Expedició Drake-Norris del 1589: diferència entre les revisions

La majoria dels vaixells perduts en l'expedició de 1588 havien estat mercants armats de Felip II, mentre que el nucli de l'armada - els [[galions]] de la flota de l'Atlàntic de l'[[Armada Espanyola]] - van sobreviure al seu viatge a casa i van atracar a ports atlàntics d'Espanya per a una reparació, on s'hi estaven des de feia mesos, vulnerables als atacs.

 

 

Retards imprevistos i un temor a veure confinat al [[Golf de Biscaia]] van dur Drake a eludir Santander, on s'estava duent a terme la major part d'aquest recondicionament, i en lloc d'això va atacar [[La Corunya]] a [[Galícia]]. Norreys va prendre la ciutat baixa, va matar 500 espanyols, i van saquejar els cellers de vi, mentre que Drake va destruir 13 vaixells mercants al port. Durant les pròximes dues setmanes, el vent bufava de l'oest, i a l'espera d'un canvi els anglesos es van ocupar en un setge de la ciutat alta fortificada de La Corunya. Un parell de galeres espanyoles va passar al costat de la flota anglesa i repetidament reabastiren els defensors, i al final, amb un vent favorable de tornada, l'anglès va abandonar el setge, després d'haver perdut quatre capitans i diversos centenars de soldats en els combats, juntament amb altres 3.000 membres en 24 dels transports, entre ells molts dels holandesos, que van trobar raons per tornar a [[Anglaterra]] o anar a la [[La Rochelle]]. Els que es van quedar després van girar la seva atenció, primer a Puente de Burgos, on Norreys va obtenir una victòria modesta, a continuació, a Lisboa.

Els anglesos va assestar un nou cop als preparatius de l'Armada espanyola i el seu subministrament d'aliments mitjançant la destrucció dels graners de Lisboa, però tot i les bravates d'Essex, que va posar una espasa a a les portes de la ciutat amb un desafiament per als defensors, els anglesos no podien prendre Lisboa sense artilleria o sense atreure el suport portuguès.<ref>Wernham, 'Part II', 214, 210–11.</ref>L'alçament que s'esperava no es va arribar a produir, en part a causa de l'absència de Drake, donat que les forces de de terra i les forces navals s'havien dividit i havien perdut el contacte després del desembarcament a [[Peniche]] (a Portugal), i els defensors no s'arriscarien a la batalla.<ref>Wernham, 'Part II', 210–11.</ref>

 

Essex va rebre ordres d'Elizabet perquè tornés a la cort, juntament amb la seva negativa a enviar reforços o [[maquinària de setge]], atès que la reina no tenia ganes de portar el pes principal de la guerra terrestre a Portugal. Per tant, es va decidir concentrar-se en el tercer objectiu de l'expedició, l'establiment d'una base permanent a les [[Açores]]. Però la campanya s'havia cobrat el seu preu. Les forces de Drake havien enxampat inicialment les autoritats espanyoles amb la guàrdia baixa, però Espanya ja havia preparat les seves defenses i els anglesos s'estaven desgastant i patien cada cop més a causa de les malalties. Dos vaixells mercants armats van ser sorpresos fore de Lisboa per nou galeres espanyoles, comandades per Alfonso Bazán. Un d'ells, el 'William', va ser salvat pel [[HMS Revenge (1577)|HMS ''Revenge'']] després d'haver estat abandonat per la seva tripulació, però la nau no tenia prou tripulació per navegar lluny després de la batalla i va haver de ser enfonsat. L'altra nau estava en flames després d'una llarga lluita i finalment es va enfonsar juntament amb el seu capità. Un dels tres vaixells que transportaven el complement del ''William'' va ser enfonsat amb tota la seva tripulació després de ser atacat pels vaixells de guerra espanyols.<ref>Cummins, John (1997). ''Francis Drake: Lives of a Hero''. Palgrave Macmillan, pàg 217. ISBN 0312163657</ref>