Víktor Kortxnoi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Petrosian +Petrossian)
Cap resum de modificació
Línia 47:
El 1950, Kortxnoi acabà segon al campionat de Leningrad<ref name="Wade188"/> (+8 −3 =2)<ref group="N">La notació <nowiki>(+x -y =z)</nowiki> vol dir que el primer jugador va guanyar '''x''' partides, en va perdre '''y''', i va fer [[Taules (escacs)|taules]] en '''z'''.</ref> i hi va vèncer el campió [[Mark Taimànov]]. Quan el Gran Mestre [[Aleksandr Tóluix]] li proposà d'entrenar-lo i de fer-ne un mestre en dos anys, Kortxnoi li va respondre: «hi arribaré sense tu», cosa que va aconseguir, tot i que es va penedir més tard de la seva decisió, en veure que [[Borís Spasski]], el jove [[Prodigi dels escacs|prodigi]] de Leningrad, feia progressos més ràpids amb Tóluix.<ref group="N">El 1952, Tóluix havia oferit els seus serveis a Borís Spasski, qui va guanyar el torneig de Bucarest de 1953 — a setze anys, esdevenint així [[Mestre Internacional]] el 1954, es classificà pel [[torneig de Candidats]] de 1956 i acabà 1r-3r en el campionat de l'URSS de 1956. Spasski, amb un altre entrenador, va esdevenir [[Campionat del món d'escacs|campió del món]] el 1969.</ref> El 1950, Kortxnoi va disputar la seva primera semifinal<ref group="N">El 1949, havia acabat 8è-10è als quarts de final de [[Lvov]] amb 7,5/15, [http://al20102007.narod.ru/ch_urs/1949/qf_lvo49.html Quarts de final, 1949]. Fou repescat per les semifinals gràcies al seu segon lloc al campionat de Leningrad.</ref> del [[Campionat d'escacs de la Unió Soviètica|campionat de l'URSS]],<ref group="N">Semifinal del campionat de l'URSS de 1950, guanyada per [[Iuri Averbakh]].</ref> a [[Tula (Rússia)|Tula]]. Va començar el torneig amb un punt sobre nou (+0, −7, =2), però va aconseguir remuntar fins a situar-se als llocs 11è-13è amb (+4 −7 =4). El [[1951]], fou 5è-7è de la final del Memorial [[Mikhaïl Txigorin|Txigorin]]<ref group="N">La final del Memorial Txigorin la va guanyar [[Vassili Smislov]]; milers de jugadors prengueren part a les fases preliminars.</ref> i va aconseguir la seva primera [[Norma (escacs)|norma]] de ''mestre soviètic''.<ref name="Wade188"/> Poc després, el maig-juny de 1951, a Leningrad, acabà 5è-8è de la semifinal<ref group="N">La semifinal la guanyà [[Vassili Smislov|Smislov]]; el novembre-desembre de 1950, Kortxnoi havia acabat 4t als quarts de final a Leningrad amb 8,5/14.</ref> del XIXè campionat de l'URSS (+6 −4 =8). Gràcies a aquest resultat, succeï [[Tigran Petrossian]] com al més jove mestre soviètic (a 20 anys)<ref name="soltis">Andrew Soltis: ''Soviet Chess''. {{en}}</ref> tot i que no assolí la classificació<ref name="Wade188"/> per la final del campionat de l'URSS, que era a més a més un [[torneig zonal]].
 
