Kas (equip ciclista): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 23:
[[Julio Jiménez]] va tornar a guanyar per l'equip la classificació de la muntanya de les Voltes a Espanya de 1964 i 1965. El ''Kas-Kaskol'' va dominar la Vuelta de 1966 amb [[Francisco Gabica]], vencedor, [[Eusebio Vélez Mendizábal]], segon, i [[Carlos Echeverría]], tercer. També va guanyar la muntanya amb [[Gregorio San Miguel]]. L'equip va guanyar sis etapes i liderar la cursa durant 14 de les 18 etapes.<ref>{{cite web|url=http://www.lavuelta.com/05/ingles/historia/66infor.asp?a=1966&s=infor&t=infor&e=1|title=1966 General Information|publisher=La Vuelta.com|accessdate=4 gener 2008}}</ref>
El Kas va guanyar la classificació per equips de la Vuelta el 1967 i 1968. El 1971 l'equip va fitxar el millor neo-professional de la Vuelta de 1970, [[José Manuel Fuente]]. Fuente va guanyar la classificació de la muntanya al [[Giro d'Itàlia de 1971]] i la Vuelta de 1972. A més el seu company d'equip, [[Miguel María Lasa]], va ser segon i el Kas va situar quatre ciclistes entre els deu primers. L'equip també va guanyar les classificacions de la muntanya, punts, combinada i per equips i va vestir el mallot groc en 17 de les 18 etapes.<ref>{{cite web|url=http://www.lavuelta.com/05/ingles/historia/72infor.asp?a=1972&s=infor&t=infor&e=1|title=1972 General Information|publisher=La Vuelta.com|accessdate=2008-01-04}}</ref>
Fuente i el Kas van disputar el [[Giro d'Itàlia de 1972]], en què Fuente va vestir-se amb el [[mallot rosa]] en una lluita aferrissada a la muntanya amb [[Eddy Merckx]], de la que Merckx en va ser el vencedor.
Fuente va guanyar la Vuelta de 1974, sent el tercer ciclista en guanyar dues edicions de la cursa. Fuente va liderar la cursa des de la 10a etapa, però en les darreres etapes va flaquejar i finalment sols va guanyar la cursa per 11 segons. El Kas tornà a guanyar la classificació per equips.<ref>{{cite web|url=http://www.lavuelta.com/05/ingles/historia/74infor.asp?a=1974&s=infor&t=infor&e=1|title=1974 General Information|publisher=La Vuelta.com|accessdate=4 gener 2008}}</ref>
L'any següent el Kas va guanyar les classificacions de la muntnaya, dels punts i per equips i va liderar la cursa durant 19 etapes, fins a la darrera contrarellotge, quan [[Agustín Tamames]] es va fer amb el liderat i va deixar a [[Domingo Perurena]] i Miguel María Lasa, ambdós del Kas, en segona i tercera posició. Fuente va abandonar la cursa amb problemes físics, que el van dur a posar fi de la seva carrera esportiva.<ref>{{cite web|url=http://www.lavuelta.com/05/ingles/historia/75infor.asp?a=1975&s=infor&t=infor&e=1|title=1975 General Information|publisher=La Vuelta.com|accessdate=4 gener 2008}}</ref>
El Kas va tornar a guanyar la Vuelta el 1976 amb [[Josep Pesarrodona]] i la muntanya amb [[Andrés Oliva]]. El 1978 i 1979 guanyà la classificació per equips de la Vuelta. El 1979 foren fitxats molts ciclistes belgues, sent el director esportiu el belga Robert Lelangue. <ref>{{cite web|url=http://www.cyclingwebsite.net/ploegfiche.php?id=5544|title=Kas-Campagnolo 1979|publisher=de wielersite.nl|accessdate=5 gener 2008}}</ref> El patrocinador es va retirar a la fi d'aquella temporada.
== Principals victòries ==
| |||