Economia política: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: extendre -> estendre l
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Economia política''' va ser el terme original utilitzat per a l'estudi de les [[relacions de producció]], especialment entre les tres [[classes socials|classes]] principals de la societat [[capitalisme|capitalista]] o burgesa: capitalistes, [[proletariat|proletaris]] i terratinents. En contraposició amb les teories de la [[fisiocràcia]], en les quals la ''terra'' era vista com l'origen de tota riquesa, l'economia política va proposar (primer amb [[Adam Smith]]) la [[teoria del valor-treball]], segons la qual el ''treball'' és la font real del valor. A finals del [[segle XIX]], el terme ''economia política'' fou substituït de mica en mica pel terme [[economia]], usat per aquells que buscaven abandonar la visió classista de la societat, reemplaçant-la per l'enfocament matemàtic, axiomàtic i avaloratiu dels estudis econòmics actuals i que concebia el valor originat en la utilitat que el bé generava en l'individu.
 
Actualment, el terme ''economia política'' s'utilitza comunament per a referir-se a una àrea de les ciències socials interdisciplinaria que es recolzen en el coniexement de l'[[economia]], la [[sociologia]], el [[dret]] i la [[ciència política]] per a entendre com les institucions i els entorns polítics, socials i culturals influencien la conducta dels mercats. Consisteix en estendre l'estudi de l'economia més enllà de l'equilibri econòmic per incorporar nocions com ara l'equilibri polític i social. Dintre de la ciència política, el terme es refereix principalment a les teories [[liberalisme|liberals]], [[marxisme|marxistes]], o d'altre tipus, que estudien les relacions entre l'economia i el [[poder polític]] dintre dels estats. ''Economia política internacional'' és en canvi una branca de les ciències socials que estudia el comerç i les finances internacionals, i les polítiques estatals que afecten l'intercanvi internacional, com les polítiques de [[distribució de la riquesa]] (determinació de lleis que la [[redistribució de la riquesa|la redistribueixin]]), les de [[sostenibilitat]], les [[política monetària|monetàries]] i les [[política fiscal|fiscals]].
 
== Història del terme ==
El terme ''economia política'' originalment va significar l'estudi de les condicions sota les quals s'organitzava la producció en els [[estat-nació|estats nacionals]] de la forma de producció capitalista. El terme es va utilitzar per primera vegada a Anglaterra en el [[segle XVIII]], per a reemplaçar l'enfocament anterior dels fisiòcrates francesos. Els principals exponents de l'economia política són: [[Adam Smith]], [[David Ricardo]] i [[Karl Marx]].
 
En la segona meitat del segle XIX, alguns teòrics del ''laissez-faire'' (lliure mercat), van començar a argumentar que l'estat no hauria de regular els mercats; que la política i l'economia actuaven d'acord a diferents lògiques i que l'economia política havia de ser reemplaçada per dues disciplines separades: ciència política (o teoria social en general) i economia. Aquest moviment ha estat vist, particularment per pensadors marxistes, com un dels principis de la fragmentació de la ciència social. Coincidentment amb el desplegament del [[liberalisme clàssic]], i en oposició a ell, es van desenvolupar les teories [[socialisme|socialistes]] i [[comunisme|comunistes]], que sostenien que el model promogut pels liberals clàssics (el capitalisme desregulat), era incapaç de distribuir els recursos de la societat de manera d'evitar que una vasta majoria romangui en la misèria.
 
Alguns socialistes com [[Thomas Hodgskin]] van considerar que el capitalisme estava intrínsecament relacionat amb privilegis que el poder polític atorgava a les classes propietàries i que eliminats aquests privilegis no podria haver capitalisme. L'evolució d'aquest corrent donaria lloc més tard al socialisme [[anarquisme|anarquista]], amb autors com [[Pierre-Joseph Proudhon]], [[Josiah Warren]] o [[Benjamin Tucker]] que van considerar una sèrie de monopolis mitjançant els quals l'Estat garantia el domini de les classes propietàries sobre les classes no propietàries.