Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
La civilització de l'Antiga Grècia ha estat molt influent en la [[llengua]], la [[política]], els [[educació|sistemes educatius]], la [[filosofia]], la [[ciència]], l'[[art]] i l'[[arquitectura]] del món modern, alimentant el [[Renaixement]] de l'Europa occidental i els diversos moviments neo-clàssics dels [[segle XVIII|segles XVIII]] i [[segle XIX|XIX]] tant a Europa com a [[Amèrica]].
 
El terme "[[Antiga Grècia]]" s'utilitza per descriure el món de parla grega de l'[[antiguitatedat antiga]]. No només es refereix a la península geogràfica de la [[Grècia]] moderna, sinó també a les àrees de la cultura hel·lenísitca on s'assentarien els grecs: [[Xipre]], les illes de la [[Mar Egea]], la costa egea d'[[Anatòlia]], [[Sicília]] i el sud d'[[Itàlia]] (àrea coneguda com la [[Magna Grècia]]) així com els assentaments costaners de [[Tràcia]], [[Egipte]], [[Gàl·lia]], [[Península Ibèrica|Ibèria]], etc.
 
=== Període hel·lenístic ===
El '''període hel·lenístic''' o '''època hel·lenística''' (del [[segle IV aC]] al [[segle I aC]]), llevat dels seus personatges importants com ara [[Alexandre Magne]] i [[Cleòpatra VII]], es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del [[Antiga Grècia|període clàssic de Grècia]] i el poder de l'[[Imperi romà]] que el succeiria. A més de l'esplendor de les ciutats, com ara [[Alexandria]], [[Antioquia de l'Orontes]] i [[Pèrgam]], la importància de l'intercanvi comercial, el mestissatge de cultures, el paper dominant de la [[llengua grega]] i la seva difusió, van modificar profundament l'[[Orient Pròxim]], que després seria part de l'[[Imperi romà]].
 
L''''hel·lenisme''' és el fenomen de difusió de l'esperit grec (llengua i cultura) en l'àmbit del món oriental, difusió que suposa una universalització d'aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma comú (''[[grec koiné]]''), dins no obstant això d'un procés històric de descomposició de l'imperi macedònic, que passa per les fases de desmembrament, conquesta de Grècia per Roma i el sorgiment de l'imperi romà. Aquesta època de profundes transformacions socials està marcada per l'aparició de les anomenades.
 
El '''període hel·lenístic''' ha estat definit pels historiadors del [[segle XIX]] (el terme "hel·lenístic" va ser utilitzat per primera vegada per l'historiador alemany [[Johan Gustav Droysen]] en el seu llibre ''"Geschichte des Hellenismus"''), a partir d'un criteri lingüístic i cultural, per referir-se a l'expansió de la cultura grega cap als pobles no grecs que van ser conquerits per [[Alexandre Magne]]. D'acord a Droysen,{{CN}} la civilització hel·lenística va ser la fusió de les cultures de Grècia i l'[[Orient Pròxim]], la qual cosa permetria que el [[cristianisme]] florís en el futur. Els principals centres culturals es van expandir fora de Grècia, a [[Pèrgam]], [[Rodes (ciutat)|Rodes]], [[Antioquia de l'Orontes]] i [[Alexandria]]. Aquest va ser un retrobament de les [[civilitzacions antigues orientals]] i gregues que sovint s'inclou en allò que els historiadors han anomenat l'"'''imperi greco-romà'''". Els límits cronològics del període hel·lenístic són, doncs, convencionals i polítics: comencen amb la conquesta d'Alexandre Magne i acaben amb el suïcidi de l'últim gran sobirà hel·lenístic, la reina d'[[Egipte]], [[CleopatraCleòpatra VII]], amb el qual comença la dominació romana.
 
Les recerques arqueològiques i històriques recents han propiciat una revaloració d'aquest període i especialment dos aspectes característics de l'època: l'existència i el pes dels grans regnes encapçalats per les [[dinasties]] d'origen grec o [[Macedònia (territori històric)|macedoni]] (lagides, selèucides, antigònides, atàlides, etc.) i també el paper determinant de les centenes de ciutats la importància de les quals, contràriament a la idea estesa per molt temps, no va declinar.
 
Les recerques arqueològiques i històriques recents han propiciat una revaloració d'aquest període i especialment dos aspectes característics de l'època: l'existència i el pes dels grans regnes encapçalats per les [[dinasties]] d'origen grec o [[Macedònia (territori històric)|macedoni]] (lagides, selèucides, antigònides, atàlides, etc.) i també el paper determinant de les centenes de ciutats la importància de les quals, contràriament a la idea estesa per molt temps, no va declinar.
[[Fitxer:NAMA Galate.jpg|thumb|Estàtua de l'art hel·lenístic tardà d'un guerrer gal, on es poden apreciar trets característics com el dinamisme de la postura i les formes musculars ressaltades.]]
 
 
Alguns símptomes d'aquesta decadència eren:
* La corrupció dels alts càrrecs de l'Administracióadministració.
* La passivitat del ciutadà davant problemes i obligacions.
* El retrocés del comerç per l'excés d'impostos que havien de pagar els comerciants i artesans.
El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seves mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seva gestió va ser afortunada. Va aconseguir detenir la temuda allau germànica i de la seva època es parla com un "renaixement teodosià". Però quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar.
 
Per realitzar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Flavi Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, aquesta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, amb el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.
 
== Vegeu també ==
* [[Era postclàssica]]
 
{{Antiguitat clàssica}}
{{Commonscat|Ancient history}}
 
{{Antiguitat clàssica}}
 
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Antiguitat Classica}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Històriaedat d'Europaantiga]]
[[Categoria:Història d'Àfrica]]
[[Categoria:Història d'Àsia]]
219.983

modificacions