varen refusar de signar-la. Paral·lelament Kàrpov va escriure la seva pròpia carta, més moderada. El nom de Kortxnoi fou ratllat dels torneigs i les revistes soviètiques, les fotos on sortia destruïdes, i les seves partides no foren publicades a l'URSS. Les autoritats soviètiques varen demanar a la Federació Internacional que li fos retirat el títol de Gran Mestre.
 
El [[1977]], la federació soviètica el va intentar desqualificar amb el pretext que el campionat del món es disputava entre federacions i no entre individus, i que Kortxnoi no podia representar la federació soviètica. Durant el cicle de candidats, el 1977, Kortxnoi s'enfrontà successivament a tres jugadors soviètics: [[Lev Polugaievski|Polugaievski]] i els dos campions del món precedents: [[Tigran Petrosian|Petrosian]] i [[Boris Spassky|Spassky]], a qui va vèncer de manera convincent. Fou segon (davant [[Ulf Andersson|Andersson]], [[Jan Timman|Timman]], [[Miguel Najdorf|Najdorf]], [[Tony Miles|Miles]], [[Henrique Mecking|Mecking]], [[Gennadi Sosonko|Sosonko]] i [[Lubomir Kavalek|Kavalek]]) al fort [[Torneig d'escacs de Wijk aan Zee|torneig de Wijk aan Zee]] guanyat per [[Lajos Portisch|Portisch]] (el 1978), i guanyà també el torneig de [[Beer-Sheva]].