Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
m Corregit: Catòlics]], tota vegada que > Catòlics]], ja que
Línia 1:
'''Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones''' ([[1460]]-[[1531]]), II Duc d'Alba des del [[1488]] fou Marquès de Còria, Comte de Salvaterra i Piedrahíta i Senyor de Valdecorneja. Era fill de García Álvarez de Toledo i Carrillo de Toledo, I Duc d'Alba, i de Maria Enríquez de Quiñones i Cossines.
 
Fadrique va estar sempre molt vinculat als [[Reis Catòlics]], tota vegadaja que el seu pare havia intervingut activament en [[1476]] a la [[batalla de Toro]], que donà la victòria a la futura [[Isabel I de Castella]] sobre la seva neboda [[Joana la Beltraneja]], i que la seva mare era germanastra de Joana Enríquez i Fernandez de [[Còrdova]] (nascuda abans del [[1431]], casada el [[1444]]), la mare de [[Ferran II d'Aragó]].
 
El [[1475]] col·laborà com a mecenes en la construcció de l'Església Parroquial Nostra Senyora del Castell de Macotera com a mostra d'agraïment a diversos soldats locals que col·laboraren en la reconquesta de les terres pertanyents al duc. Participà en la conquesta de [[Emirat de Granada|Granada]], i després, essent ja duc, estigué [[Setge de Salses (1503)|al capdavant de les tropes]] que [[Segona Guerra de Nàpols|lluitaren contra els francesos]] al [[Rosselló]] el [[1503]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Los Trastamara y la Unidad Española |Volum=vol.5 |url=http://books.google.es/books?id=_vp1mwUwOmoC&pg=PA604&dq=alba+salses+1503&hl=ca&sa=X&ei=t_ZtUpawHuWX1AWi0IG4CQ&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=alba%20salses%201503&f=false |llengua=anglès |editorial=Rialp, Ediciones, S.A. |data= |pàgines=604 |isbn=8432121002}}</ref> Quan Ferran el Catòlic, actuant com regent de Castella, es decidí a [[Conquesta de Navarra|envair i prendre]] el [[Regne de Navarra]] emparat en una bula del papa [[Juli II]], posà al comandament dels seus exèrcits el duc d'Alba, el qual acomplí en només dues setmanes la missió militar encomanada, degut en gran part que [[Pamplona]] era beamontesa ([[1512]]), si per ella s'entén que l'objectiu era la conquesta de la part del regne que actualment forma part de l'estat espanyol i no de la seva totalitat. En recompensa fou nomenat capità general d'[[Andalusia]] i duc de Huèscar ([[1513]]), títol i possessions que incorporà als de la Casa d'Alba. Fou membre del Consell d'Estat amb [[Carles I de Castella]], a qui acompanyà a [[Alemanya]], [[Flandes]] i [[Itàlia]], i el qual a més l'atorgà el [[1520]] la grandesa de l'estat espanyol i el condecorà amb el [[Orde del Toisó d'Or|Toisó d'Or]].