Carme Sallés i Barangueras: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Corregit: fermament qe la > fermament que la
Línia 31:
Carme Sallés i Barangueras era la segona de deu germans en una família humil. De petita va destacar per la seva devoció i la seva capacitat de lideratge. Uns coneguts de la família van demanar als seus pares que permetessin que es casés amb el seu fill; tot i ser un bon matrimoni, la noia el va refusar i va manifestar la seva vocació religiosa. Tot i la negativa inicial dels seus pares, que l'obliguen a acceptar el casament, és finalment autoritzada a trencar el compromís i abraçar la vida religiosa.
 
Va entrar com a novícia a les [[Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat]] de [[Barcelona]] en 1871, que treballen en la rehabilitació de dones marginades, prostitutes, etc. Carme, però, vol treballar en l'ensenyament de nens, prevenint així, amb l'educació prèvia, que sigui necessària una rehabilitació: ho resumia amb el lema "para alcanzar buenos fines, son menester buenos principios". Així, les deixà per ingressar a la comunitat de [[Dominiques de l'Anunciata]], dedicades a l'ensenyament de les nenes. Creia fermament qeque la cultura podria fer que la dona ocupés amb dignitat el seu lloc a la família, com a educadora dels seus fills, i a la societat, que està, de mica en mica, donant possibilitats laborals a les dones. A més, creu també que la cultura pot donar suport a una fe veritable, evitant la superstició i la sensibleria de la religiositat del moment.
 
=== Fundació de la congregació ===