Pontormo: diferència entre les revisions

Potser la més tràgica de les pèrdues va ser la dels frescos inacabats de la [[Basílica de San Lorenzo]] de Florència, als que va dedicar la darrera dècada de la seua vida. Aquests frescos mostraven un dia del [[Judici Final]] compost amb un inquietant maremàgnum de figures angoixosament contorsionades. Els dibuixos que n'han sobreviscut, mostren una estranya i mística garlanda de cossos, que provoca un efecte gairebé al·lucinant. La tradició pictòrica florentina solia emprar figures lineals i esculturals. Per exemple, el Crist del ''[[Judici Final (Miquel Àngel)|Judici Final]]'' de [[Miquel Àngel]] a la [[Capella Sixtina]] és un gran bloc pictòric, sever en la seua còlera; mentre que el Jesús de Pontormo al ''Judici Final'' es caragola sinuosament, com onejant a través dels cels en la dansa final. Els àngels giren al seu voltant en postures cada vegada més serpentines. Si les obres de Pontormo dels [[dècada del 1520|anys 1520]] semblaven surar en un món gairebé exempt de la força gravitatòria, les figures del ''Judici Final'' semblen haver-ne fugit completament i volar a través d'un cel estrany.

 

 

Al seu ''Judici Final'' Pontormo va reaccionar contra la tradició teològica en situar Déu Pare als peus de Crist i no sobre ell, una idea que [[Giorgio Vasari|Vasari]] trobà profundament pertobadora: