Herència lligada al sexe: diferència entre les revisions

L''''herència lligada al sexe''' o la '''gonosòmica''' és aquellauna herència en la qual, els [[gen|gens]] que determinen un caràcter[[fenotip]], es troben en el [[cromosoma X]], concretament en la part no homòloga d'aquest. <ref>{{GEC|0233152|Herència}}</ref>

Els humans tenen 23 parells de cromosomes. Els gens situats en qualsevol de les 22 primeres parelles, ([[autosomes]]), es manifesten per igual en dones com en homes. Ara bé, la parella 23 són els anomenats [[cromosoma sexual|cromosomes sexuals]], ja que són els responsables de la determinació del [[gènere sexual|gènere]]. En l'espècie humana les dones tenen dos cromosomes X, en canvi els homes tenen un cromosoma X (heretat per part materna) i un cromosoma Y (heretat sempre per part paterna) i que és força més petit que l'X. Tots els caràcters vénen determinats, usualment per dos [[al·lels]], excepte aquells que es troben en la regió no homòloga del cromosoma X. Els gens situats en aquesta zona, en el cas dels homes, es manifestaran sempre, tant si són [[gen dominant|dominants]] com [[gen recessiu|recessius]]. En canvi, en les dones els gens recessius només es manifestaran en estat [[homozigot]] (els dos al·lels iguals).<ref>[http://blocs.xtec.cat/biodiversitatbiogeo/2011/02/17/l%C2%B4herencia-lligada-al-sexe/ «Herència lligada al sexe»], Document XTEC [Consulta 20 d'octubre de 2014]</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom= Immaculada |cognom2= Martí Carbonell|nom2=Sunsi |capítol= Herència unifactoral II: herència lligada al sexe |títol= Genètica de la conducta: qüestions pràctiques |editorial= Univ. Autònoma de Barcelona|lloc= Barcelona |data= 1995 |pàgines= 19-24|col·lecció= |isbn= 9788449003196|citació= |ref= }}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom=Clària Enrich|nom= Joan|cognom2= et alii|nom2=|capítol= Herència unifactoral II: herència lligada al sexe |títol= Genètica mèdica |editorial= Edicions Universitat Barcelona |lloc= Barcelona |data= 2008|pàgines= 98-100|col·lecció= |isbn= 9788447531943 |citació= |ref= }}</ref>

Exemples d'herènciade lligadamalalties algenètiques sexelligades a la transmissió recessiva són l'[[hemofília]], el [[daltonisme]], la [[distròfia muscular de Duchenne]] i l'[[acromatòpsia]], entre d'altres. En tots aquests casos els homes manifesten l'anomalia en un percentatge més elevat que les dones, ja que la presència del gen recessiu en qüestió, es manifestarà sempre, al no tenir la possibilitat de ser contrarestat el seu efecte per part de l'al·lel normal que és dominant. En dones només ho farà en el cas que els dos al·lels que determinen l'anomalia siguin iguals. Tots ells fills d’un pare afectat per una malaltia lligada al sexe y una mare sana no tindran la malaltia perquè hereten el cromosoma X de la mare, però totes les filles d’esta parella seran portadores si la malaltia es recessiva o afectades si la malaltia es dominant.