Antiguitat tardana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
Línia 3:
Sobre quins en són els límits [[cronologia|cronològics]] exactes no hi ha unanimitat entre els especialistes; generalment, es considera que aquesta època comença amb la [[crisi del segle III|crisi]] que va viure l'[[Imperi Romà]] durant el [[segle III]] i s'acaba amb l'[[expansió musulmana]] dels segles [[segle VII|VII]] i [[segle VIII|VIII]], tot i que, per al cas de certes regions de l'[[Europa occidental]], es pot afirmar que l'inici de l'[[Alta edat mitjana]] el marquen les invasions [[invasions bàrbares|germàniques ]] del [[segle V]] que van dur a la [[Caiguda de l'Imperi Romà|Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident]] i a l'establiment al seu territori dels [[regnes germànics]], amb la qual cosa va operar-se la fusió de les tradicions culturals greco-llatina, un element molt important del qual era el [[cristianisme]], i germànica.
 
[[ImageFitxer:Diptych Barberini Louvre OA9063 whole.jpg|thumb| [[L'ivori Barberini]], es tracta d'una peça d'[[ivori]] [[Imperi Bizantí|bizantina]], part d'un [[díptic]] imperial, procedent d'un taller de [[Constantinoble]], corresponent a la primera meitat del [[segle VI]]; avui dia, es conserva al [[Museu del Louvre]]]]
 
A partir de finals del [[segle III]], l'Imperi Romà va experimentar unes molt importants [[Reformes de Dioclecià|transformacions socials, culturals i administratives]] que es poden considerar com l'inici d'un nou període denominat [[Baix Imperi Romà|Baix Imperi]].
Línia 24:
el [[cristianisme]], el [[judaisme]] rabínic i, finalment, l'aparició de l'[[Islam]]. Segons l'[[historiador]] [[Bèlgica|belga]] [[Henri Pirenne]] ([[1862]]-[[1935]]), autor de (''Mahoma i Carlemany''), l'autèntica ruptura amb el [[Edat Antiga|món antic]] va esdevenir-se al [[segle VIII]] de resultes de l'[[expansió musulmana]], ja que la conquesta pels [[àrabs]] de l'[[Orient Mitjà]], el [[Magrib]] i la [[Península Ibèrica]] va trencar els vincles socials i econòmics que, fins aleshores, havien mantingut unida la Mediterrània; aïllada del comerç, l'Europa occidental va patir un estancament que va abocar-la a esdevenir una societat agrària de subsistència sense gairebé cap intercanvi amb l'exterior. En conseqüència, l'expansió de l'Islam fou un fet molt més important que la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]] al [[segle V]].
 
[[FileFitxer:Constantinebythissignconquer.jpg|thumb|Estàtua moderna de [[Constantí I el Gran]] a [[York]], on va ser proclamat emperador el [[306]].]]
 
Tal com ho explica [[Eusebi de Cesarea]] ([[264]]-[[339]]), una fita molt important en la cristianització de l'Imperi fou la conversió de l'emperador Constantí, la primera manifestació de la qual fou l'[[Edicte de Milà]] del [[313]] pel qual es reconeixia el cristianisme com una religió legal, cosa que significava prometre que ja no seria objecte de més persecucions com ho havia estat en temps de [[Deci (emperador romà)|Deci]] o de Dioclecià. Aquest procés de cristianització va culminar a finals del [[segle IV]] quan l'emperador [[Teodosi I el Gran]] va instaurar el cristianisme com a religió oficial de l'Imperi; aquesta mesura va portar a l'inici de la persecució dels antics cultes pagans.
Línia 37:
 
==Transformacions polítiques==
[[ImageFitxer:John William Waterhouse - The Favorites of the Emperor Honorius - 1883.jpg|thumb|left|340px|'' Les favorites de l'emperador [[Honori]]'', [[1883]]: [[John William Waterhouse]] expressa la imatge de decadència moral que, al [[segle XIX]], es tenia sobre la societat romana dels darrers temps de l'Imperi.]]
 