De 1952 a 1959, Kortxnoi participà a vuit semifinals del [[Campionat d'escacs de la Unió Soviètica|campionat de l'URSS]], i cada cop va reeixir a classificar-se per la final<ref group="N">El 1957 i el 1959, Kortxnoi va guanyar la seva semifinal amb 1,5 punts d'avantatge sobre el segon. Fou 2n-4t a la seva semifinal el 1952, 3r-4t el 1953, 3r-5è el 1954, 4t-5è el en 1955, 3r-4t el 1956, i 2n-3r el 1958.</ref> però els seus resultats a la final foren irregulars, alternant èxits i desastres. El 1952, a [[Minsk]], Kortxnoi disputà la seva tercera semifinal;<ref group="N">La semifinal la va guanyar [[Isaac Lipnitski]], 2n-4t del campionat de l'URSS de 1950; el novembre de 1951, Kortxnoi havia acabat 4t-6è als quarts de final a Leningrad, amb 9 punts sobre 15.</ref> acabà 2n-4t (per davant de [[Iuri Averbakh|Averbakh]], [[Salo Flohr|Flohr]] i [[Ratmir Kholmov|Kholmov]]). Després, el novembre-desembre, durant la seva primera final del campionat de l'URSS, a [[Moscou]], quedà per davant de [[Paul Keres|Keres]], [[Vassili Smislov|Smislov]] (a qui va batre) i [[David Bronstein|Bronstein]] a la classificació, i fou sisè amb una puntuació d'11 punts sobre 19 (+8 −5 =6). El campionat el va guanyar aquell any [[Mikhaïl Botvínnik|Botvínnik]] davant Taimànov i [[EfimIefim GellerHèl·ler|GellerHèl·ler]].<ref name="Wade188"/>
Aquesta sèrie d'èxits va atraure l'atenció de la direcció del comitè d'esports de l'URSS, que va enrolar Kortxnoi dins l'equip d'atletes de l'estat. Va percebre a partir de de 1954<ref>''Chess is my life'', {{p.|29}}. {{en}}</ref>
un salari depenent dels seus resultats que li va permetre de dedicar-se als escacs a temps complet. El febrer de 1954, Kortxnoi va acabar 2n-3r ''ex æquo'' amb Taimànov, al XXIè campionat de l'URSS a [[Kiev]]<ref name="Averbakh" group="N">A la darrera ronda, s'enfrontà al líder Iuri Averbakh (qui acabà imbatut amb una puntuació de 14/19) i va aconseguir un [[final d'escacs|final]] guanyador, tot i que la partida acabà en [[taules (escacs)|taules]].</ref>
Línia 61:
El 1958 es va casar amb Isabela, una [[armènia]] nascuda a [[Tbilisi]] ([[Geòrgia]]), que vivia a Moscou i que li va donar un fill, Igor, (el 1959). Ell va continuar vivint a Leningrad amb la seva família.
 
El 1959, Kortxnoi fou primer de la seva semifinal del campionat de l'URSS a [[Txeliàbinsk]] i va guanyar el torneig de [[Cracòvia]]. El febrer de 1960, obtingué el seu primer títol de [[Campionat d'escacs de la Unió Soviètica|campió de l'URSS]] a Leningrad, per davant de GellerHèl·ler, Petrossian, [[Lev Polugaevski]], Smislov, Taimànov, Spasski, Bronstein i dotze altres jugadors soviètics.<ref group="N">Només hi mancaven [[Paul Keres|Keres]], Botvínnik i Tal, que s'estaven disputant el campionat del món.</ref> Dues rondes abans del final, GellerHèl·ler era primer, i havia fet 9 punts sobre 10 en les deu partides precedents. Kortxnoi i Petrossian eren segons a ½ punt. A la penúltima ronda, Petrossian va entaular la seva partida mentre que Kortxnoi s'enfrontava a GellerHèl·ler, i el va aconseguir vèncer [[Blanques i negres en escacs|amb negres]], amb una [[defensa Alekhin]]. A la darrera ronda, els tres líders varen guanyar les seves partides, deixant en Kortxnoi com a vencedor en solitari, amb un marcador de: +12 −3 =4.
 
Mercès al seu títol de XXVIIè campió de l'URSS obtingut el febrer de 1960, Kortxnoi va poder participar en tres torneigs a l'[[Argentina]] (va vèncer als de [[Buenos Aires]] i de [[Córdoba (Argentina)|Córdoba]]), i formà part de l'equip soviètic que va guanyar l'[[Olimpíada d'escacs de 1960]] a [[Leipzig]] (on també hi debutà [[Bobby Fischer]]).
 
