Obre el menú principal

Canvis

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
Ja havia començat una vida de noble ordinari quan un violent conflicte personal el va oposar amb un [[starosta]] adjunt local, la qual cosa s'acompanyà de la mort del seu fill de deu anys. Bohdan Khmelnitski va decidir venjar-se i es va refugiar amb els [[Cosac|cosacs]] zaporoges dels quals es va fer ataman el 1648. Amb l'ajuda dels [[Tàtar|tàrtars]] de [[Crimea]] incità els pagesos ucraïnesos a la revolta, amb la qual cosa aquests esperaven evitar el servatge que els reservaven els nobles polonesos. [[Ucraïna]] ja havia conegut diverses revoltes, però aquesta vegada l'aposta era la constitució d'un país independent. L'èxit de Khmelnitski va ser enorme: va aixecar en efecte tota Ucraïna, va reunir un exèrcit més de 80.000 homes, va vèncer els exèrcits polonesos dinerses vegades i va fer vacil·lar la poderosa República [[Polònia|polonesa]] de l'època.
 
[[ImageFitxer:Kiev khmelnitsky.jpg|thumb|300px|Monument de Khmelnitski situat en el centre de [[Kíev]], obra de Mikhaïl Mikexin]]
 
Nombroses batalles sagnants i mortíferes el van oposar als caps polonesos, entre d'altres el duc [[Jeremi Wiśniowiecki]], [[voivoda]] d'[[Ucraïna]]. Nombrosos [[pogrom|pogroms]] van sacsejar Ucraïna durant aquests anys, en els quals es mataren a sang freda milers de jueus (el número varia segons les fonts: entre 50.000 i 60.000 segons l'historiador Henri Minczeles, o entre 80.000 i 100.000 segons l'historiador Txerikower).<ref>Sota la direcció de Yves Plasseraud, ''Histoire de la Lituanie. Un millénaire''. Édition Armeline. Crozon, 2009, pàg.194</ref>
223.351

modificacions