Pau el Diaca: diferència entre les revisions

'''Pau el Diaca''' o '''Pau Diaca'''(c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a '''Paulus Diaconus''', '''Warnefred''', '''Barnefridus''' i '''Cassinensis''' (és a dir, "de [[Monte Cassino]]"), fou un monjo [[Orde de Sant Benet|benedictí]] i [[historiador]] dels [[Longobards|llombards]].

 

== Vida ==

Un avantpassat de nom Leupiqui entrà a Itàlia amb el grup d'[[Alboí]] i va rebre terres al (o prop de) ''Fòrum Julii'' ([[Cividale del Friül]]). Durant una invasió els [[Àvars eurasiàtics|àvars]] provocaren que els cinc fills d'aquest guerrer marxessin a Pannònia, però un d'ells, el seu homònim, retornà a [[Itàlia]] i restaurà l'arruïnada fortuna de la seva casa. El nét més jove de Leupiqui era Warnefrid, que amb la seva muller Teodelinda va tenir un fill: Pau.

 

 

== Obres ==

L'obra principal de Pau és la seva ''[[Historia Langobardorum]]''. Aquesta història, inacabada i en sis volums, va ser escrita després de 787 i a algun moment no posterior al 795/96, potser a Montecassino. S'ocupa de la història dels llombards, dels seus orígens llegendaris al nord, a Escandinàvia, i les seves subsegüents migracions, notablement a Itàlia en 568/9 a la mort del rei Liutprand el 744, i conté molta informació sobre l'imperi bizantí, els francs, i altres. La història està explicada des del punt de vista d'un llombard i és especialment valuosa per a les relacions entre els francs i els llombards. Comença així:

{{Citació|