El febrer de 1961, un any després del seu primer títol de campió de l'URSS, Kortxnoi va guanyar les seves quatre darreres partides del XXVIIIè campionat (guanyat per [[Tigran Petrossian|Pétrosian]]), acabà segon de la final, i es classificà per primer cop per al [[torneig Interzonal]]. A començaments del 1962, a [[Estocolm]], fou quart a l'Interzonal, guanyat per Fischer. Al [[torneig de candidats]] que es va celebrar a [[Curaçao]] alguns mesos més tard, Kortxnoi només hi va poder ser cinquè sobre vuit jugadors, amb una puntuació de 13,5/27 (i 2½ a 1½ contra Fischer). A propòsit d'aquesta relativa contradicció, com Fischer abans que ell,<ref group="N">Fischer refusa de participer au championnat du monde tant que la forme du tournoi des candidats ne serait pas changée.</ref> va declarar haver estat víctima d'un complot ordit per GellerHèl·ler, [[Paul Keres|Keres]] i Petrossian.<ref> «''This was not only a plot against Fischer!''» entrevista amb Dirk Ten Geuzendam ''[[New in Chess]]'' 2003/1 pàgines 34 a 38. {{en}}</ref>
 
=== Èxits en torneigs (1963 a 1970) ===
Paral·lelament a la lluita pel títol mundial, Kortxnoi va multiplicar, durant els [[anys 1960]] els seus primers llocs en torneigs, sovint a gran distància dels adversaris. El 1961, va guanyar el torneig de [[Budapest]] amb dos punts d'avantatge sobre Bronstein; el 1963 el torneig [[Memorial Capablanca]] de [[L'Havana]], per davant de Tal, GellerHèl·ler i [[Luděk Pachman|Pachman]] (i un segon cop el 1969 ''ex æquo'' amb [[Aleksei Suetin|Suetin]]); el 1964, el campionat de Leningrad de 1964 (14/16) amb 4 punts d'avantatge; el 1965, [[Erevan]] amb un punt d'avantatge sobre Petrossian, [[Leonid Stein|Stein]] i [[Lajos Portisch|Portisch]]; el 1966, [[Bucarest]] (12,5/14) i [[Sotxi]] (11,5/15, davant de Spasski i Polugaevski); el 1967, [[Leningrad]] (13/16) i [[Budva]] (davant Tal, [[Svetozar Gligorić|Gligoric]] i GellerHèl·ler); posteriorment dos cops el [[torneig d'escacs de Wijk aan Zee|torneig de Wijk aan Zee]] (el 1968, amb 3 punts d'avantatge sobre Tal i Portisch,<ref>{{ref-web| url= http://www.tatasteelchess.com/history/tournament/id/31/type/standings| editor= Lloc web del torneig Tata Steel| consulta= 25 d'abril de 2014| llengua= anglès| títol= Classificació del torneig de Wijk aan Zee de 1968}}</ref> i el 1971, davant Petrossian i Gligoric)<ref>{{ref-web| url= http://www.tatasteelchess.com/history/tournament/id/34/type/standings | editor= Lloc web del torneig Tata Steel| consulta= 25 d'abril de 2014| llengua= anglès| títol= Classificació del torneig de Wijk aan Zee de 1971}}</ref> i el de [[Palma]] (el 1968, amb un punt d'avantatge sobre Spasski, [[Bent Larsen|Larsen]], Petrossian, Gligoric, i el 1972 ''ex æquo'' amb [[Óscar Panno|Panno]] i [[Jan Smejkal|Smejkal]]) i finalment el [[Torneig d'escacs de Hastings|torneig de Hastings]] de 1971-1972, ''ex æquo'' amb [[Anatoli Kàrpov|Kàrpov]].<ref>{{ref-web| url= http://www.hastingschess.org.uk/premier%20winners.htm| editor= hastingschess.org.uk| llengua= anglès| consulta= 12 de maig de 2014 | títol= Quadre d'honor del Congrés de Hastings, 1920-2006 | llengua= anglès}}</ref> En tots aquests torneigs quedà per davant dels millors jugadors del món, llevat de Fischer.<ref group="N">Després de 1962, Kortxnoi només s'enfrontà a Fischer en dues ocasions en torneig a ritme estàndard: el 1967 durant l'[[Interzonal]] de Sousse i el 1970, durant el torneig de Rojini/Zagreb. Fischer es va escapar els dos cops de posicions perdedores o difícils. El 1970, durant el torneig internacional de [[Blitz (escacs)|ràpides]] d'[[Herceg Novi]] en què participaren gairebé tots els millors jugadors mundials, ell fou l'únic jugador que va guanyar una partida contra Bobby Fischer.</ref>
 
