Escenografia: diferència entre les revisions

L''''escenografia''' és el conjunt d'elements visuals que conformen una [[escenificació]], siguin corporis ([[decorat]], [[accessori]]s), la [[il·luminació]] o la [[caracterització]] dels personatges ([[vestuari]], [[maquillatge]], [[perruqueria]]), ja sigui l'escenificació destinada a representació en viu ([[teatre]], [[dansa]]), cinematogràfica, [[audiovisual]], expositiva o destinada a altres esdeveniments.

 

== Història ==

=== Proposta teatral ===

L'escenografia o pintura d'escena té les seves arrels al [[teatre grec]]. Els grecs van usar el [[periacte]], artifici especial que empraven en els seus teatres per canviar decoracions. Consistia en un aparell prismàtic de revolució amb un paisatge diferent pintat en cadascuna de les seves tres cares. Hi havia un periacte en cada costat de l'[[escenari]], i en girar quedava canviada la decoració. A l'[[Èdip Rei]] de [[Sòfocles]] (430 aC), per exemple, el prisma que se situava a la dreta representava el districte de la ciutat de la qual formava part el palau central, i el periacte de l'esquerra mostrava en perspectiva la ''camp'' àtica per on entraven els personatges que venien de [[Delfos (ciutat) |Delfos]]. El [[periacte]] és l'origen dels [[bastidor]]s, usats per primera vegada el 1620, al teatre Farnesio de [[Parma]]. El bastidor és una armadura de llistons sobre el qual s'aplica un llenç o paper i s'utilitza pintant sobre les dues cares: cadascuna correspon al paisatge o arquitectura que ha de representar l'escenari, el [[teló]] de fons dóna les característiques principals.

 

=== Edat mitjana ===

 

En tota la història de l'escenografia podrien estudiar-se casos com aquests, els quals, considerats des del punt de vista estètic, donarien lloc a deduccions curiosíssimes. Una de les innovacions millor aconseguides en els escenaris moderns d'aquests últims 30 anys, consisteix en els magnífics suggeriments aconseguits amb elements plàstics sintètics i amb simples fons de [[Cortina (estri)|cortines]] negres o de colors neutres. Doncs bé, si es furga en el passat es comprova el seu origen en primitives representacions, particularment a [[Anglaterra]], en les que un simple [[cartell]] indicava el lloc o una veu despertava la imaginació dels espectadors explicant les excel·lències d'un decorat que no existia.

El [[renaixement]] ens dóna per primera vegada un teatre (l'Olímpic de [[Vicenza]], 1585, obra de l'arquitecte [[Andrea Palladio]]) un escenari de fusta, síntesi grandiosa de l'estètica arquitectural de l'escenografia de l'època, i que consistia que la decoració estigués disposada segons els cànons [[Art|artístics]] de la perspectiva lineal. Columnes corínties, [[baix relleu]]s, [[estàtua|estàtues]], i cornises adornen la façana escènica. Enmig s'obre la porta major, o porta reial, segons [[Vitrubio]], perquè només els actors principals apareixien per ella, a manera del teatre grec. A través de l'obertura es veuen palaus de relleu aplanat, reduïts en perspectiva, formant un carrer que sembla ser la de [[Tebes (Grècia)|Tebes]], perquè aquesta va ser la ciutat en què va regnar Èdip, i amb la tragèdia del mateix nom es va inaugurar el teatre. La il·lusió òptica de l'extensió del carrer és completa. Paulatinament va anar transformant-se la decoració fixa en mòbil, i l'escena va tenir una època majestuosa i brillant tant a [[Itàlia]] com a [[França]]. L'òpera va participar en el desenvolupament, doncs era un gènere que reclamava gran presentació i suport econòmic. Però perquè aquestes noves conquestes cobressin importància era necessari que l'arquitecte, que era al seu torn constructor i pintor, anés deixant pas als [[escenògraf]]s, és a dir, als especialistes en l'art de crear climes escènics.

 

 

França havia d'intervenir per consolidar les noves conquestes. Lleó Moussinac, expert en aquesta matèria, diu sobre això: '' El sistema modern de decorats de tela pintada, és a dir, de decoracions successives en reemplaçament de decorats simultanis va ser creat per Mahelot i Laurent, qui van treballar per [[Molière]]. D'aquesta època és [[Giovanni Niccolo Servandoni]], gran [[escenògraf]] que va muntar els millors espectacles d'òpera. Va ser en aquest admirable segle XVII quan va néixer la decoració teatral pròpiament dita, en la qual va posar llavors l'artista la seva originalitat i l'aportació de la seva personalitat.

 

==Noves tendències en l'escenografia ==

[[Fitxer:Club-New--World-Order.jpg|thumb|L'escenografia pot limitar-se al vesutari, o la llum, o algun element o ubjecte aïllat]]

[[Fitxer:ALMA_IMG_6428.JPG|thumb|L'escenografia actual tendeix a aprofitar els espais naturals o reals, quan es presenta en llocs públics]]