Llibre de Job: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "referencies" |
He corregit algunes faltes d'ortografia i gramàtica |
||
Línia 12:
L'evidència [[Filologia|filològica]] ha demostrat que és fruit de la fusió de diverses fonts i que la major part va ser escrita entre els segles VI i V aC.
Per tant, tot i que l'autor potser era desconegut,
Malgrat que la temàtica del llibre és unitària, hi ha indicis d'una composició més complexa,
==Argument==
Línia 23:
==Job 26:7==
Alguns grups cristians fonamentalistes sostenen que el text de '''Job 26:7''' confirma que la Bíblia és ''inspirada per Déu'', pel simple fet d'anticipar milers d'anys teories científiques no demostrades fins fa pocs segles. El text de Job afirma que ''"Déu estén el nord del cel damunt del buit, penja la terra sobre el no-res"''. Atès que en l'antiguitat creien que la Terra era plana i sostinguda per elefants, tortugues o un gran gegant anomenat [[Atles (mitologia)|Atles]], els creients
Per contra, científics com [[Carl Sagan]] defensen que aquestes teories ja eren conegudes pels antics grecs. [[Anaximandre de Milet]] al [[segle VI aC]] ja afirmava que la terra penjava sobre el no-res. I [[Eratòstenes]] al [[segle III aC]] va descobrir que la [[Terra]] era corbada. Si s'accepta la datació del llibre que fan alguns erudits i que el situen entre el [[segle VI]] i el [[segle III]] el text de Job 26:7 seria d'origen o influència grega.
Línia 33:
==Possibles influències==
Alguns autors
El [[Assiriologia|Assiriòleg]] [[Samuel Noah Kramer]] al seu llibre ''History Begins at Sumer: Thirty-Nine "Firsts" in Recorded History''. (1956), fa una traducció d'un text sumeri on demostra un gran paral·lelisme amb la història bíblica de Job. El Professor Kramer assenyala que la versió hebrea té influència i deriva, d'alguna manera, de la versió predecessora [[Sumèria]].
Línia 42:
=== Temàtica ===
És evident el patiment de l'innocent. Ja des de la més
Diversos mites grecs es refereixen a temes
En aquest llibre
Job s'enutja i es defèn, car ell sap que això és un infundi i rebutja aquest argument amb energia. Quan apareix un quart amic que explica que el patiment templa l'ànima i l'esperit, Job continua queixant-se'n.
Línia 54:
=== Gènere literari i estil ===
Per
=== Estructura ===
Línia 73:
Job es defensa afirmant contínuament la seva innocència. Tanmateix, arriba a afirmar una certa arbitrarietat que potser dirigeix l'actuació de Déu i a la qual no hi ha mode d'oposar-se.
Elihú, per la seva part, afirma que Déu prova els justos amb patiments per
La resposta de Iavé dóna a entendre que no entra en el debat precisament per la seva transcendència. Se sap que hi ha una resposta, però Déu no l'ha revelat encara i mostra sobretot la saviesa de la seva creació com a prova que no hi ha cap arbitrarietat en el seu actuar, sinó un designi misteriós que en el seu moment es donarà a conèixer.
Línia 79:
=== Problemes filosòfics i teològics plantejats ===
[[Fitxer:Blake_Book_of_Job_Linell_set_6.jpg|thumb|300px|El Diable cobreix Job amb pústules]]
Des del punt de vista de la mentalitat jueva, el problema que ofereix el llibre de Job és força complex. Per al jueu, tot el Bé i tot el Mal
Correspongué, llavors, estudiar la forma en què Déu opera la Seva justícia. La resposta dels llibres bíblics és que:
Línia 86:
# Déu exerceix la justícia en forma col·lectiva.
En temps antics, els hebreus no creien en una vida d'ultratomba, i per tant tampoc en premis o càstigs després de la mort. Aquests conceptes es presenten per primera vegada a [[Primer de Macabeus|Macabeus]] i al llibre de Saviesa. Si bé els morts gaudeixen al [[Sheol]] d'una espècie de "semivida", a l'Infern dels antics jueus no s'hi discriminava els bons dels dolents. Déu, per tant, manifesta la
D'altra banda, la convicció que la deïtat exerceix la justícia sobre tota la comunitat deriva, naturalment, de l'estructura social de clans que dominava la vida dels jueus primitius. També rau aquí la forta solidaritat que aglutina els jueus (pateixen plegats les penes i gaudeixen plegats la bonança). Tots els llibres sagrats obeeixen aquesta filosofia, que és molt visible en el [[Deuteronomi]], a [[Llibre de Josuè|Josuè]], a Jutges, [[Primer de Samuel|Samuel]] i a [[Primer dels Reis]]. Propera a [[Llibre d'Ezequiel|Ezequiel]] apareix entre els israelians el concepte de responsabilitats, premis i càstigs individuals.
Línia 92:
El problema, llavors, es converteix en insoluble des del punt de vista de Job. No està patint pels pecats dels avantpassats (una forma primitiva de pecat original), ni pels dels seus amics i veïns. El diàleg amb els seus consoladors tendeix a ignorar fins i tot la intervenció demoníaca en les seves penes.
El teòleg jueu antic tractà de justificar els inexplicables patiments de Job a través d'algun pecat ja oblidat o de faltes amagades i mai narrades al llibre. Des d'un punt de vista més modern, es retorna a l'acció malèfica del Diable i al concepte del lliure
Per aquestes complexitats i per d'altres, s'ha arribat a anomenar Job "el llibre més difícil de l'Antic Testament".
| |||