En aquesta dècada va guanyar també quatre cops el [[Campionat d'escacs de la Unió Soviètica|campionat de l'URSS]], els anys 1960, 1962, 1964 i 1970. El 1964-1965, el va guanyar sense cap derrota, i amb dos punts d'avantatge sobre Tal, [[Leonid Stein|Stein]] i Bronstein, amb una puntuació de 15/19, que és la millor ''[[Performance (escacs)|performance]]'' realitzada en un campionat de l'URSS disputat amb menys de 19 participants.<ref group="N">Les millors ''[[Performance (escacs)|performances]]'' al [[Campionat d'escacs de l'URSS]] són 15/17 (88%) per Botvínnik el 1945 i [[Efim Bogoljubov|Bogoljubov]] el 1923, i 13,5/17 (79,4%) per Botvínnik el 1931 però Kortxnoi va fer la quarta millor, i la millor amb menys de 19 participants.</ref> El 1970, va obtenir la millor puntuació mai feta per un jugador en una final del campionat de l'URSS: 16 punts sobre 21.<ref group="N">Les millors següents puntuacions són de 15 punts sobre 17 per Botvínnik i Bogoljubov, 15 punts sobre 19 per Kortxnoi el 1964-1965, i 15 punts sobre 21 per Savon i Tal.</ref> Participà també, entre 1960 i 1974, en sis [[Olimpíades d'escacs|Olimpíades]] guanyades per l'equip soviètic, i va guanyar-hi cada cop una medalla individual, d'or o de bronze.<ref group="N">A les olimpíades, hi jugà com a [[primer tauler (escacs)|segon tauler]] el 1972 i 1974, i com a tercer tauler el 1968 i 1970.</ref> La seva set de victòries<ref group="N">El 1965, va guanyar el Memorial [[Lajos Asztalos|Asztalos]] amb 14½ punts sobre 15.</ref> i els seus nombrosos èxits entre els anys 1965-1969 van fer que fos anomenat «el [[Bent Larsen|Larsen]] de l'[[Europa de l'Est|Est]]».
 
