Vori: diferència entre les revisions

La naturalesa ebúrnia fa que sigui susceptible de ser treballat amb certa facilitat i permetent la talla de detalls exquisits. D'antuvi se'l considerà apte, donada la seva raresa i caràcter magnificent, per a l'elaboració de diversos objectes amb finalitats específiques: contenidors, [[Criselefantí|criselefantines]], [[crucificat]]s, [[olifant]]s, mobiliari, peces per a incrustar... Avui dia s'utilitza per fer boles de [[billar]], [[pinta (estri)|pintes]], tecles de [[piano]], peces de [[marqueteria]] i escultures.

 

 

Fou molt preuat a l'[[Antic Egipte]] i després a la Grècia clàssica. Es coneixen també objectes de vori dels romans. També a la Xina i l'Índia es feren treballs artístics en vori. A l'edat mitjana es va utilitzar sobretot per a imatges religioses i jocs de taula. Al segle XVII va passar a la decoració amb [[Pilastra|pilastres]] i [[Balustre|balustres]] i marqueteria; i al segle XVIII es van fer nombroses estàtues de petit format, però el segle XIX gairebé va deixar d'usar-se. Al segle XX va servir per a la joieria. A l'Àfrica negra es treballava molt a [[Benín]] (per joieria) i el [[República del Congo|Congo]].