Absolutisme: diferència entre les revisions

 

Intel·lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el segle XVI i XVII. Un dels primers fou [[Jean Bodin]] (1530-1596)<ref name="Diccionari" >''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 3</ref> que proposava una monarquia sense limitacions jurídiques (però sí les religioses) a qui tots els súbdits havien de retre obediència (però admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teòric més important per definir l'absolutisme fou l'anglès [[Thomas Hobbes]] (1588-1679).<ref name="Diccionari" /> Ell considerava que els humans en estat natural són dolents i lluiten entre ells per sobreposar-se els uns damunt dels altres; per això considerava necessari que renunciessin a la seva llibertat en favor d'un ens sobirà omnipotent que vetllés pel benestar general. Finalment l'influent clergue [[Jacques-Benigne Bossuet|Bossuet]] (1627-1704)<ref name="Diccionari" /> va aportar la teoria de l'orígen diví de la monarquia francesa durant l'enfrontament que aquesta mantenia amb el [[Papa de Roma]] sobre qui devia obediència a qui, teoria que després van reivindicar totes les monarquies (i posteriorment algunes dictadures, admiradores de l'absolutisme). Alguns pensadors sostenien que, com que el [[rei]] és escollit per [[Déu]], el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos límits que la divinitat, és a dir, cap.