Malgrat tot, durant el regnat de [[Tigran Petrossian]] com a campió del món (1963-1969), la carrera internacional de Kortxnoi es va veure obstaculitzada en diverses ocasions: de 1963 a 1967, no va poder participar en cap torneig internacional a l'Europa Occidental ni a Amèrica, (llevat del Memorial Capablanca de [[L'Havana]]). El 1963, la federació soviètica va rebre una invitació acompanyada d'un bitllet d'avió per participar a la [[Copa Piatigorsky]] [[Santa Monica]], però envià la muller de Petrossian fent servir la plaça de Kortxnoi, que en aquell moment era campió de l'URSS. El 1965, fou convidat personalment al torneig internacional de [[Zagreb]], però, malgrat que havia guanyat el campionat de l'URSS el gener, la federació soviètica el va voler enviar a un torneig petit a Hongria, cosa que ell va refusar. Després del [[Campionat d'Europa d'escacs per equips|campionat d'Europa per equips]], el 1965, i per intentar millorar la seva situació, Kortxnoi es va afiliar al partit comunista, però el maig-juny de 1967, fou descartat del fortíssim torneig del Club Central de Moscou (commemoratiu del 50è aniversari de la [[Revolució d'Octubre de 1917]]), on participaren [[Leonid Stein|Stein]], [[Vassili Smislov|Smislov]], [[Mikhaïl Tal|Tal]], [[David Bronstein|Bronstein]], [[Lajos Portisch|Portisch]], [[Boris Spassky|Spassky]], [[EfimIefim GellerHèl·ler|GellerHèl·ler]], [[Paul Keres|Keres]], i [[Tigran Petrossian|Petrossian]]<ref>{{ref-web| url= http://www.chessgames.com/perl/chesscollection?cid=1014896| editor= chessgames.com| llengua= anglès| títol= Nota històrica i partides del Torneig de Moscou de 1967| consulta= 25 d'abril de 2014}}</ref><ref group="N">Hi participaren també: [[Miguel Najdorf|Najdorf]], [[Florin Gheorghiu|Gheorghiou]], [[Svetozar Gligoric|Gligoric]], [[Ludek Pachman|Pachman]], [[Wolfgang Uhlmann|Uhlmann]] i [[Miroslav Filip|Filip]]. [[Bobby Fischer]] no hi va ser convidat.</ref> i inscrit al torneig internacional de Leningrad, que va guanyar fàcilment sense cap derrota (+10, =6).
 
=== Primers matxs de candidats (1968 i 1971) ===
Línia 79:
Després d'un matx de repesca que l'oposà a [[Mark Taimànov]] i a [[Aivars Gipslis|Gipslis]], i gràcies a un millor desempat al campionat de l'URSS de 1967, Kortxnoi es tornà a ficar en la lluita pel campionat del món: 2n-4t a l'[[interzonal]] de [[Sousse]] de [[1967]], va batre [[Samuel Reshevsky]] a [[Amsterdam]], el 1968, en el primer matx del [[torneig de candidats]]. A continuació, vencé [[Mikhaïl Tal]] per un marcador ajustat (5½ a 4½) a [[Moscou]]; i posteriorment a la final de candidats, s'enfrontà a Borís Spasski, qui es va revelar massa fort per ell.<ref group="N">El matx es va celebrar a Kíev i Kortxnoi hi va haver d'assistir sense el seu entrenador [[Semion Furman]] inoportunament retingut per una competició militar. Spasski va acabar essent campió del món el 1969.</ref>
 
En tant que finalista del torneig de candidats de 1968, Kortxnoi va quedar exempt de la classificació pel cicle següent (1970-1972) i fou directament inclòs al torneig de candidats de 1971: va guanyar fàcilment el primer matx contra [[EfimIefim GellerHèl·ler]], però va perdre a la semifinal contra l'excampió del món, [[Tigran Petrossian]] per 4½ a 5½ (nou partides [[taules (escacs)|entaulades]], seguides d'una derrota).<ref group="N">Segons Kàrpov a ''Russians versus Fischer'', la federació soviètica hauria decidit quin jugador s'enfrontaria a Fischer a la final dels candidats, a canvi de la participació de Kortxnoi en tres torneigs a l'estranger el 1972, cosa que desmenteix formalment Kortxnoi a ''Chess is my life'', {{p.|76}}.</ref>
 
=== Rivalitat amb Kàrpov (1971 a 1974) ===
Línia 100:
{{Article principal|Campionat del món d'escacs de 1975}}
 
