Diferència entre revisions de la pàgina «Clorofluorocarboni»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
m (Check Wikipedia #25. Jerarquia d'encapçalaments)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:))
[[Fitxer:Future_ozone_layer_concentrations.jpg|thumb|dreta|Projecció de la NASA de la capa d'ozó estratosfèrica, en unitats Dobson, si no es reduís la concentració de CFCs.]]
El dany causat pels CFC van ser descoberts per Sherry Rowland i Mario Molina, que després d'escoltar una conferència sobre el tema del treball de Lovelock, es van embarcar en una investigació que fou la primera publicació que suggeria la problemàtica dels CFCs. Van concloure que la baixa reactivitat d'aquestes espècies és clau per als seus efectes més destructius, ja que els hi dóna una vida útil que pot superar els 100 anys, donant-los temps per difondre a l'estratosfera superior. Un cop a l'estratosfera, la radiació ultraviolada del sol és prou fort com per causar la ruptura homolítica de l'enllaç C-Cl.
[[FileFitxer:Ozone cfc trends.png|left|thumb|Tendències dels gasos que esgoten l'ozó]]
 
Al març de 1985, es va realitzar el primer gran acord internacional. Representants de 21 països es van reunir a Àustria i van signar el Conveni de Viena per a la Protecció de la Capa d'Ozó. Aquest acord estipula una sèrie de principis relacionats amb la bona voluntat de la comunitat internacional per promoure la protecció de la capa d'ozó. Les obligacions que van prescriure els governs eren molt genèriques i es comprometien a adoptar mesures legislatives i administratives, i cooperar en l'harmonització de polítiques apropiades per controlar, limitar, reduir o prevenir les activitats humanes amb efectes adversos sobre la capa d'ozó.
223.351

modificacions