Pragmàtica (dret): diferència entre les revisions

{{vegeu|el concepte en dret|pragmàtica}}

En l'àmbit del [[dret]], una '''pragmàtica''' o '''prematica'''<ref>{{ref web|url=http://ddd.uab.cat/pub/expbib/2011/pragmatiques/colleccio.html|títol=Col·lecció de Pragmàtiques i altres documents (s. XVI-XIX)|editor=Biblioteca de Ciències Socials (UAB)|consulta=14 novembre 2013}}</ref> és una disposició reial, emanada per pròpia iniciativa imperial o a requeriment d'entitats o autoritats públiques, en matèria de [[dret públic]] en la qual no hi havia intervenció de la Cort o el [[Tribunal]].

 

 

L'ús de la pragmàtica ha presentat sempre una problemàtica jurídica que es manifesta de forma diferent segons sigui a un lloc o un altre. Per això no és igual el seu paper, dins de la creació del dret, en Catalunya o en Castella i és aconsellable fer-ne distinció.

A Catalunya el seu caràcter voluntarista es reflecteix en la fórmula '''''volem i proveïm'''''.

Els juriconsults catalans desde l'època de la [[Baixa edat mitjana]] i l'[[Edat moderna]] van pronunciar-se reïteradament sobre l'eficàcia jurídica de la pragmàtica. Però tots estaven d'acord que la legislació exclusiva del Rei no podia ser contrària a les [[Constitucions|Constitucions catalanes]]. Aquestes estaven formulades pel monarca i les Corts i les disposicions del monarca hi estaven subordinades.

 

En l'època del [[Moviment codificador]] de mitjan del [[segle XIX]], les pragmàtiques van desaparèixer com a font de creació del dret.

== Bibliografia ==

* ''Arnau Ravantós, Lídia'', ''El moviment codificador de mitjan segle XIX : la defensa del dret propi des de Barcelona''. [http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/105577/176958 Barcelona quaderns d'Història]'' núm. 10, 2004