La final de Candidats de 1974 es va organitzar a [[Moscou]].<ref group="N">En les seves memòries, Kortxnoi explica que la decisió de jugar el matx a Moscou li havia estat imposada per la federació soviètica (que donava suport a Kàrpov): Baturinski hauria afegit un paràgraf a un paper que Kortxnoi havia signat.</ref> Guanyaria el primer jugador que vencés en cinc partides, sense comptar les [[taules (escacs)|taules]], amb un límit de 24 partides com en un campionat del món. Aquesta final de candidats va ser la més llarga de la història, i va durar dos mesos, del 16 de setembre al 22 de novembre.<ref>{{ref-web| url= http://www.mark-weeks.com/chess/7375$cix.htm |títol= Matxs de Candidats 1973-75| nom= Mark |cognom= Weeks| editor= mark-weeks.com|llengua= anglès| consulta= 29 d'abril de 2014}}</ref> Després d'haver pres la davantera ràpidament amb 2 victòries a 0, i després d'11 partides taules, encara 3 a 0,<ref group="N">Durant el matx, va passar un incident curiós en la partida 21ena. Kortxnoi va jugar una [[novetat teòrica]] durant l'[[obertura d'escacs|obertura]], i després d'una terrible equivocació de Kàrpov, es va trobar en una posició guanyadora. Durant la partida, Kortxnoi es va aixecar, es va dirigir a l'àrbitre, i mostrant una sorprenent ignorància de les regles del joc, li va demanar si tenia el dret d'[[enroc (escacs)|enrocar-se]] tenint la seva [[torre (escacs)|torre]] amenaçada. L'àrbitre, [[Albéric O'Kelly de Galway]], li va respondre que sí, Kortxnoi es va enrocar, i Kàrpov abandonà la partida.</ref> Kàrpov es va deixar remuntar a 3 victòries a 2 i acabà per emportar-se la final amb el marcador de 12½ a 11½ (+3, -2, =19). Durant aquest matx, Kortxnoi va tenir el suport dels seus assistents [[Viatxeslav Osnos]] i [[Roman Djindjikhaixvili]], mentre que Kàrpov es beneficià de l'ajut del seu entrenador [[Semion Furman]], i d'anàlisis d'de [[EfimIefim GellerHèl·ler]], [[Tigran Petrossian]]<ref>Andrew Soltis, ''Soviet Chess'', {{p.|323}}.</ref> i [[Mikhaïl Tal]].<ref>Tal li ho va confirmar directament a Kortxnoi, ''Chess is my life'', {{p.|86}}.</ref> Kortxnoi només va rebre el suport del seu amic [[David Bronstein]], qui fou sancionat durament els anys següents per les autoritats soviètiques,<ref>Tom Furstenberg a David Bronstein: ''L'Aprenent de bruixot'', pàgs. 280-281.</ref> i de [[Paul Keres]], qui li proposà un ajut que Kortxnoi va declinar. El novembre de 1974, durant la cerimònia de cloenda, Kortxnoi va comprendre que hauria de marxar de la [[Unió Soviètica]]. L'any següent, Kàrpov hauria d'enfrontar-se a [[Bobby Fischer]].
 
El desembre de 1974, Kortxnoi va concedir una entrevista a un periodista iugoslau,<ref group="N">Aquest periodista havia arbitrat el seu matx contra [[Henrique Mecking]].</ref> una part de la qual va aparèixer a la publicació ''Politika''. Va gosar dir-hi que no es considerava pas inferior a [[Anatoli Kàrpov|Kàrpov]], la superioritat del qual sobre [[Lev Polugaevski|Polugaievski]], [[Tigran Petrossian]] o [[Boris Spassky|Spasski]] no li semblava pas evident. Denunciava les condicions amb què s'havia desenvolupat el matx de 1974. Opinava que Kàrpov, tot i que bon jugador, era encara jove, i que s'havia aprofitat de totes les possibilitats ofertes per l'aparell per arribar al cim.<ref group="N">Botvínnik va fer una anàlisi anàloga en una entrevista nou anys més tard, cf. {{en}} ''Chess is my life'', {{p.|89}}: «Kàrpov, explicà, forçà tots els escaquistes del país a treballar per a ell».</ref> Kortxnoi sostingué també la reivindicació de Fischer de no comptar les partides taules en els matxs pel campionat del món.<ref name="soltis"/>Tot i així, després de la publicació, Kortxnoi es va penedir de les seves imprudents paraules: al seu retorn a l'URSS, el 20 de gener de 1975, el comitè d'esports de l'URSS li va demanar explicacions per escrit.