Aqüeducte de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m desambiguació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
||
Línia 1:
[[
L''''aqüeducte de [[Barcelona]]''', anomenat del [[Besòs]] o de [[Montcada i Reixac|Montcada]], era la conducció que feia arribar l'aigua a la ciutat durant l'època romana. La seva construcció es pot ubicar al llarg del segle I dC, moment força contemporani a la fundació de la colònia. És difícil assenyalar amb seguretat quan deixa de funcionar, tot i que al segle IV, quan es construeix el nou recinte emmurallat de la [[Colònia romana|colònia]], els aqüeductes continuen funcionant, així com la distribució interna de l'aigua.
Línia 7:
==Origen==
[[
El punt de captació de l'aigua és bàsic, donada la importància que els romans donaven a la puresa de l'aigua. L'origen de l'aqüeducte de la colònia [[Barcino|Iulia Augusta Faventia Barcino]] es troba a l'àrea de Montcada, propera al riu [[Besòs]]. Desconeixem l'indret exacte, ni com es produïa la captació, però el més probable és que l'aigua no es recollís directament del riu sinó de surgències abundants i de qualitat (fontes), com passa a altres ciutats romanes: [[Emerita Augusta]], [[Cesaraugusta]], [[Toletum]] i [[Gades]]. La historiografia planteja com a punt d'inici de recorregut la mina de Montcada, que dóna origen al [[Rec Comtal]] i que la bibliografia ha coincidit en caracteritzar com la font de les aigües transportades per l'aqüeducte nord-est de [[Barcino]]. Segurament hi havia una mena de presa o resclosa on s'acumularia l'aigua i des d'aquí s'iniciaria el recorregut de l'aqüeducte, traçat que en gran part era subterrani, cosa que ajudava a la regulació de la pendent i a la millor conservació de l'aigua.
Línia 22:
==Bifurcació==
A partir d'aquest indret fins a l'entrada de l'aqüeducte a la ciutat per la porta de la muralla romana a l'actual plaça Nova, l'arqueologia ha documentat la presència de dues conduccions paral·leles: s'han excavat les fonamentacions de cinc pilars de dos aqüeductes, de modulació i construcció molt similar a les arcades documentades a la plaça 8 de març. Les dues conduccions entren dins la ciutat pel costat de la porta de la muralla i les seves seccions poden ser observades a l'interior de la Casa de l'Ardiaca. [[
Fins ara aquestes dues canals havien estat interpretades com a dos aqüeductes contemporanis, però amb traçats diferenciats: un menava l'aigua des de Montcada, l'altre des de la Serra de Collserola. Actualment es creu que només hi havia un aqüeducte que portava l'aigua des de Montcada, i que en un lloc proper a l'actual Col·legi d'Arquitectes es bifurcava, convertint-se en dues conduccions. Deixant a part les impossibilitats tècniques, una de les indicacions que més clarament desmenteix que una de les canals descobertes a la Casa de l'Ardiaca portava aigües de Collserola és que les dues es troben completament lliures de concrecions de carbonats.
| |||