Durant l'antiguitat tardana va viure's una completa transformació de les bases polítiques i socials de l'Imperi Romà.
Línia 57:
Roma va passar d'una població de 800.000 habitants en temps de Dioclecià a una població de 30.000 habitants al [[segle VI]], sobretot després de la destrucció dels [[aqüeducte]]s durant la [[Guerra gòtica d'Itàlia]] ([[535]]-[[554]]). Un descens de població semblant, tot i que no tant marcat, va esdevenir-se també a Constantinoble, arran de l'epidèmia del [[541]]. A Europa en general, va donar-se una minva de la població urbana, acompanyat del retrocès cap a una economia de subsistència. El comerç a llarga distància va desaparèixer, i es va tenir sempre cap a l'autoconsum local.<ref>See [[Bryan Ward-Perkins]], ''The Fall of Rome and the End of Civilization'', OUP 2005</ref>
 
[[FileFitxer:Ephesus Curetes street.jpg|thumb|Vista occidental del Carrer del Port vers la Biblioteca de Cels a [[Efes]]. Les columnes del costat esquerre del carrer formaven part d'una columnata pròpia de les ciutats de l'antiguitat tardana a l'[[Àsia Menor]].]]
 
La continuïtat de l'Imperi Romà d'Orient va significar que als Balcans, el Magrib, Egipte i l'[[Àsia Menor]] la ruptura amb la tradició urbana antiga no va donar-s'hi fins al [[segle VII]]. A la Mediterrània oriental, hi destaca la continuïtat de la vida urbana a Constantinoble, mentre que [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] va patir el saqueig dels perses el [[540]], seguit de pesta i d'un terratrèmol, i [[Alexandria]] va conservar la seva importància després de la invasió àrab tot i que, durant l'Edat Mitjana, va perdre pes enfront de [[El Caire]]. D'altra banda, a finals del [[segle VI]], encara es construïen carrers a [[Caesarea Maritima]] ([[Palestina]]),<ref>Robert L. Vann, "Byzantine street construction at Caesarea Maritima", in R.L. Hohlfelder, ed. ''City, Town and Countryside in the Early Byzantine Ear'' 1982:167-70.</ref> i, els anys [[540]] i [[544]], [[Edessa]] va poder evitar l'atac del rei [[Imperi Sassànida|persa]] [[Cosroes I]] pagant-li un elevat tribut en or; precisament, aquesta ciutat [[Mesopotàmia|mesopotàmica]] va ser destruïda l'any [[609]] en un nou atac persa, dirigit per [[Cosroes II]].<ref>M. Whittow, "Ruling the late Roman and early Byzantine city: a continuous history", ''Past and Present'' '''129''' (1990:3-29).</ref>
Línia 85:
 
==Escultura i art==
[[FileFitxer:Venice – The Tetrarchs 03.jpg|thumb|left|[[Els tetrarques de Venècia|''Els tetrarques'']], grup escultòric de [[pòrfir]], que es troba a la [[Plaça de Sant Marc]] de [[Venècia]] després que, el [[1204]], els [[República de Venècia|venecians]] saquegessin Constantinoble]]
 
L'art de l'antiguitat tardana representa un moment de transició entre l'[[art romà]] i l'[[art medieval]] on es comença a passar del realisme idealitzat propi de l'[[Art de l'antiga Grècia|antiga Grècia]] cap a una plàstica més icònica i estilitzada, precursora de les formes medievals.<ref>Kitzinger, 2-21</ref>
Línia 106:
 
==Literatura==
[[FileFitxer:ViennaDioscoridesPlant.jpg|thumb|El [[Codex Vindobonensis o Dioscòrides de Viena]], un [[manuscrit il·luminat]] de principis del [[segle VI]] de ''De [[Materia Medica]]'' obra de [[Dioscòrides Pedaci]] escrita en [[grec antic|grec]]]]
Durant l'antiguitat tardana, s'observa una represa de l'ús literari del [[siríac]], l'[[armeni]], l'[[àrab]] i el [[Idioma copte|copte]], com també en alguns textos es pot veure la divergència entre el [[llatí clàssic]] i el [[llatí vulgar]]; d'altra banda, predominen les obres enciclopèdiques que pretenen recollir i conservar el saber clàssic, així com els resums d'obres antigues, sovint revestides d'un llenguatge al·legòric com ara ''De Nuptiis Mercuri et Philologiae'', obra en nou llibres escrita per [[Marcià Mineu Fèlix Capel·la]] sobre les set [[arts liberals]] o bé ''De Arithmetica'', ''De Musica'', i ''[[Consolació de la filosofia|Consolatio Philosophiae]]'' de [[Boeci]], obres totes aquestes que gaudiren de força difusió durant l'Edat Mitjana, mentre que [[Ammià Marcel·lí]] [[Procopi de Cesarea]] foren exemples del conreu de la historiografia.