Declaració d'Independència d'Israel: diferència entre les revisions

 

Amb el final de la I Guerra Mundial, la Gran Bretanya va rebre un mandat sobre la regió coneguda com a "Palestina", que havia estat conquerit als [[Imperi Otomà|otomans]]. El 1936 la [[Comissió Peel]] suggerí partir el Mandat Palestí en un estat jueu i un altre àrab, sent rebutjat com a impracticable pel govern i va ser usat en part per culpar la [[Revolta Palestina de 1936-1939|revolta àrab de 1936-39]].

Davant de l'increment de la violència després de la II Guerra Mundial, els britànics ho lliuraren a les [[ONU|Nacions Unides]]. El resultat va ser la [[Resolució 181 de l'Assemblea General de les Nacions Unides|Resolució 181]], un pla de partició per dividir Palestina entre jueus i àrabs. L'estat jueu havia de rebre al voltant del 56% de la zona del Mandat de Palestina, abastant un 82% de la població jueva, tot i que serien separats de [[Jerusalem]], designada com una zona que seria administrada per les Nacions Unides. El pla va ser acceptat per la majoria de la població jueva, però rebutjat per la majoria de la població àrab. El 29 de novembre de 1947, el pla va ser sotmès a la votació de l'Assemblea General de les Nacions Unides, i el resultat va ser 33 a 13 a favor del pla, amb 10 abstencions. Els països àrabs (els quals tots votaren en contra) proposaren que el [[Tribunal Internacional de Justícia]] realitzés una investigació sobre la competència de l'Assemblea General per dividir un país contra la voluntat de la majoria dels seus habitants, però de nou tornaren a ser derrotats. La divisió havia de tenir lloc com a part de la retirada britànica del territori (però no més tard de l'1 d'agost de 1948),<ref>[[s:United Nations General Assembly Resolution 181|United Nations General Assembly Resolution 181 (II) Future Government of Palestine]] offers a range of dates, with the mandate itself terminating by 1 August 1948, which is the date by which the British originally offered to evacuate. Part 1 section A also mandates creation of a British-free area for Jewish refugees no later than 1 February 1948, and proposes creation of Arab and Jewish states within two months of the mandate's end (but not later than 1 October 1948.) In the end, 1 B's provision of the British announcement of the plan's unworkability by 1 April 1948 superseded these dates, and the British forces unilaterally announced a withdrawal on 15 May 1948, although they actually pulled out one day early, on 14 May 1948. See further [[United Nations Partition Plan for Palestine]].</ref> tot i que els britànics es negaren a implementar el pla, argumentant que era inacceptable per a ambdós bàndols.

 

 

== La cerimònia de la Declaració ==

La cerimònia per declarar la independència va tenir lloc al [[Sala de la Independència (Israel)|Museu de Tel Aviv]] (avui la Sala de la Independència), però no va ser molt publicitat car es temia que les autoritats britàniques poguessin intentar evitar-ho o que els exèrcits àrabs poguessin iniciar la invasió abans del que s'esperaven. El matí del 14 de maig s'enviaren les invitacions per missatger, dient als receptors que anessin a les 15:30 i que ho mantinguessin en secret. La cerimònia començà a les 16:00 (una hora triada per no trencar el [[shabbat|sabbath]]) i va ser retransmesa en directe per la nova emissora de ràdio, [[Kol Yisrael]], sent la seva primera transmissió.